Opinió
Jaume Clotet
Visc a Sarrià, concretament al Sarrià Vell. Per tant, al meu carrer s’hi aplica des de l’any 2018 el sistema de recollida selectiva porta a porta. Davant del desgavell, la incompetència i el caos que aquest sistema ha provocat aquestes setmanes a Sant Andreu, puc parlar, doncs, amb tot el coneixement de causa i de la meva pròpia experiència, que crec que deu ser l’experiència de molts veïns i veïnes de la nostra vila.
En primer lloc, parlaré dels èxits del sistema. El residu del rebuig, és a dir, la bossa grisa, ha caigut en picat. Es pot baixar aquesta bossa un cop a la setmana, i la veritat és que sempre la baixo mig plena (o mig buida, segons es vulgui). La conclusió d’aquest punt només pot ser una: realment és increïble la gran quantitat de residus que es recicla en les altres bosses. El plàstic es baixa dos cops per setmana, i els dos cops la bossa va ben plena. Hom s’adona de la gran quantitat de plàstic que entra en una llar, si bé en el meu cas filo tan prim que hi poso tot el plàstic que trobo, encara que no sigui ben bé un envàs. En tercer lloc, tenim el residu orgànic, que abans del porta a porta gairebé ningú no reciclava. En canvi, ara es recicla en una molt bona part. A tot això cal sumar-hi el vidre (que cal posar encara al contenidor verd), el paper (que es recicla en bona part al portal de casa un cop per setmana) i l’oli, que cal dur al punt verd de la vila.
“La majoria de sarrianencs, gent d’ordre per definició, fa cas de les indicacions”
El balanç, quant al reciclatge, entenc que és bo, perquè es divideix la fracció com pertoca i la majoria de sarrianencs, gent d’ordre per definició, fa cas de les indicacions i els dies de recollida. Les dades ho confirmen i, per tant, la vila de Sarrià és a hores d’ara el barri de Barcelona que més recicla i combat millor l’emergència climàtica. Fins aquí, tot prou correcte.
Ara bé, de la mateixa manera que hi ha un vessant positiu, també n’hi ha un de negatiu, i molt negatiu. El tema de fons és el següent: si les fraccions no es dipositen al portal a les hores convingudes queden abandonades i ningú no les recull. Tothom que viu a Sarrià sap que, cada vegada més, hi ha bosses, deixalles, brossa, ampolles i trastos als escocells dels pobres arbres sarrianencs. Hi ha un número creixent d’incívics, gent que s’equivoca (sobretot gent gran) o persones nouvingudes que no saben com funciona el sistema, perquè fa anys que no es fa cap campanya informativa.
L’únic que fa l’Ajuntament és posar gomets de colorins a les bosses i les deixalles, com si els veïns fóssim criatures de parvulari. Gomets que, òbviament, no coarten cap incívic, precisament perquè són incívics. Sarrià cada cop està més brut, més ple de bosses pertot arreu (només cal passejar-hi qualsevol matí, els dissabtes especialment) i amb males olors.
Com que l’Ajuntament pretén que els incívics s’avergonyeixin de llur comportament, deixen les bosses i les deixalles amb gomets bona part del dia i la nit allà on són. Cada cop és pitjor, i ningú sembla fer res per evitar-ho. Els nens juguen a tocar dels múltiples abocadors dels escocells, i els animals domèstics hi aboquen els seus pixums. Hi posaran remei? Canviaran el model? Multaran, per fi, algú en concret? Vaticino que no. La ciutat dels gomets i la barra lliure mai pren mesures contundents contra els incívics.
Per cert, una pregunta pertinent és: per què l’Ajuntament de Barcelona, gairebé cinc anys després de la prova pilot de Sarrià, ha estat incapaç de fer res a cap altre barri, excepte la cadena de disbarats a Sant Andreu? Així no complirem mai les exigències europees de reciclatge de residus.
Jaume Clotet és periodista
