22.6 C
Sant Gervasi
| Dijous 16 de juliol de 2020 |

L’oblit que no perd ritme

Gent gran 

Lorena Castillejo

Entenem la memòria com a un procés cognitiu que serveix a les persones com a mecanisme per a retenir, arxivar i recuperar informació rebuda prèviament, i que ens és d’utilitat per a poder desenvolupar les nostres activitats diàries.

En el cas de les malalties neurodegeneratives, aquest, és precisament un dels factors que més afectats es veuen i que amb més rapidesa es deterioren, dificultant la seva vida.

Publicitat

És interessant però, la relació estreta que aquestes mantenen amb els seus records musicals, així com les reaccions i estímuls que desenvolupen en vers la música, inclús trobant-se en les fases més avançades.

Com pot ser que una persona pugui ser incapaç de recordar com es diu, però que reaccioni en vers una cançó o una melodia?

Aquesta explicació recau en què la música i l’experiència d’escoltar-la, identificar-la, i sentir-la; impliquen el desenvolupament del raonament abstracte, el qual requereix d’una gran xarxa de connexions cerebrals implicant als dos hemisferis cerebrals, ja que qualsevol experiència musical implica necessàriament dos processos diferents: el procés d’escoltar la música, i el de recordar-la. Tot això explica que encara que la memòria auditiva es trobi en el lòbul temporal (concretament a l’hipocamp que se situa a la part medial d’aquest lòbul), sent aquesta part del cervell una de les més afectades per la malaltia, en necessitar altres rets neuronals i del desenvolupament de diversos factors cognitius. La música pot ser una de les teràpies no farmacològiques més adequades i potents per a ser utilitzada amb aquestes persones.

Els beneficis que suposa l’ús de la música com a teràpia en casos amb gent amb demència, són molt nombrosos. Impliquen l’àrea cognitiva, fent que aquestes persones puguin millorar la seva atenció quan escolten la música o tracten de portar el compàs del ritme, el sentit de l’orientació i de la identitat mitjançant l’escolta de cançons significatives per a aquests, i també pot ajudar a millorar aspectes com la fluïdesa del llenguatge i l’ús de la memòria durant la sessió. D’altra banda implica també l’àrea social, ja que fa que l’estat d’ànim de la persona millori i serveix per a pal·liar l’estat d’ansietat en aquells casos que la pateixen. Propicia també l’alliberament d’hormones relacionades amb la felicitat com les endorfines, i facilita que la persona sigui capaç d’evocar, identificar i expressar sentiments per mitjà de la música, fomentant el sentiment de grup en compartir l’experiència amb altra gent i amb el mateix musicoterapeuta o professional que guia la sessió.

És evident doncs, que quan el llenguatge universal de la música vol fer-se sentir i arribar-nos, no hi ha oblit que pugui aturar-la ni malaltia que se li resisteixi; i és que la dansa de la memòria musical no entén d’oblits.

Lorena Castillejo és integradora social

Fundació Uszheimer
Centre de Dia i Unitat de Memòria

Passatge Forasté, 11-13, 
Tel.: 93 418 65 65
[email protected]
www.fundaciouszheimer.org
http://www.premisoletura.com

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.