Dimecres 09, octubre 2024
20 C
Sant Gervasi
19.8 C
Sarrià
Publicitat

L’oblit que no perd ritme

Publicat el 9.10.2017 18:00

Gent gran 

Lorena Castillejo

Entenem la memòria com a un procés cognitiu que serveix a les persones com a mecanisme per a retenir, arxivar i recuperar informació rebuda prèviament, i que ens és d’utilitat per a poder desenvolupar les nostres activitats diàries.

Publicitat

En el cas de les malalties neurodegeneratives, aquest, és precisament un dels factors que més afectats es veuen i que amb més rapidesa es deterioren, dificultant la seva vida.

Publicitat

És interessant però, la relació estreta que aquestes mantenen amb els seus records musicals, així com les reaccions i estímuls que desenvolupen en vers la música, inclús trobant-se en les fases més avançades.

Com pot ser que una persona pugui ser incapaç de recordar com es diu, però que reaccioni en vers una cançó o una melodia?

Aquesta explicació recau en què la música i l’experiència d’escoltar-la, identificar-la, i sentir-la; impliquen el desenvolupament del raonament abstracte, el qual requereix d’una gran xarxa de connexions cerebrals implicant als dos hemisferis cerebrals, ja que qualsevol experiència musical implica necessàriament dos processos diferents: el procés d’escoltar la música, i el de recordar-la. Tot això explica que encara que la memòria auditiva es trobi en el lòbul temporal (concretament a l’hipocamp que se situa a la part medial d’aquest lòbul), sent aquesta part del cervell una de les més afectades per la malaltia, en necessitar altres rets neuronals i del desenvolupament de diversos factors cognitius. La música pot ser una de les teràpies no farmacològiques més adequades i potents per a ser utilitzada amb aquestes persones.

Els beneficis que suposa l’ús de la música com a teràpia en casos amb gent amb demència, són molt nombrosos. Impliquen l’àrea cognitiva, fent que aquestes persones puguin millorar la seva atenció quan escolten la música o tracten de portar el compàs del ritme, el sentit de l’orientació i de la identitat mitjançant l’escolta de cançons significatives per a aquests, i també pot ajudar a millorar aspectes com la fluïdesa del llenguatge i l’ús de la memòria durant la sessió. D’altra banda implica també l’àrea social, ja que fa que l’estat d’ànim de la persona millori i serveix per a pal·liar l’estat d’ansietat en aquells casos que la pateixen. Propicia també l’alliberament d’hormones relacionades amb la felicitat com les endorfines, i facilita que la persona sigui capaç d’evocar, identificar i expressar sentiments per mitjà de la música, fomentant el sentiment de grup en compartir l’experiència amb altra gent i amb el mateix musicoterapeuta o professional que guia la sessió.

És evident doncs, que quan el llenguatge universal de la música vol fer-se sentir i arribar-nos, no hi ha oblit que pugui aturar-la ni malaltia que se li resisteixi; i és que la dansa de la memòria musical no entén d’oblits.

Lorena Castillejo és integradora social

Fundació Uszheimer
Centre de Dia i Unitat de Memòria

Passatge Forasté, 11-13, 
Tel.: 93 418 65 65
fundacio@fundaciouszheimer.org
www.fundaciouszheimer.org
http://www.premisoletura.com
Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.