Publicitat

‘Maragall a casa’ recorda el poeta

spot_img

Publicat el 8.5.2017 16:00

Arts i lletres

Marta Trius

Jep Barceló en el paper de Joan Maragall.
Fotografia de Juanjo Compairé

La Casa Arxiu Joan Maragall, al carrer Alfons XII, és l’escenari de Maragall a casa un espectacle en el qual, a partir dels poemes, els articles i la correspondència del poeta Joan Maragall es recorre tota la seva vida. El menjador de la seva casa de Sant Gervasi es converteix en l’entorn perfecte per relatar les vivències d’aquest poeta, que va néixer a mitjans del segle XIX i que al llarg dels seus 51 anys d’existència va lluitar per educar a la nova burgesia industrial i comercial barcelonina, fent-los veure que hi ha coses molt més importants que els diners: l’art en totes les seves dimensions (i sobretot a través de l’escriptura), la bellesa intrínseca de la naturalesa o la força de l’esperit que revitalitza i proporciona energia per afrontar qualsevol situació.

Publicitat

L’actor Jep Barceló interpreta un Maragall eufòric, enamorat, enèrgic, trist o cansat però sempre disposat a mostrar al món la seva visió de les coses, ja sigui a través dels seus dolços poemes o dels seus fervents articles en la premsa de l’època. Valent-se d’elements musicals diversos o veus en off simulant personatges, ens endinsa en els triomfs i les derrotes polítiques de Joan Maragall, en els seus amors fracassats i en la més bella història d’amor: la que va viure amb Clara Noble la seva dona i mare dels seus tretze fills.

Publicitat

Durant prop d’una hora i mitja revivim en la nostra pròpia pell les inquietuds d’aquest home avançat a la seva època, i coneixem els costums d’antany, amb importants pinzellades a alguns contemporanis seus: Unamuno, Enric Prat de la Riba, Josep Solé i Miquel entre d’altres. L’abast dels fets narrats en primera persona per un Jep Barceló que ressalta les característiques d’un Maragall que va ser a més de poeta i escriptor, fill, marit i pare.

Al final queda latent que malgrat la tristesa i frustració que li va causar la seva lluita política per no assolir tot allò que anhelava, si que va aconseguir canviar el sentit d’algunes idees pansides, per desembocar en un nou pensament que fins i tot avui continua vigent

Notícies relacionades

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura,...

“Va por los ciudadanos”, una apologia a la vida de camp que ha de llegir qualsevol urbanita

L'autora i veïna de les Tres Torres, Sandra Llubiá, recull idees gastronòmiques combinades amb tocs d'humor

Sant Jordi 2025 a Sarrià-Sant Gervasi

Durant el mes d'abril i a principis de maig, les entitats i els comerços organitzen una extensa programació d'activitats

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari
spot_img

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell

El Santuari Sant Antoni de Pàdua inaugura l’exposició benèfica “L’art amb València”

La mostra, que compta amb obres d'Antoni Tàpies, es podrà visitar fins al 10 de maig a Santaló

“Collserola en perill” llença un manual de prevenció d’incendis forestals

Els veïns dels barris de muntanya difonen les mesures que cal adoptar a casa i als carrers

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí