Història
Manuel Castellet
Lluís Casamitjana va néixer a l’Eixample de Barcelona l’11 de novembre de 1926, fill d’una família de classe mitjana. Ja de petit, compaginava l’escola amb classes de dibuix, classes que va seguir els primers anys de la postguerra. El dibuix va ser la seva professió, essencialment com autor de còmics.
Durant els seus primers anys de vida laboral es dedicà a treballs administratius i comercials a Manufactures Plàstiques Aleu, per dedicar-se després, durant anys, a les il·lustracions de la publicitat d’aquesta empresa. Tanmateix, ja abans, s’havien publicat les seves historietes a la revista de caràcter religiós Ave Maria (any 1951), i dibuixava per a alguns quaderns de la sèrie de còmic femení Alicia, d’Edicions Toray, per a Héroes bíblicos, de l’editorial Símbolo, i altres petits treballs de l’editorial Molino.
La seva vida professional va fer un tomb important quan a finals de la dècada dels cinquanta va començar a treballar per a l’editorial Bruguera, dibuixant en sis dels números de la revista de còmic d’humor Selecciones de humor del DDT. Aquest fet va coincidir, més o menys, amb el seu casament amb Maria Lluïsa Colomer i el trasllat del matrimoni a Sant Gervasi, concretament al carrer del Rector Ubach, on la seva padrina de bateig va fer construir un pis per al nou matrimoni a la casa on vivia, de la seva propietat.
A Bruguera es va estabilitzar professionalment i va dibuixar en moltes i diverses capçaleres d’aquesta editorial, primer com a continuador d’El Capitán Trueno des de l’any 1960, però també com a creador de Dick Forster o col·laborant en El Pulgarcito. Nomenat director artístic de l’editorial, va treballar en El Capitán Trueno Extra, publicació en què va dibuixar l’interior de la majoria de números i una bona quantitat de portades. Paral·lelament, va col·laborar amb l’editorial alemanya Bastei Verlag en alguns números de Gespensper Geschichten (Històries de fantasmes).
La seva activitat no es va limitar als còmics, estrictament parlant. Hi ha dos altres camps de treball que cal destacar: la il·lustració de traduccions de llibres clàssics i la pintura artística. En el primer aspecte, il·lustracions per a llibres com Grandes obras ilustradas de Charles Dickens, Vida y aventuras de Nicolas Nickleby, Hard times, Viaje al centro de la Tierra, Dick Turpin, etc. (publicades per Editorial B, successors de Bruguera). L’any 1990 va il·lustrar el llibre Filaberquí, un llibre de caire escolar per a nens de pàrvuls.
Des dels anys seixanta havia anat creant una sèrie d’aquarel·les, en les quals un pallasso, no necessàriament de circ, es la figura principal; cada una d’elles traspua il·lusió, innocència o ironia. Aquesta sèrie, Els Pallassos, fou exposada en repetides ocasions a la Sala Rovira de Barcelona, a Rubí i a Cornellà de Llobregat. Posteriorment va anar evolucionant la temàtica, introduint-hi les flors, per passar a indrets de la ciutat i a un estil abstracte molt personal al tombar de segle, amb diverses exposicions a Mataró, a Vic o amb l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.
Lluís Casamitjana no va exercir mai com a professor de dibuix, però qui escriu aquesta semblança pot certificar que era un gran mestre en l’ensenyament de com destacar el relleu, les ombres o la llunyania; i en l’expressió de les cares, la simpatia, la ironia, l’enuig, etc. Es notava en ell la tècnica apresa de bons mestres abans de la guerra i durant els primers anys de la postguerra. Bon home, afable, complidor i disposat a ajudar a tothom, hagué de lluitar durant anys contra la malaltia de la seva esposa, que morí deixant una filla tot just adolescent. Ell, el pare, ens deixà el 7 de desembre del 2007.
