Arts i Lletres
Marta Trius
L’escriptor Guillem-Jordi Graells va oferir el passat 5 de novembre una xerrada sobre la figura literària de Maria Aurèlia Capmany. Ho va fer en el marc de l’Aula d’Extensió Universitària CIC de la Gent Gran.
Maria Aurèlia Capmany, escriptora i intel·lectual que pertanyia a l’autodenominada Generació dels Grans, va dedicar tota la seva vida al món de les arts, en el seu sentit més ampli. Graells la va qualificar com una dona excepcional en el sentit literal de la paraula: “Era una excepció per a la seva època donat que que comptava amb una sòlida formació acadèmica, es va llicenciar en filosofia pura (cosa gens habitual llavors), i a més tenia amplis coneixements dels clàssics, ja fossin greco-llatins, catalans o europeus”. Tot això va fer que aquesta dona pogués parlar de tu a tu amb personatges experts com Salvador Espriu i que abastés tots els gèneres literaris, des de la novel·la a la dramatúrgia passant pels assajos, guions i fins i tot multitud de traduccions d’escriptors estrangers: italians i francesos.
Per a Maria Aurèlia Capmany la narració escrita era sens dubte la millor manera que trobava per expressar-se. Mai li va importar escriure per encàrrec si havia de fer-ho, com així van ser la majoria dels molts articles i guions que van sortir de la seva ploma.
Al marge de la seva faceta com a escriptora de narrativa, la qual va començar sent molt jove, Capmany va tenir altres dues grans facetes en la seva vida que la van apartar de la narrativa, i així ho va explicar Graells: “D’una banda entre 1959 i 1967 es va dedicar exclusivament al teatre, en les seves diferents vessants: actriu, direcció, coreografia etc…, fins i tot va engegar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual juntament amb Ricard Salvat”. La seva altra faceta important va ser la de política: “Es va dedicar a la política i va ser regidora de Cultura i publicacions de l’Ajuntament de Barcelona entre 1983 i1991, sense massa èxit atès que era molt caòtica organitzant”.
Cal destacar sobretot el seu activisme cultural i polític i la seva lluita a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, amb un significatiu accent feminista. Tant és així que quan va començar a publicar ho va fer parlant de les dones de totes les classes socials, tant burgeses com treballadores.
Amb tot això no hi ha dubte que Maria Aurèlia Capmany va ser una guia per a molts escriptors de finals dels 60 i principis dels 70: “Era una dona compromesa i mai va tenir un no per a una petició en l’àmbit cultural” , va cloure Guillem-Jordi Graells.
