Publicitat

L’espectacle ‘Paraules i Sons de Barcelona’, una joia delicada

Gemma Sangerman i Oriol Romaní van portar la Barcelona Poesia a Vallvidrera amb uns textos magistrals de poesia i prosa poètica

spot_img

Publicat el 23.6.2019 8:00

Cultura

Roser Díaz

Emmarcat en la setmana de la Poesia a Barcelona, el passat dia 11 de maig es va celebrar a Vil·la Joana, a Vallvidrera, l’espectacle Paraules i Sons de Barcelona, a càrrec de la rapsoda Gemma Sangerman i el clarinetista Oriol Romaní. Ambdós van crear una atmosfera màgica on la veu, l’entonació i les notes del clarinet transportaven un públic embadalit a moments, espais, sons, olors i sensacions dels últims 100 anys de Barcelona.

Publicitat

Per aconseguir fusionar l’espai i el temps, van utilitzar el fil conductor de textos magistrals de poesia i de prosa poètica. L’acte es va presentar de manera circular, començant per la definició de la figura dels barcelonins de la ploma de Josep Pla. Aquest concepte va quedar obert, i la figura dels habitants de Barcelona va deixar pas a la descripció poètica de la ciutat, mitjançant Àngel Guimerà, Francesc Pujols, Joan Maragall, o Jordi Sierra i Fabra. Una vegada creat l’escenari físic, es va descriure un escenari oníric, sensitiu, on la boira i la quietud de Joan Salvat-Papasseit es va aclarir amb les alegres cançons de Tomàs Garcés.

Publicitat

Ja teníem els protagonistes, l’escenari físic i el sensitiu. Aleshores, comencem la història. Els anys van transcórrer per dues artèries: la Rambla, on les floristes de Josep Maria de Sagarra ens increpaven amb el seu parlar popular; i l’Eixample, exemple de desenvolupament urbanístic, on una alzina solitària enyora les seves muntanyes amb les paraules de Josep Maria de Sagarra. Després, des de l’alegria i la llum de l’Exposició Universal (J. M. de Sagarra), a la foscor, la por i el desencís de la Guerra (Incerta Glòria, de Joan Sales); una referència als negres anys postbèl·lics d’Oriol Martorell i, finalment, un retorn a la primera escenografia (Mercè Rodoreda, Joan Brossa), on se situa l’essència de Barcelona i el sentit del barceloní.

Oriol Romaní i Gemma Sangerman a Vil·la Joana © Roser Díaz

El to i el sentiment es va aconseguir totalment gràcies a una representació quasi teatral i mimètica de la rapsoda, que fonia les paraules amb les notes musicals. Així és com aconseguia un ambient màgic, magnètic i profund, d’autèntica simbiosi entre les paraules i els sentiments dels poetes i les sensacions provocades en el públic. Veu, so i sentiment, tot com una sola unitat

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’Ajuntament tanca la porta a la proposta veïnal per la Buenos Aires: només podrà ser allotjament temporal d’emergència

La plataforma de Vallvidrera en defensa de la Casa insisteix que la normativa que permet el doble ús: assistencial i dotacional

El Centre Cívic de Vallvidrera, en risc de desaparèixer per l’ampliació de la Biblioteca: què està passant?

Tant l'Associació Veïnal com els usuaris del Vázquez Montalbán s'oposen al projecte i denuncien "opacitat" per part de la Biblioteca i l'Ajuntament

L’Ajuntament no preveu una “actuació immediata” per resoldre la saturació turística que pateix el transport públic de Vallvidrera

Districte assegura ser conscient de la problemàtica, però descarta ampliar freqüències del bus 111 i del Funicular

Els Bombers de Barcelona fan un simulacre d’incendi forestal a Collserola

L’escenari ha simulat un incendi generat una tarda del mes de juliol en el solar que hi ha al final del carrer Bellesguard
spot_img

Temps de cireres, temps de lectura

Amb la calor i les vacances també tornen els matins a la piscina, les tardes llargues i el temps per llegir: aquí tens les recomanacions literàries de la Casa Usher

L’Ajuntament tanca la porta a la proposta veïnal per la Buenos Aires: només podrà ser allotjament temporal d’emergència

La plataforma de Vallvidrera en defensa de la Casa insisteix que la normativa que permet el doble ús: assistencial i dotacional

Les crítiques al pacte d’inversions del PSC-ERC copsen el Consell Plenari: “Paper mullat”

El veïnat reclama més refugis climàtics, no retirar el sistema de porta a porta a Sarrià, millores en la mobilitat i, un cop més, aturar el pipicà a Doctor Hahnemann

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]