Política
Carme Rocamora
Quan l’Associació de Veïns del Farró li va proposar entrar a la Carnisseria Hernando, al carrer de les Santjoanistes, Ernest Maragall, avergonyit, va dir: “No sé si em voldrà veure! Abans era client seu però fa temps que no hi vaig.” El carnisser s’enrecordava de Maragall com a client, tot i que ara li presentaven com l’alcaldable d’Esquerra Republicana a la ciutat de Barcelona. Maragall, es va justificar: “Ja no vinc a comprar perquè ens vam mudar a la zona baixa del barri, però veig que continues tenint cua de clients!”
“Cal iniciativa i imaginació per potenciar el comerç del barri. No n’hi ha prou amb que l’Ajuntament només atorgui subvencions.” Aquesta va ser una de les primeres premises que Maragall va pronunciar mentrevisitava el Farró acompanyat pel seu equip, entre ells el conseller de districte, Guillem Casals, i per l’Associació de Veïns del barri. Abans havia fet una parada en una de les zones més emblemàtiques de Sant Gervasi: La Rotonda. Recentment la justícia ha ordenat l’enderrocament d’una part de l’edifici per irregularitats en la reforma, i l’alcaldable es va reunir amb l’Associació La Rotonda, que el va posar al dia de les seves lluites per preservar aquest edifici històric. Alhora, li van demanar el seu compromís perquè si és escollit alcalde, tingui “més cura” del patrimoni de la ciutat.
Al Farró, Maragall va conèixer la realitat del comerç de barri afectat per l’arribada de les grans multinacionals. “Barcelona no vol ser una ciutat franquicia perquè darrere de cada franquicia hi ha la globalització, que suposa una pèrdua de caràcter i identitat”, apuntava. Caminant pel carrer Saragossa, l’Esther Rodríguez, de l’AV del Farró, li va fer arribar també la demanda que el barri sigui pacificat amb pilones i amb mesures com l’anivellament dels carrers amb les voreres. “Mentre no es puguin fer grans reformes se’n podrien anar fent de més petites i menys costoses per pacificar l’espai”, asseguraven els veïns.
Abans de fer l’última parada al clàssic Bodega Pàdua, Maragall es va aturar de cop davant d’un portal del carrer Vallirana on s’anunciaven pisos de lloguer: “Truquem i preguntem què costen?”. El resultat de la trucada: un pis de 76 metres quadrats es lloga per 1.350 euros. “Hem de parar el creixement d’aquestes desigualtats”, va exclamar Maragall. El seu passeig va acabar a Casa Sagnier, en una sala plena a vessar, on la gent s’esperava per escoltar-lo a ell però també al diputat i veí del districte, Gerard Gómez del Moral, i a la consellera de Justícia, Ester Capella, que a última hora va disculpar la seva no assistència i va ser substituida per la regidora republicana a l’Ajuntament, Gemma Sendra.
Maragall va assegurar que la ciutat no es pot permetre centrar-se en l’únic debat d’unionisme i independentisme, i va defensar que “l’ambició per governar, no té sentit sense trepitjar pam a pam cada barri.” L’alcaldable també va opinar que el debat de la seguretat no es pot centrar només en posar un policia a cada cantonada, sinó que “cal avançar en polítiques mirades des de l’esquerra.”
Els veïns de Galvany van transmetre les mancances del barri a Maragall, com ara la falta d’una biblioteca o el fet de ser “l’únic barri de Barcelona que no disposa d’un bus de barri”. Preguntat Maragall sobre si Esquerra tornaria a fer un tripartit, el candidat va assegurar que mai pactarà amb qui no condemni la repressió: “El que vull és un govern progressista. El tripartit òptim seria amb el PDeCAT i Barcelona en Comú.”
