Societat
El Jardí
El primer jaciment prehistòric de la ciutat es va trobar a principis del segle passat a Sant Gervasi-Galvany. Es va descobrir un sepulcre de fossa amb restes òssies i un parell de peces de sílex. Fins al darrer quart del segle XX, aquestes restes van ser l’única notícia fefaent de poblament neolític, i gairebé prehistòric, al pla de Barcelona.
L’any 1917, Eduard Schäffer, un comerciant alemany, volia rebaixar el camí d’accés al jardí de la seva finca al número 430 del carrer de Copèrnic, a tocar del carrer de Muntaner i a la falda del turó de Monterols, però els jardiners hi va fer una troballa inesperada. Segons s’explica a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans del 1923 es van trobar restes d’un sepulcre que havien estat regirades, probablement, quan es va construir aquell mateix camí.
La cultura neolítica dels sepulcres de fossa
Va aparèixer una sepultura en cista, és a dir un sepulcre en fossa recurrent al Neolític mitjà a la Mediterrània. Es va trobar una caixa construïda de petites llosses planes irregulars, de forma rectangular formada per pedres planes i irregulars d’uns 70 o 80 centímetres de costat i 60 centímetres d’alçada.
A les argiles roges de l’interior es van trobar petits ossos humans, algunes dents i dues peces de sílex blanquinós; la primera d’uns 10 centímetres de longitud, amb vores retocades, que tindria l’aspecte d’un ganivet i l’altra un fragment d’utilitat indefinida. Tot plegat, formava part d’un enterrament individual en cista o caixa de pedra rectangular, les eines podrien ser l’aixovar.
El mateix Schäfer, que era afeccionat a l’arqueologia, va efectuar l’excavació de l’enterrament i, temps després, entregà els ossos i les peces de sílex al doctor Luis Pericot, que fins l’any 1960 no va publicar a la revista Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, un article amb la descripció del descobriment.Les restes es van cedir, finalment, al Museu d’Història de Barcelona.
Malgrat que els materials arqueològics recuperats no permeten per si sols atribuir una cronologia a l’estructura, és probable que pertanyi al Neolític mig, és a dir del 4000 al 3400 a.n.e. Al darrer quart del segle XX, es van anar trobant altres restes arqueològiques més rellevants a la ciutat, que van deixar a l’oblit el sepulcre del turó de Monterols.
