Publicitat
spot_img

Llibre sobre Vilasís-Capalleja, l’art d’esmaltar al foc

Publicat el 4.12.2017 9:30

Arts i lletres

Miquel Mascort i Riera

S’ha publicat un llibre dedicat a Francesc Vilasís-Capalleja, veí de Sant Gervasi i un artista de prestigi internacional en l’art de l’esmalt. Francesc Vilasís-Capalleja es pot considerar l’hereu artístic -en la difícil i complexa branca de l’esmalt al foc- de la gran figura de Miquel Soldevila que amb el seu treball “Eva” de 100 x 40 cm. va significar una peça cabdal de la tècnica de Limoges. Vilasís-Capalleja va ser un alumne distingit en l’alta consideració que té l’Escola Massana, continuadora de la tasca que havia iniciat l’Escola de Bells Oficis.

La cultura catalana és un exemple d’afirmació identitària i nacional d’un poble i aquesta voluntat la manifesta de manera important amb la seva cultura.

Publicitat

En el transcurs dels anys molts catalans han aportat el seu esforç perquè la cultura catalana esdevingui una cultura nacional i en Francesc Vilasís-Capalleja hi ha contribuït de manera molt important com ho demostra la infinitat de premis, guardons i reconeixements tant a nivell nacional com internacional que ha merescut. La seva obra considerada, junt amb el japonès Oota i l’americà Bennet, la màxima expressió actual de la tècnica de l’esmalt i que li ha estat reconeguda de manera destacada en el llibre “Aportacions Catalanes Universals” i crec que la seva personalitat que tant dignifica la cultura catalana podria ser ben bé mereixedora de la Creu de Sant Jordi.

Les línies de bellesa dels seus esmalts amb la utilització de materials metàl·lics -de caire preciós en molts d’ells- les naturaleses vítries que conformen les seves estilitzades figures -que recorden els grans mestres Botticelli i Gustav Klimt- ens transporten al Renaixement italià abundant en aquesta apreciació la pròpia figura física d’en Francesc Vilasís-Capalleja.

En el si de la percepció de la bellesa en el món de l’art poden haver-hi diferents percepcions, en ocasions ben confrontades, però si en una disciplina de l’art pot haver-hi unanimitat és en la tècnica de l’esmalt que representa el nostre admirat Francesc Vilasís-Capalleja i El Claustre que l’estima com a persona i l’admira com a artista s’adhereix a l’homenatge d’aquest llibre en l’esperança de comptar amb la seva amistat durant molts anys.

Miquel Mascort i Riera és Creu de Sant Jordi i fundador de la Galeria d’Art El Claustre de Girona

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els 10 articles més llegits d’El Jardí: el que ha despertat l’interès dels lectors durant el 2025

Habitatge, memòria, convivència i identitat: els temes que han marcat l’agenda informativa de Sarrià-Sant Gervasi

Lucrecia: “Al Teatre de Sarrià interpretaré cançons que han marcat la meva trajectòria i han calat en els cors del públic”

El 29 i 30 de desembre l’artista cubana pujarà dalt de l’escenari del Teatre de Sarrià per celebrar els 30 anys de carrera amb un viatge musical carregat d’alegria, energia i molt sentiment

La soja: propietats, conreu i usos

A Europa es va introduir a començaments del segle XX quan es va descobrir que la seva farina és la més rica en proteïnes i que la llet és especialment saludable i nutritiva

Mandri, Nadal i impunitat: el botellot que s’ha consolidat a la zona alta

Una concentració massiva de joves torna a ocupar el carrer per les festes mentre el veïnat denuncia soroll, brutícia i una resposta institucional que normalitza el conflicte en lloc de resoldre’l
spot_img

Els 10 articles més llegits d’El Jardí: el que ha despertat l’interès dels lectors durant el 2025

Habitatge, memòria, convivència i identitat: els temes que han marcat l’agenda informativa de Sarrià-Sant Gervasi

Lucrecia: “Al Teatre de Sarrià interpretaré cançons que han marcat la meva trajectòria i han calat en els cors del públic”

El 29 i 30 de desembre l’artista cubana pujarà dalt de l’escenari del Teatre de Sarrià per celebrar els 30 anys de carrera amb un viatge musical carregat d’alegria, energia i molt sentiment

La soja: propietats, conreu i usos

A Europa es va introduir a començaments del segle XX quan es va descobrir que la seva farina és la més rica en proteïnes i que la llet és especialment saludable i nutritiva

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí