19.4 C
Sant Gervasi
| Dimarts 22 de setembre de 2020 |

L’espectacle ‘Paraules i Sons de Barcelona’, una joia delicada

Gemma Sangerman i Oriol Romaní van portar la Barcelona Poesia a Vallvidrera amb uns textos magistrals de poesia i prosa poètica

Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

Cultura

Roser Díaz

Emmarcat en la setmana de la Poesia a Barcelona, el passat dia 11 de maig es va celebrar a Vil·la Joana, a Vallvidrera, l’espectacle Paraules i Sons de Barcelona, a càrrec de la rapsoda Gemma Sangerman i el clarinetista Oriol Romaní. Ambdós van crear una atmosfera màgica on la veu, l’entonació i les notes del clarinet transportaven un públic embadalit a moments, espais, sons, olors i sensacions dels últims 100 anys de Barcelona.

Per aconseguir fusionar l’espai i el temps, van utilitzar el fil conductor de textos magistrals de poesia i de prosa poètica. L’acte es va presentar de manera circular, començant per la definició de la figura dels barcelonins de la ploma de Josep Pla. Aquest concepte va quedar obert, i la figura dels habitants de Barcelona va deixar pas a la descripció poètica de la ciutat, mitjançant Àngel Guimerà, Francesc Pujols, Joan Maragall, o Jordi Sierra i Fabra. Una vegada creat l’escenari físic, es va descriure un escenari oníric, sensitiu, on la boira i la quietud de Joan Salvat-Papasseit es va aclarir amb les alegres cançons de Tomàs Garcés.

Publicitat

Ja teníem els protagonistes, l’escenari físic i el sensitiu. Aleshores, comencem la història. Els anys van transcórrer per dues artèries: la Rambla, on les floristes de Josep Maria de Sagarra ens increpaven amb el seu parlar popular; i l’Eixample, exemple de desenvolupament urbanístic, on una alzina solitària enyora les seves muntanyes amb les paraules de Josep Maria de Sagarra. Després, des de l’alegria i la llum de l’Exposició Universal (J. M. de Sagarra), a la foscor, la por i el desencís de la Guerra (Incerta Glòria, de Joan Sales); una referència als negres anys postbèl·lics d’Oriol Martorell i, finalment, un retorn a la primera escenografia (Mercè Rodoreda, Joan Brossa), on se situa l’essència de Barcelona i el sentit del barceloní.

Oriol Romaní i Gemma Sangerman a Vil·la Joana © Roser Díaz

El to i el sentiment es va aconseguir totalment gràcies a una representació quasi teatral i mimètica de la rapsoda, que fonia les paraules amb les notes musicals. Així és com aconseguia un ambient màgic, magnètic i profund, d’autèntica simbiosi entre les paraules i els sentiments dels poetes i les sensacions provocades en el públic. Veu, so i sentiment, tot com una sola unitat

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.