Societat
Elena Bulet (@elenabulet)
La Neus Ribera, tutora de la classe de 4t i 5è C de l’Escola Poeta Foix, aixeca la mà. De seguida, la resta dels nens i nenes de la classe la segueixen i es fa silenci. Fan una pausa en l’activitat sobre el projecte de l’hort que estaven fent, per explicar com han viscut aquest primer mes d’escola. “Aquest any, hem ajuntat alguns cursos per crear grups bombolla de menys persones, en comptes de tenir un grup de 25, en tenim tres de 16”, explica la Neus.
El fet que els dos cursos estiguin junts permet un enriquiment mutu i alguns alumnes estan emocionats per això, però a la vegada es fa difícil no poder veure els amics. “A mi m’agrada més aquest curs, perquè puc relacionar-me amb nens més grans que després marxaran del cole”, explica la Fatima, una de les alumnes de la classe.
Mentre xerren, el Sergi treu l’ampolla d’aigua per fer un glop: “Només podem portar ampolles de ferro o plàstic reutilitzable, perquè som escola verda i tirar plàstics contamina molt”. Més enllà de les ampolles, que resten al costat de les cadires dels alumnes, l’Escola Poeta Foix forma part de les 11 escoles de la ciutat convertides en refugis climàtics. Aquests centres prendran mesures per reduir l’impacte de les altes temperatures, provocades pel canvi climàtic.
“Les primeres setmanes vam fer activitats de coneixença, per saber com estàvem i com havíem passat el confinament. Aquí tenim famílies amb pocs recursos. Van sortir alguns nens que havien tingut por per si no tenien prou menjar. Això sobta perquè estem a Sant Gervasi, però realment tenim famílies que són treballadores del barri, però no hi viuen. Del Farró som l’única escola pública”, detalla la Neus.
Aquest curs han apostat per treballar molt l’educació emocional de cadascú. Per exemple, la classe de 4t i 5è C està decorada amb atrapasomnis on hi ha escrits diversos desitjos per aquest nou curs.
Cada divendres fan una assemblea per tractar els temes i propostes que han sorgit durant la setmana. “També tenim un racó de la calma per relaxar-se. Hi ha llibres, obres d’art i uns palets que fan sons i ens inspiren a pensar en coses positives”, explica el Kano.
Els alumnes comencen a treure l’esmorzar. Aquest any, per mesures de prevenció se’l prenen sempre a la classe, abans de baixar al pati. Uns quants carrers més a baix, la Sara i el Jan, alumnes de 1r d’ESO Nova Etapa Intermèdia (NEI) de l’Escola Infant Jesús – Jesuïtes Sant Gervasi, també esmorzen.
“El que més m’ha ‘fastidiat’ a part de portar la mascareta, tot i que ho entenc, és el fet que els profes vinguin a la classe i no poder anar nosaltres. Perquè el fet de moure’m em donava més llibertat. També hi ha moltes amigues amb qui em portava que les han posat a l’altre grup i ja no les veig. Segueix sent molt emocionant, però ara és diferent. Comences l’ESO d’una manera que ningú l’ha començada abans”, descriu la Sara.
Els patis d’aquesta escola estan separats amb una cinta de goma per garantir parcel·les independents per cada grup bombolla. Tot i així, les amistats no entenen de gomes ni separacions i els nens i nenes busquen parlar amb els amics que hi ha a l’altre costat de la cinta vermella. Un altre dels canvis pel protocol preventiu de la covid-19 són les fletxes i línies de colors que hi ha enganxades a terra, per marcar els circuits d’entrada i sortida i els possibles desplaçaments.
El centre va obrir les portes amb il·lusió, però també amb cert nerviosisme. La Laura Conejero, tutora de 1r d’ESO NEI i adjunta de direcció d’aquesta etapa no va dormir en tota la nit. “Estava molt nerviosa, tant com només ho vaig estar el primer any que feia de professora. Ens hem passat tot l’estiu fent un pla estratègic d’obertura. Entrades, sortides, desplaçaments, grups estables… Han estat moltes hores i molts protocols, però no sabíem com seria fins que no ho veiéssim in situ”, explica la professora, que poques hores després va transformar els nervis en emoció de veure que tot sortia bé.
El Jan explica que va passar un estiu dur, perquè el seu avi va agafar coronavirus. Recorda les trucades de l’hospital i la incertesa que va viure durant aquests mesos. “Al principi em feia por sortir de casa, encara me’n fa, però anar a l’escola compensa. Aquí em puc calmar”, matisa el Jan, que sent l’escola com un refugi. En aquest sentit, la Laura ho té molt clar. Les escoles són de gran valor per la societat i més encara en uns temps com aquests. “La societat ens necessita. És la vegada que soc més conscient i estic agraïda de la professió que tinc. Els nens ens necessiten no només per transmetre coneixements, també per donar estabilitat i oferir seguretat, hem de ser un espai d’acollida”, afirma la tutora.
