Bellesguard
Esteban Galindo
Aprofitant aquestes dates nadalenques i després de les noves dades aportades al II Congrés Internacional de Gaudí, en l’article que ara es presenta es relaciona un vitrall de la torre Bellesguard amb l’estel de Nadal. En aquesta ocasió ens endinsem en el meravellós i complicat món de la simbologia a partir d’un finestral que Gaudí va situar a la façana de la torre. El propi autor va voler que aquest fos un element destacat i primordial, no només per col·locar-ho a la façana principal, sinó també per la seva mida i la seva forma, aconseguint que es convertís en una de les icones de la casa i únic en tota la seva obra posterior.
Vista des del carrer, la finestra presenta a la seva part superior una forma molt significava amb cinc lòbuls, tenint folrats els arcs amb rajoles del color “blau Barcelona” de Gaudí, amb un estel al centre de cada rajola, simulant la visió d’un cel nocturn. A la part inferior de la finestra, Gaudí va col·locar cinc esglaons, segurament per fer la funció de fornícules, és a dir, un espai on poder posar figures com podrien ser les que formen part de la nativitat, tal com va fer posteriorment a la façana del naixement de la Sagrada Família.
Quan ens apropem a l’entrada de la casa, al fixar-nos en els vitralls, ressalta una figura sobre el pla principal. Es tracta d’un estel de vuit puntes dobles, feta a partir de vidres de colors que li atorga una forma tridimensional tot transmetent la sensació d’un estel en moviment, un astre que surt de la façana i deixa una cua al seu darrere, semblant al de l’estel de Nadal. Aquesta forma tant especial, fa que juntament amb la resta de vidres de la finestra, ofereixin cap a l’interior de la casa un espectacle de llums i colors que van mutant a la vegada que els rajos de sol de la tarda van incidint sobre el finestral. Recordar que segons els evangelis, l’astre els va aparèixer als Reis Mags per l’oest, coincidint amb l’orientació de la façana de la torre. Per tant, si sumen l’estel amb les figures de la nativitat, és plausible pensar que Gaudí volia traslladar-nos mentalment a la imatge del pessebre nadalenc molt present a casa nostra, i més, si la relacionem amb la verge Maria, ja que sobre la porta d’entrada a la casa i el finestral esmentat, trobem en un excel·lent treball de forja la frase “Ave Maria Puríssima sens pecat fou concebuda” acompanyada de dos estels de vuit puntes, un d’ells amb el rastre de la seva cua, una imatge que segur Gaudí va poder veure al cel a la primavera de 1910, amb el pas del cometa Halley per Barcelona.
Però la simbologia d’aquesta magnífica finestra no s’acaba aquí. Una vegada dins de la torre, s’aprecia que a l’interior del vitrall, a tall de decoració trobem tres sèries de vuit cercles. El número vuit és un altre dels grans elements simbòlics de la torre Bellesguard, especialment relacionat amb la figura geomètrica de l’octàgon, però aquest serà un tema per un altre article.
