Publicitat

L’Observatori Fabra, més d’un segle mirant les estrelles

El centre ha rebut diversos premis i reconeixements internacionals pels seus descobriments

Publicat el 15.2.2019 9:00

Arquitectura 

Jaume de Oleza

La muntanya del Tibidabo sempre ha presidit Barcelona i ha contribuït a la morfologia de la ciutat des dels inicis. A més, recull una part substancial de la història i de la cultura de la nostra ciutat. En ella es troba l’Observatori Fabra, que deu el nom a un industrial anomenat Camil Fabra, marquès d’Alella. Una persona molt coneguda de l’època i que va ser alcalde de la ciutat i un industrial de reconegut prestigi. Cap a l’any 1901 va donar una important quantitat de diners per poder construir un observatori per a Barcelona. Està situat a uns 413 metres d’altitud respecte al nivell del mar i és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà. Un projecte que va construir per a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. L’observatori, des dels seus orígens, ha dut a terme multitud de seguiments astronòmics, la majoria asteroides i cometes, i ha recollit registres sísmics i meteorològics. Per tot això ha tingut diversos premis i reconeixements internacionals.

Publicitat

És de destacar el descobriment, l’any 1907, de l’atmosfera del satèl·lit de Saturn, Tità. Com a conseqüència d’aquest descobriment, va rebre el premi l’any 2014 de l’European Physical Society, com a lloc històric, i va ser el primer centre a Espanya en rebre aquest guardó. El seu primer director va ser Josep Comas i Solà, un reconegut astrònom que va donar a l’observatori una gran rellevància científica. L’observatori va ser declarat Bé d’Interès Nacional l’any 2014, per la seva contribució a l’estudi de l’astronomia, la sismologia i la meteorologia. L’edifici té un cert caràcter neoclàssic impregnat amb alguns detalls modernistes. Una inspiració neoclàssica que podem apreciar en el frontó d’entrada, en les columnes i en l’atri central, així com en la cúpula esfèrica que remata i dona un aspecte singular a l’edificació. Va ser restaurat l’any 2017, amb l’incorporació del sistema de rotació de la cúpula.

Publicitat

En l’actualitat, una empresa externa s’encarrega d’organitzar uns sopars sota les estrelles a la terrassa d’entrada, i des de la qual podem admirar unes espectaculars vistes sobre la ciutat. L’observatori és visitable, allà podem contemplar el cel des del telescopi en funcionament més antic del món, a més de sorprendre’ns pels diversos instruments de mesurament, així com dels diversos equips de meteorologia. En definitiva, una visita que farà les delícies de grans i petits, i en la qual respirarem l’atmosfera de més d’un segle d’estudi i divulgació.

Jaume de Oleza, arquitecte www.cwork.cat

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Allà on el cel toca la ciutat: un viatge a l’Observatori Fabra

123 anys d’astronomia, meteorologia i història al cor de Collserola

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer
spot_img

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí