Publicitat

Llibre sobre Vilasís-Capalleja, l’art d’esmaltar al foc

Publicat el 4.12.2017 9:30

Arts i lletres

Miquel Mascort i Riera

S’ha publicat un llibre dedicat a Francesc Vilasís-Capalleja, veí de Sant Gervasi i un artista de prestigi internacional en l’art de l’esmalt. Francesc Vilasís-Capalleja es pot considerar l’hereu artístic -en la difícil i complexa branca de l’esmalt al foc- de la gran figura de Miquel Soldevila que amb el seu treball “Eva” de 100 x 40 cm. va significar una peça cabdal de la tècnica de Limoges. Vilasís-Capalleja va ser un alumne distingit en l’alta consideració que té l’Escola Massana, continuadora de la tasca que havia iniciat l’Escola de Bells Oficis.

La cultura catalana és un exemple d’afirmació identitària i nacional d’un poble i aquesta voluntat la manifesta de manera important amb la seva cultura.

Publicitat

En el transcurs dels anys molts catalans han aportat el seu esforç perquè la cultura catalana esdevingui una cultura nacional i en Francesc Vilasís-Capalleja hi ha contribuït de manera molt important com ho demostra la infinitat de premis, guardons i reconeixements tant a nivell nacional com internacional que ha merescut. La seva obra considerada, junt amb el japonès Oota i l’americà Bennet, la màxima expressió actual de la tècnica de l’esmalt i que li ha estat reconeguda de manera destacada en el llibre “Aportacions Catalanes Universals” i crec que la seva personalitat que tant dignifica la cultura catalana podria ser ben bé mereixedora de la Creu de Sant Jordi.

Les línies de bellesa dels seus esmalts amb la utilització de materials metàl·lics -de caire preciós en molts d’ells- les naturaleses vítries que conformen les seves estilitzades figures -que recorden els grans mestres Botticelli i Gustav Klimt- ens transporten al Renaixement italià abundant en aquesta apreciació la pròpia figura física d’en Francesc Vilasís-Capalleja.

En el si de la percepció de la bellesa en el món de l’art poden haver-hi diferents percepcions, en ocasions ben confrontades, però si en una disciplina de l’art pot haver-hi unanimitat és en la tècnica de l’esmalt que representa el nostre admirat Francesc Vilasís-Capalleja i El Claustre que l’estima com a persona i l’admira com a artista s’adhereix a l’homenatge d’aquest llibre en l’esperança de comptar amb la seva amistat durant molts anys.

Miquel Mascort i Riera és Creu de Sant Jordi i fundador de la Galeria d’Art El Claustre de Girona

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els Castellers de Sarrià entreguen la Camisa d’Honor 2026 a Judith Colell

La colla reconeix la trajectòria de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català per la seva contribució a la cultura i als valors col·lectius

Ràdio Farró porta la divulgació científica en directe al Born amb un programa especial de la Festa de la Ciència

Cinc científics comparteixen recerca i reptes de futur —de la IA a la genòmica— en una emissió que apropa el coneixement a la ciutadania

Els plàtans o plataners, els arbres més urbans i un símbol identitari de ciutats i pobles

Els primers plataners d'ombra que van arribar a la ciutat de Barcelona procedien de la Devesa de Girona i es van plantar l'any 1861 a la rambla de Canaletes

Història d’una fotografia (o tardes de teatre al carrer de la Pau)

Una fotografia del segle XIX a Sarrià que retrata la família Sant Tous i obre una finestra a la vida cultural de la burgesia barcelonina, entre teatre i estiueig
spot_img

Els Castellers de Sarrià entreguen la Camisa d’Honor 2026 a Judith Colell

La colla reconeix la trajectòria de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català per la seva contribució a la cultura i als valors col·lectius

Ràdio Farró porta la divulgació científica en directe al Born amb un programa especial de la Festa de la Ciència

Cinc científics comparteixen recerca i reptes de futur —de la IA a la genòmica— en una emissió que apropa el coneixement a la ciutadania

Els plàtans o plataners, els arbres més urbans i un símbol identitari de ciutats i pobles

Els primers plataners d'ombra que van arribar a la ciutat de Barcelona procedien de la Devesa de Girona i es van plantar l'any 1861 a la rambla de Canaletes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí