Publicitat

‘Lo jardiner hortolà y florista’

spot_img

Publicat el 5.4.2017 9:30

Arts i lletres

Jesús Mestre Campi

A finals d’hivern i principis de primavera és un bon moment per anar preparant l’hort, urbà o rural, de cara a les plantes i conreus d’estiu. Així, cal considerar com molt oportú l’aparició del llibre Lo jardiner hortolà y florista (1852), reedició d’un tractat d’horticultura recollit pels Caputxins i que al llarg de la segona meitat del segle XIX es va ser molt popular. 150 anys més tard, Publicacions de l’Abadia de Montserrat el reedita dins la col·lecció Scripta, un projecte que pretén aprofundir en la història dels dialectes a través de textos no literaris que reflecteixin la llengua antiga en les formes més diverses.

Publicitat

El llibre es va presentar el 2 de març a la delegació del Consell Superior d’Investigacions Científiques, al carrer d’Egipcíaques, de la mà de Lluís Calvo, delegat del CSIC a Catalunya; Xavier Luna-Batlle, director i editor de la col·lecció Scripta; Montserrat Alegre, l’autora de l’estudi lingüístic de l’obra; Josep Manyà, especialista en cultura popular i fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, historiador i col·laborador habitual de El jardí de Sant Gervasi.

Publicitat

Lo jardiner… és, segons Manyà, un tractat d’horticultura, testimoni representatiu del conreu tradicional de l’hort que es feia abans de la química. I, tal com diu fra Valentí, un recull de tota la tradició “provinent de diverses fonts que convergeixen en una manera de tractar la terra”, amb proximitat i espiritualitat. “Els antics frares deien que es guanyaven el cel mirant la terra”. Un llibre molt buscat en el segle XIX, “molt llegit, un llibre per practicar”, que obra un ventall enorme de possibilitats del que avui anomenem cultiu ecològic. Un petit manual que facilitarà fer un hort urbà i casolà.

Cal destacar l’acurada edició del llibre que també conté un estudi de fra Valentí sobre la tradició d’horticultura i floricultura dels caputxins de Catalunya, un estudi lingüístic de Montserrat Alegre i els apèndixs amb noms d’hortalisses on es descobreixen varietats avui desaparegudes (per exemple, es fa menció a 30 tipus diferents d’enciams), o el glossari lingüístic.

Notícies relacionades

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari

El Jardí publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

Un passatge molt particular al carrer Plantada a la part alta de Sarrià

En el número 16 de la via, albirem des de la reixa del carrer un insòlit passatge particular en pendent, que dona accés a algunes torres residencials
spot_img

L’Ajuntament inicia el projecte de soterrament del cablejat de Ganduxer

Al consell de barri de les Tres Torres, Districte també anuncia que descarta simplificar la línia V9 per l'alta afluència en horari escolar

Quins edificis de Sarrià-Sant Gervasi participen en les Setmanes d’Arquitectura 2025?

Del 12 de maig al 28 de juny, nou espais del districte acullen exposicions, concursos i tallers, entre altres

L’Ajuntament descarta un nou CAP a la Bonanova per aquest mandat

Els veïns defensen que és un barri amb una "població envellida" amb dificultats per desplaçar-se fins al centre de Vallcarca

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí