Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

L’Observatori Fabra, més d’un segle mirant les estrelles

El centre ha rebut diversos premis i reconeixements internacionals pels seus descobriments

Publicat el 15.2.2019 9:00 · Actualitzat el 18.2.2019 15:11

Arquitectura 

Jaume de Oleza

La muntanya del Tibidabo sempre ha presidit Barcelona i ha contribuït a la morfologia de la ciutat des dels inicis. A més, recull una part substancial de la història i de la cultura de la nostra ciutat. En ella es troba l’Observatori Fabra, que deu el nom a un industrial anomenat Camil Fabra, marquès d’Alella. Una persona molt coneguda de l’època i que va ser alcalde de la ciutat i un industrial de reconegut prestigi. Cap a l’any 1901 va donar una important quantitat de diners per poder construir un observatori per a Barcelona. Està situat a uns 413 metres d’altitud respecte al nivell del mar i és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà. Un projecte que va construir per a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. L’observatori, des dels seus orígens, ha dut a terme multitud de seguiments astronòmics, la majoria asteroides i cometes, i ha recollit registres sísmics i meteorològics. Per tot això ha tingut diversos premis i reconeixements internacionals.

És de destacar el descobriment, l’any 1907, de l’atmosfera del satèl·lit de Saturn, Tità. Com a conseqüència d’aquest descobriment, va rebre el premi l’any 2014 de l’European Physical Society, com a lloc històric, i va ser el primer centre a Espanya en rebre aquest guardó. El seu primer director va ser Josep Comas i Solà, un reconegut astrònom que va donar a l’observatori una gran rellevància científica. L’observatori va ser declarat Bé d’Interès Nacional l’any 2014, per la seva contribució a l’estudi de l’astronomia, la sismologia i la meteorologia. L’edifici té un cert caràcter neoclàssic impregnat amb alguns detalls modernistes. Una inspiració neoclàssica que podem apreciar en el frontó d’entrada, en les columnes i en l’atri central, així com en la cúpula esfèrica que remata i dona un aspecte singular a l’edificació. Va ser restaurat l’any 2017, amb l’incorporació del sistema de rotació de la cúpula.

Publicitat

En l’actualitat, una empresa externa s’encarrega d’organitzar uns sopars sota les estrelles a la terrassa d’entrada, i des de la qual podem admirar unes espectaculars vistes sobre la ciutat. L’observatori és visitable, allà podem contemplar el cel des del telescopi en funcionament més antic del món, a més de sorprendre’ns pels diversos instruments de mesurament, així com dels diversos equips de meteorologia. En definitiva, una visita que farà les delícies de grans i petits, i en la qual respirarem l’atmosfera de més d’un segle d’estudi i divulgació.

Jaume de Oleza, arquitecte www.cwork.cat

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Edifici Mas de Miquel: característiques i curiositats

Situat a l'avinguda Diagonal, destaca exteriorment per la seva grandiositat; va ser construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras i promogut pels marquesos de la Pobla de Claramunt

Casa al carrer de Pomaret, 14: característiques i curiositats

El carrer santgervasienc conserva un conjunt de cases modernistes construïdes per l’alta burgesia catalana entre finals del 1800 i principis del 1910

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret
spot_img

La Copa Sarrià es consolida amb 1.000 assistents en la segona edició

El Sant Ignasi es va coronar campió de la Fase d'Honor davant l'Olympia-Viaró, mentre que el CF La Bonanova es va adjudicar la Fase de Plata

Dos mesos de l’esvoranc de l’L9

Els nous terminis allarguen el retorn d'una part dels veïns fins a principis del 2027; els afectats denuncien el desgast emocional, reclamen més certeses i alguns s'organitzen en una plataforma per defensar els seus drets

Josep Arnau Piera, el mestre d’obres que va transformar el Sarrià de finals del segle XIX

Va signar prop de 170 projectes entre 1872 i 1905, va treballar per algunes de les grans fortunes de la vila i va deixar una empremta encara visible al centre històric de Sarrià

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí