Dissabte 08, febrer 2025
8.6 C
Sant Gervasi
8.5 C
Sarrià
Publicitat

L’última “Sibil·la” de Maria del Mar Bonet a la Bonanova

La cantant mallorquina va dir que li faltava energia per seguir interpretant aquesta peça ancestral

spot_img

Publicat el 25.12.2019 11:00

Cultura

Jesús Mestre

La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet va anunciar ahir que interpretava per darrera vegada El Cant de la Sibil·la a l’església de la Bonanova, després d’haver-ho fet els darrers vint anys. D’aquesta manera, es posava fi a una profitosa associació entre Bonet, la Bonanova, el Casal dels Infants del Raval —destinataris de la recaptació— i el veïnat de Sant Gervasi, que una vegada més va omplir l’església.

Publicitat

La cantant mallorquina, acompanyada per l’organista Ferran Cullell, va interpretar amb més força i energia que mai aquesta ancestral peça. El manuscrit més antic que es coneix d’El Cant de la Sibil·la és de finals del segle IX i es conserva al monestir de Sant Marçal de Llemotges. El text adverteix de la crisi mil·lenarista, que també apareix en la pintura i l’escultura romànica d’aquest període. Ens adverteix dels desastres que precediran el judici final. El text i la música es van difondre arreu i, al segle XV, hi ha la primera referència a la catedral de Vic que es cantava en català. El concili de Trento, però, va abolir el Cant de la Sibil·la del breviari, i al segle XVI es va anar suprimint de la litúrgia. Però es va seguir interpretant en alguns llocs, com a Mallorca on no s’ha deixat de cantar. La versió que canta Bonet es basa en el Cançoner Musical de Mallorca, de Josep Massot i Planes i en la lletra en el Cançoner popular de Mallorca, del pare Rafael Ginard Bauçà.

Publicitat

Maria del Mar Bonet va voler destacar que, amb la Sibil·la, és una de les poques oportunitats de les dones de pujar i ser protagonistes en els altars de les esglésies. I que el cant mostra l’amor de la dona per la seva terra, el seu país. S’ha de recordar que quan Bonet va començar a cantar la Sibil·la a la Bonanova, a finals dels anys noranta, aquesta peça no s’interpretava enlloc de Barcelona. I a partir d’aleshores s’han anat introduint al començament de moltes celebracions de la Missa del Gall. Avui és fàcil poder sentir aquest cant en moltes esglésies de la ciutat i del país. Així, la llavor que va plantar Bonet a la Bonanova, ha acabat fent molt bona collita. Mossèn Carles Sauró i la gent aplegada a l’església van agrair llargament a Maria del Mar Bonet la seva generositat. S’ha gaudit al llarg de molts anys d’unes interpretacions excepcionals. La d’aquest Nadal, l’última a la Bonanova, va tenir més força i energia que mai!

“Los puig i planes seran iguals.
Allà seran los bons i mals:
Reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.”

(Fragment d’El Cant de la Sibil·la)

El Cant de la Sibil·la i M. del Mar Bonet a la Bonanova, el 2016. Fotografia de Jordi Flores Gallego
Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo
Publicitat
spot_img

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.