Publicitat

Les llenties, un llegum del neolític que regula la tensió arterial

També va ser la principal font alimentària de les societats egípcies i romanes, gràcies al seu elevat contingut de proteïna

spot_img

Publicat el 20.12.2024 6:00

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

A la nostra cuina tradicional les llenties (llat., Lens culinaris i Ervum lens) hi són presents des d’època molt antiga. Possiblement, junt amb les faves, siguin el primer llegum que fou conreat als nostres camps ara fa més de vuit mil anys, ja en època del neolític. Els antics religiosos les definiren com: “un llegum de color pardo, petit, xato, rodó, convexo per las dos caras y molt alimentós”, tot i que el metge del papa Juli III, el cèlebre professor de la Universitat Complutense, D. Andrés de Laguna († 1560) assenyalés que les llenties, menjades amb massa freqüència, “embotan la vista, dan pesadumbre al estómago y engendran muchas ventosidades”. Tanmateix, alhora manifestà que si són ben cuites i aplicades amb mel a guisa d’emplastre les llenties “tienen la virtud de soldar las fístulas, arrancan las costras y mundifican las llagas”(Acerca de la materia medicinal, II, 98). 

Publicitat

En la civilització egípcia i romana les llenties foren les principals fonts alimentàries de les tropes ja que aquest llegum gaudeix d’un elevat contingut de proteïna; tanmateix, per tal que les llenties siguin un aliment més complet cal combinar-les amb arròs. Estudis recents han posat de manifest, però, que les persones que pateixen de gota amb nivells elevats d’àcid úric han de limitar-ne el consum. Alguns científics que actualment investiguen les propietats dels aliments han assenyalat la gran riquesa vitamínica, remineralitzadora de les llenties, amb uns resultats excel·lents per a regular la tensió arterial i per a eliminar el colesterol “dolent” o nociu.

Publicitat

De llenties n’hi ha una gran varietat, essent molt estimades les anomenades “pardina”, que són més petites i amb un color castany fosc, i també és molt apreciada la llentia “corall”, de color salmó, i, sobretot, la llentia francesa dita “Du Puy”, d’un color verdós i de gust excel·lent. En la cuina conventual i monàstica, especialment en els dies penitencials del temps hivernal, els frares caputxins menjaven al refetor les llenties guisades amb cards, que si voleu provar de cuinar-les a casa vostra és força senzill, ja que són de fàcil cocció i no cal posar les llenties en remull el dia abans. A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre les nombroses propietats dels cigrons.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

Una breu, però completa història dels caputxins a Catalunya

"Quatre segles de vida caputxina", el nou llibre de Fra Valentí Serra que explica des de l’arribada dels primers framenors caputxins a Catalunya fins a la publicació de les constitucions el 1968, arran del Concili Vaticà II

La xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea

Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol

Conrear i guisar els cigrons

La seva destacada aportació d’hidrats de carboni d’absorció lenta els converteixen en una beneficiosa font d’energia per a l’organisme
spot_img

Veïns de Sant Gervasi s’uneixen en una aliança inèdita per evitar ser expulsats per un fons d’inversió

Quatre blocs del barri estan en risc de ser convertits en colivings temporals per a estrangers

La millora del parc de la Font del Racó, sense data però més a prop: una inversió de 2 milions d’euros

Després de quatre anys gairebé tancat, es farà una actuació per consolidar els talussos, definir millor els camins interiors, ampliar la vegetació i renovar el mobiliari

L’Ajuntament invertirà 100 milions d’euros a Sarrià-Sant Gervasi per habitatge i millores en equipaments i carrers

Entre les actuacions, es preveu l'habilitació de 100 habitatges públics a través de noves promocions i rehabilitacions; el districte rebrà només un 3,3% del pressupost global de tota la ciutat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]