Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

L’Observatori Fabra, més d’un segle mirant les estrelles

El centre ha rebut diversos premis i reconeixements internacionals pels seus descobriments

Publicat el 15.2.2019 9:00 · Actualitzat el 18.2.2019 15:11

Arquitectura 

Jaume de Oleza

La muntanya del Tibidabo sempre ha presidit Barcelona i ha contribuït a la morfologia de la ciutat des dels inicis. A més, recull una part substancial de la història i de la cultura de la nostra ciutat. En ella es troba l’Observatori Fabra, que deu el nom a un industrial anomenat Camil Fabra, marquès d’Alella. Una persona molt coneguda de l’època i que va ser alcalde de la ciutat i un industrial de reconegut prestigi. Cap a l’any 1901 va donar una important quantitat de diners per poder construir un observatori per a Barcelona. Està situat a uns 413 metres d’altitud respecte al nivell del mar i és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà. Un projecte que va construir per a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. L’observatori, des dels seus orígens, ha dut a terme multitud de seguiments astronòmics, la majoria asteroides i cometes, i ha recollit registres sísmics i meteorològics. Per tot això ha tingut diversos premis i reconeixements internacionals.

És de destacar el descobriment, l’any 1907, de l’atmosfera del satèl·lit de Saturn, Tità. Com a conseqüència d’aquest descobriment, va rebre el premi l’any 2014 de l’European Physical Society, com a lloc històric, i va ser el primer centre a Espanya en rebre aquest guardó. El seu primer director va ser Josep Comas i Solà, un reconegut astrònom que va donar a l’observatori una gran rellevància científica. L’observatori va ser declarat Bé d’Interès Nacional l’any 2014, per la seva contribució a l’estudi de l’astronomia, la sismologia i la meteorologia. L’edifici té un cert caràcter neoclàssic impregnat amb alguns detalls modernistes. Una inspiració neoclàssica que podem apreciar en el frontó d’entrada, en les columnes i en l’atri central, així com en la cúpula esfèrica que remata i dona un aspecte singular a l’edificació. Va ser restaurat l’any 2017, amb l’incorporació del sistema de rotació de la cúpula.

Publicitat

En l’actualitat, una empresa externa s’encarrega d’organitzar uns sopars sota les estrelles a la terrassa d’entrada, i des de la qual podem admirar unes espectaculars vistes sobre la ciutat. L’observatori és visitable, allà podem contemplar el cel des del telescopi en funcionament més antic del món, a més de sorprendre’ns pels diversos instruments de mesurament, així com dels diversos equips de meteorologia. En definitiva, una visita que farà les delícies de grans i petits, i en la qual respirarem l’atmosfera de més d’un segle d’estudi i divulgació.

Jaume de Oleza, arquitecte www.cwork.cat

Notícies relacionades

El convent de les monges Mercedàries, un tresor arquitectònic de Sant Gervasi

L’antic convent i col·legi de les Mercedàries Missioneres conserva un destacat conjunt historicista vinculat als arquitectes Joan Martorell, Joan Baptista Pons i Trabal i Bernat Pejoan

Edifici Mas de Miquel: característiques i curiositats

Situat a l'avinguda Diagonal, destaca exteriorment per la seva grandiositat; va ser construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras i promogut pels marquesos de la Pobla de Claramunt

Casa al carrer de Pomaret, 14: característiques i curiositats

El carrer santgervasienc conserva un conjunt de cases modernistes construïdes per l’alta burgesia catalana entre finals del 1800 i principis del 1910

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat
spot_img

El Via Veneto rep el reconeixement honorífic dels Premis Barcelona Restauració 2026

L'establiment de Galvany, fundat el 1967 per la família Monje, és un dels sis restaurants distingits en els guardons municipals

Parades de Castanyes a Sarrià – Sant Gervasi 2026

Descobreix on trobar les parades de castanyes i moniatos a Sarrià-Sant Gervasi aquest 2026 i fins quan estaran obertes

Edifici Can Nena Casas: Característiques i curiositats

La història de Can Nena Casas a les Tres Torres: una masia del segle XVII transformada en joia modernista per Bonaventura Conill i Josep Masdeu

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí