Publicitat

Llibre sobre Vilasís-Capalleja, l’art d’esmaltar al foc

spot_img

Publicat el 4.12.2017 9:30

Arts i lletres

Miquel Mascort i Riera

S’ha publicat un llibre dedicat a Francesc Vilasís-Capalleja, veí de Sant Gervasi i un artista de prestigi internacional en l’art de l’esmalt. Francesc Vilasís-Capalleja es pot considerar l’hereu artístic -en la difícil i complexa branca de l’esmalt al foc- de la gran figura de Miquel Soldevila que amb el seu treball “Eva” de 100 x 40 cm. va significar una peça cabdal de la tècnica de Limoges. Vilasís-Capalleja va ser un alumne distingit en l’alta consideració que té l’Escola Massana, continuadora de la tasca que havia iniciat l’Escola de Bells Oficis.

Publicitat

La cultura catalana és un exemple d’afirmació identitària i nacional d’un poble i aquesta voluntat la manifesta de manera important amb la seva cultura.

Publicitat

En el transcurs dels anys molts catalans han aportat el seu esforç perquè la cultura catalana esdevingui una cultura nacional i en Francesc Vilasís-Capalleja hi ha contribuït de manera molt important com ho demostra la infinitat de premis, guardons i reconeixements tant a nivell nacional com internacional que ha merescut. La seva obra considerada, junt amb el japonès Oota i l’americà Bennet, la màxima expressió actual de la tècnica de l’esmalt i que li ha estat reconeguda de manera destacada en el llibre “Aportacions Catalanes Universals” i crec que la seva personalitat que tant dignifica la cultura catalana podria ser ben bé mereixedora de la Creu de Sant Jordi.

Les línies de bellesa dels seus esmalts amb la utilització de materials metàl·lics -de caire preciós en molts d’ells- les naturaleses vítries que conformen les seves estilitzades figures -que recorden els grans mestres Botticelli i Gustav Klimt- ens transporten al Renaixement italià abundant en aquesta apreciació la pròpia figura física d’en Francesc Vilasís-Capalleja.

En el si de la percepció de la bellesa en el món de l’art poden haver-hi diferents percepcions, en ocasions ben confrontades, però si en una disciplina de l’art pot haver-hi unanimitat és en la tècnica de l’esmalt que representa el nostre admirat Francesc Vilasís-Capalleja i El Claustre que l’estima com a persona i l’admira com a artista s’adhereix a l’homenatge d’aquest llibre en l’esperança de comptar amb la seva amistat durant molts anys.

Miquel Mascort i Riera és Creu de Sant Jordi i fundador de la Galeria d’Art El Claustre de Girona

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Flors, colors, fragàncies i pol·linitzadors

L’esclat de la floració a la primavera constitueix un espectacle extraordinari, un festival de formes, colors i fragàncies que magnetitza els nostres sentits. Flors i més flors, un repertori inabastable de “vida extremadament efímera” que desferma grans complicitats amb l’entorn.

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Un espai per recordar Adrienne Monnier

"Sent una de les literates més importants del món, mereix un reconeixement públic a casa nostra. Demano a la Biblioteca de Sarrià que es faci seva la iniciativa": l'opinió de Lluís Mallart
spot_img

Flors, colors, fragàncies i pol·linitzadors

L’esclat de la floració a la primavera constitueix un espectacle extraordinari, un festival de formes, colors i fragàncies que magnetitza els nostres sentits. Flors i més flors, un repertori inabastable de “vida extremadament efímera” que desferma grans complicitats amb l’entorn.

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]