Cultura
Carles Romaní
L’any 2024, que tot just hem acomiadat, s’ha celebrat el 150è aniversari del naixement de Joaquim Torres-García (Montevideo, 1874-1949), pintor, escultor, pedagog i teòric de l’art resident a Sarrià durant una vintena d’anys. Per aquest motiu, la Galeria Dalmau i la Sala Parés de Barcelona li han dedicat unes magnífiques retrospectives. La seva llarga estada a Sarrià, a principis del segle XX, i el seu impacte social i cultural demanen també, per breu que sigui, un recordatori en clau sarrianenca.
L’any 1891 va arribar a Catalunya −el seu pare n’era originari−, on va residir durant gairebé tres dècades en què va intercalar estades a l’estranger. La coneguda com a “època catalana” de Torres va transcórrer principalment a Sarrià, amb intermitències, sobretot a Terrassa. Aleshores, es va integrar plenament en la vida artística i politicocultural catalana, impulsà el noucentisme pictòric i rebé encàrrecs de col·leccionistes i mecenes privats i institucionals. La història de les pintures murals del Saló Sant Jordi de la Generalitat exemplifiquen la relació de Torres amb Catalunya, tancada amb un gran desencís i sentiment d’incomprensió.
Sembla que va ser la feblesa de la seva salut el que hauria motivat, l’any 1900, la mudança del domicili familiar de Barcelona a Sarrià, probablement al carrer Indústria (avui, Escoles Pies). A partir d’aquest moment, els canvis de domicili i taller així com l’execució d’algunes obres murals són les fites, avui invisibles, d’una hipotètica ruta Torres per les antigues viles de Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles.
L’any 1907 va formar part, com a professor de dibuix, de l’innovador projecte educatiu de l’Escola Mont d’Or, situada a Sant Gervasi; l’any 1908 va pintar els frescos de la Torre del Campanar −propietat del baró de Rialp, construïda per Joan Rubió i Bellver al carrer Dominics− i els de l’absis de l’església de l’escola de la Divina Pastora, al passeig de la Bonanova. Casat l’any 1909 amb Manolita Piña, a l’església de la Bonanova, van anar a viure, segons les seves paraules, a «una de esas viejas casas de aire señorial, como hay tantas en San Gervasio y Sarriá, no se sabe si de estilo imperio o neoclásico, pero siempre con un bonito jardín adornado por estatuas y fuentes».
A finals de 1911, després d’un any a Vilassar, trobem Joaquim i Manolita al carrer Santa Rosa (Cardenal Vives i Tutó), en una «bonita torre» que li havia buscat la seva mare. El 1912, Torres va tenir domicili o taller al carrer Llibertat (Jaume Piquet). El trasllat de l’Escola Mont d’Or a Terrassa, però, obligà a un nou canvi de domicili de la família Torres-Piña, que s’instal·là a la mateixa escola, i quan dos anys després tancà les portes, van reformar no gaire lluny un antic mas, que es coneixia com a Mon Repòs.
En realitat, Joaquim alternava les estades a Terrassa i Sarrià, pel fet que, en aquesta vila, l’any 1913, va inaugurar la seva Escola de Decoració, impulsora del noucentisme, en uns terrenys cedits per l’Institut Sant Josep (precedent de l’Orfeó Sarrianenc) al carrer Caputxins (Major). El novembre de 1918, Torres va signar un contracte amb l’ebenista Francesc Rambla, amb taller al carrer Hort de la Vila, per a la producció de les joguines de fusta desmuntables dissenyades per ell mateix. A causa de les desavinences, al cap d’un any la societat ja s’havia anat en orris. Mentrestant, els Torres-Piña havien decidit marxar de Catalunya, i a la vegada que posaven a la venda Mon Repòs van instal·lar-se en una torre del carrer Ferran (Santa Magdalena Sofia). Finalment, el mes de maig de 1920, la família Torres-Piña va pujar al tren cap a París per emprendre un llarg viatge de catorze anys a la recerca d’estabilitat i que el va retornar al seu país d’origen.
