Arts i lletres
Jesús Mestre Campi
A finals d’hivern i principis de primavera és un bon moment per anar preparant l’hort, urbà o rural, de cara a les plantes i conreus d’estiu. Així, cal considerar com molt oportú l’aparició del llibre Lo jardiner hortolà y florista (1852), reedició d’un tractat d’horticultura recollit pels Caputxins i que al llarg de la segona meitat del segle XIX es va ser molt popular. 150 anys més tard, Publicacions de l’Abadia de Montserrat el reedita dins la col·lecció Scripta, un projecte que pretén aprofundir en la història dels dialectes a través de textos no literaris que reflecteixin la llengua antiga en les formes més diverses.
El llibre es va presentar el 2 de març a la delegació del Consell Superior d’Investigacions Científiques, al carrer d’Egipcíaques, de la mà de Lluís Calvo, delegat del CSIC a Catalunya; Xavier Luna-Batlle, director i editor de la col·lecció Scripta; Montserrat Alegre, l’autora de l’estudi lingüístic de l’obra; Josep Manyà, especialista en cultura popular i fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, historiador i col·laborador habitual de El jardí de Sant Gervasi.
Lo jardiner… és, segons Manyà, un tractat d’horticultura, testimoni representatiu del conreu tradicional de l’hort que es feia abans de la química. I, tal com diu fra Valentí, un recull de tota la tradició “provinent de diverses fonts que convergeixen en una manera de tractar la terra”, amb proximitat i espiritualitat. “Els antics frares deien que es guanyaven el cel mirant la terra”. Un llibre molt buscat en el segle XIX, “molt llegit, un llibre per practicar”, que obra un ventall enorme de possibilitats del que avui anomenem cultiu ecològic. Un petit manual que facilitarà fer un hort urbà i casolà.
Cal destacar l’acurada edició del llibre que també conté un estudi de fra Valentí sobre la tradició d’horticultura i floricultura dels caputxins de Catalunya, un estudi lingüístic de Montserrat Alegre i els apèndixs amb noms d’hortalisses on es descobreixen varietats avui desaparegudes (per exemple, es fa menció a 30 tipus diferents d’enciams), o el glossari lingüístic.