Entrevista
Cristina Junyent
Ens trobem amb Marta Prevosti, veïna del districte, a l’estudi de Ràdio Farró, la ràdio comunitària de Vil·la Urània. Marta Prevosti i Monclús és arqueòloga, investigadora sènior adscrita a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i exvicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva recerca se centra en l’estudi del territori i del poblament rural dins el context de la ciutat romana. Ha estat professora d’Arqueologia a la Universitat de Barcelona i editora del Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Entre 1982 i 1985, va codirigir les excavacions de la vil·la romana de Torre Llauder, a Mataró, on es van restaurar mosaics i excavar els estrats inferiors als mosaics.
Hola, Marta. Explica’ns quan i per què van arribar els romans al nord-est de la península Ibèrica, si et plau?
Els romans van desembarcar a Empúries l’any 218 aC per iniciar la conquesta de la península Ibèrica. Però, més enllà de la data, és important entendre el context en què es va produir aquesta arribada. En aquell moment, dues grans potències es disputaven el control del Mediterrani occidental: Roma i Cartago.
Els cartaginesos s’havien establert a la península, no tant a través de la conquesta directa, sinó mitjançant aliances amb els pobles locals; i, amb una expansió gradual, s’havien fet amb el control de la franja costanera que va des del sud de la península fins als Pirineus, i van fundar ciutats com Cartago Nova. Per frenar l’avenç creixent de Cartago, Roma va enviar un exèrcit a la península Ibèrica. Mentrestant, el general cartaginès Anníbal, amb el seu cèlebre exèrcit d’elefants, va travessar primer els Pirineus i després els Alps, dirigint-se cap a la península Itàlica per sorprendre els romans des del nord. Per tallar-li la rereguarda, els romans, comandats per Publi Corneli Escipió, van desembarcar a Empúries; i aquell mateix 218 aC, van conquerir tota la franja costanera entre Empúries i Tarraco (Tarragona), on es van establir i van passar l’hivern.
Cal recordar que, en aquell període, les guerres es duien a terme a l’estiu, mentre que a l’hivern els exèrcits es retiraven per descansar. Passat l’hivern, els romans van reprendre la seva campanya, avançant cap al sud fins a Andalusia, i van conquerir tota la costa mediterrània de la península. Tot i que la Segona Guerra Púnica es va decidir principalment a la península Itàlica, Roma va assegurar el domini d’Hispània. Més endavant també va vèncer els cartaginesos al nord d’Àfrica.
Conquerir volia dir mantenir-hi un exèrcit o deixar-hi colons?
En aquell moment, conquerir volia dir principalment controlar militarment el territori. Ens trobem en plena Segona Guerra Púnica, i la prioritat era assegurar la zona contra els cartaginesos; per això, hi van establir presència militar i van ocupar punts estratègics. Però, un cop finalitzada la guerra l’any 201 aC, Roma va decidir quedar-se a la franja costanera mediterrània de la península Ibèrica, que va passar de ser un territori ocupat provisionalment a esdevenir una província estable de l’Imperi Romà.
Tenia Roma altres províncies en aquell moment?
En aquell moment, havia dominat pràcticament tota la Península Itàlica, però fora d’Itàlia només tenia una altra província: Sicília. Aquesta havia estat la primera província externa de Roma, conquerida després de la Primera Guerra Púnica contra Cartago. Per tant, l’expansió cap a la península Ibèrica va representar un pas important en la consolidació d’un imperi més enllà d’Itàlia.
I més endavant…
El 146 aC, durant la Tercera Guerra Púnica, Roma va posar fi definitivament al conflicte amb Cartago destruint completament la ciutat —literalment, fins a l’última pedra—, consolidant així el seu domini absolut al Mediterrani occidental.
Un cop assegurada la costa… la conquesta va continuar cap a l’interior…
Exacte. Un cop el territori que avui coneixem com a Catalunya i la franja costanera van quedar sota control romà —fet que va passar relativament aviat—, els romans es van dirigir progressivament cap a l’interior de la península Ibèrica. Aquesta conquesta, però, no va ser ni ràpida ni fàcil. Va ser un procés llarg, amb resistències importants, especialment al nord-oest, on van tenir lloc les guerres càntabres, que no van concloure fins al segle I aC, gairebé un segle després del desembarcament a Empúries.
I pel que fa als ibers de la franja mediterrània, com va ser la romanització?
Els ibers, que habitaven la costa oriental, van adoptar les lleis i la cultura romanes. La romanització en aquesta zona va ser relativament ràpida i efectiva, i van adoptar les lleis, la llengua i altres aspectes de la cultura romana. Penso que la diferència cultural era tan gran, que va caure pel seu propi pes.
Com estaven organitzats els ibers?
Els ibers seguien el model d’organització territorial característic a l’antiguitat mediterrània: les ciutats-estat, o polis. Des de Mesopotàmia fins a la península Ibèrica la població s’organitzava en nuclis urbans que es governaven de manera autònoma i controlaven el territori del seu entorn immediat. Així que quan parlo de ciutat, em refereixo al nucli urbà més el territori de l’entorn.
Però, Egipte era un imperi…
Sí, però cal tenir en compte que fins i tot Egipte, abans de convertir-se en un gran imperi, va començar amb l’estructura de ciutats-estat. El que succeïa era que, de tant en tant, una d’aquestes ciutats adquiria prou força per sotmetre les altres i crear un imperi. La unificació del territori egipci es va produir molt aviat, ja al tercer mil·lenni aC, és per tant un procés molt antic; així que l’origen és el mateix. I és el que van fer els perses, i després els romans.
Com van organitzar els romans el seu imperi?
L’organització bàsica de l’Imperi Romà es basava en una cèl·lula fonamental: la ciutat antiga. Tot el territori es vertebrava a partir de ciutats, enteses no només com a un nucli urbà, sinó també com a un territori associat que l’envoltava, com deia abans. Aquesta combinació era fonamental perquè, en aquella època, l’economia es basava gairebé exclusivament en l’agricultura.
El territori no era només un espai circumdant, era el recurs clau per a la supervivència: permetia conrear aliments, pasturar bestiar i explotar recursos naturals. Però, la base era l’agricultura. Per tant, a mesura que Roma conqueria noves zones, les estructurava seguint aquest patró: cada ciutat controlava un territori clarament delimitat, el qual constituïa la seva àrea d’influència.
La civitas —la ciutat— és on viuen els cives, els ciutadans, que són el conjunt de persones que s’estableixen en un lloc; construeixen un nucli urbà i organitzen el territori per fer-lo productiu, per tal que els permeti viure de la seva explotació. Aquesta estructura urbana-territorial era la clau del control romà i la base sobre la qual es construïa l’administració de l’imperi.
“Els romans van respectar força les idiosincràsies dels pobles conquerits. Ara bé, com som dins d’un imperi, tot i que una part de les lleis són els estatuts propis de la ciutat, al darrere hi ha el dret romà”
Roma va implantar el seu model de ciutat, oi?
Naturalment, una ciutat que s’autogovernava, segons la idea de la democràcia de l’època. La ciutat és el nucli organitzatiu jurídic, per dir-ho així. Els ciutadans doten les ciutats d’unes lleis per autogovernar-se. Cada una de les ciutats té uns reglaments per funcionar. És a dir, uns estatuts legals, que són propis de la ciutat. Els romans van respectar força les idiosincràsies dels pobles conquerits. Ara bé, com som dins d’un imperi, tot i que una part de les lleis són els estatuts propis de la ciutat, al darrere hi ha el dret romà. De tota manera, cal considerar que el gran pes del dret romà estava fet o estava fent-se a través del temps. I anava evolucionant. Per a mi, l’enorme aportació que els romans han fet a la història de la humanitat és el dret, és una construcció impressionant.
Encara s’estudia a les facultats.
Ni més ni menys. Van aconseguir regular tan bé i amb tant de detall tot el funcionament d’una societat, que les facultats de Dret encara ensenyen dret romà. Qualsevol detall bàsic és allà. No es pot superar, diguéssim.
“Els romans van aconseguir regular tan bé i amb tant de detall tot el funcionament d’una societat, que les facultats de Dret encara ensenyen dret romà”
I en què es basa el dret romà?
El dret romà reposa en la idea de democràcia, que ve dels grecs, per bé que també es fonamenta en els interessos econòmics d’una societat basada en la propietat privada.
A més de la jurisprudència, allà on s’assentaven, els romans implantaven també la seva idea de distribució de nucli urbà.
Sí. Els romans construïen ciutats de distribució ortogonal, que responia a la seva idea d’organitzar-ho tot d’una forma molt ben mesurada, molt ben documentada, molt ben administrada. A més, facilitava l’ordenació i el creixement urbà de manera funcional. La planificació urbana es basava en dues vies principals que es creuaven al centre de la ciutat. El cardo, carrer principal que anava de nord a sud; i el decumanus, el carrer principal que anava d’est a oest. El punt on es creuaven solia ser el centre cívic i comercial, on es trobava el fòrum, un espai públic de gran importància.
I el territori entre el nucli urbà i el límit de la ciutat-estat, com s’organitzava?
Al territori rural hi havia les vil·les, és a dir, les cases de camp, que equivaldrien al que més tard van ser les masies. El sistema econòmic que s’aplicava des de les vil·les és ben característic. Es tractava d’una agricultura d’inversió, per produir excedents per comercialitzar, i que sovint anava acompanyada d’instal·lacions industrials manufactureres.
Com era l’organització del camp dels romans?
La primera cosa que van fer els romans en organitzar el camp va ser la centuriació, un sistema de distribució de terres per dividir el territori en parcel·les regulars, amb finalitats agrícoles, militars i fiscals. Al camp, l’organització també era regular. En definitiva, si la ciutat tenia una xarxa de carrers octogonal, l’alineació d’aquests carrers s’estenia cap al territori i, en base a aquesta orientació dels carrers de la ciutat, es traçava la centuriació. O sigui, la parcel·lació de l’àger —de les terres fora del nucli urbà que es repartien entre els ciutadans— seguia la quadrícula de la urbs. Darrere d’aquesta imatge hi havia la idea que cada ciutat tingués ben clar on eren els límits, perquè era fins on regien la seva administració i jurisprudència.
“La ciutat ideal romana era la colònia. El terme “colònia” ve del mot “colere”, que vol dir cultivar. És a dir, la idea de formar una ciutat era establir un grup d’agricultors”
Les dues formes de vida romana, la rural i la urbana.
La ciutat ideal romana era la colònia. El terme “colònia” ve del mot “colere”, que vol dir cultivar. És a dir, la idea de formar una ciutat era establir un grup d’agricultors, un grup de ciutadans agricultors en un determinat lloc i donar-los un territori perquè visquessin allà. Amb el seu autogovern, les seves lleis i el seu desenvolupament.
I, entre aquests ciutadans, hi comptaven la població que hi vivia abans, els antics ibers? Es van integrar o es va mantenir un sistema de castes?
Estem parlant que els romans van introduir la democràcia; ara bé, la democràcia de l’època. És a dir, una democràcia que ara considerem molt imperfecta. Però, és clar, en aquella època era una innovació fantàstica. Un bon pas endavant per a la humanitat. Evidentment hi havia unes jerarquies molt marcades entre els indígenes i els nous colons d’origen romà o itàlic. I encara, per sota dels homes lliures hi havia els esclaus. Entre els pobladors hi havia, bàsicament, els que tenien el dret romà ple —ple dret romà—, els que en podem dir ciutadans romans; i aquells que no estaven emparats pel dret romà.
“Els romans van introduir la democràcia; ara bé, la democràcia de l’època. És a dir, una democràcia que ara considerem molt imperfecta. Però, és clar, en aquella època era una innovació fantàstica”
Patricis i plebeus?
Aquesta distinció es donava entre la població de Roma, on tant patricis com plebeus eren emparats pel dret romà. Però a més de patricis i plebeus, a Roma també hi havia persones que no tenien el dret de ciutadania, però que eren lliures.
Persones esclavitzades?
A més de patricis i plebeus a Roma hi havia persones esclavitzades. I estrangeres. Un estranger no tenia els drets que tenien els altres ciutadans.
I a Iberia?
Quan van conquerir la província, el primer que estratègicament van fer els romans va ser intentar atreure’s les aristocràcies iberes, que aviat van tenir dret a ciutadania. En conseqüència, a través del control que aquestes aristocràcies iberes tenien sobre la resta de la població, ells també dominaven. Ara bé, també hi va haver grups importants de població ibera esclavitzats.
Les ciutats romanes no coincidien amb les ciutats iberes, oi?
Les ciutats romanes eren de nova factura. Van anar clausurant tots els oppida, les ciutats dels ibers. Tot i que, moltes vegades, les van construir al costat mateix d’una ciutat ibera. Els ibers s’establien dalt de turons, en llocs elevats, defensables, estratègics. Però les ciutats romanes tenien característiques molt típiques; no triaven llocs elevats per establir-les, sinó la pura plana agrícola. Anaven a buscar la bona agricultura, perquè la seva situació de control militar els ho permetia.
Estaven convençuts de la seva força.
Exacte.
“En les noves ciutats s’hi van instal·lar les aristocràcies iberes, que moltes vegades eren els mateixos que vivien en el poblat ibèric del costat”
I, qui es va instal·lar en les noves ciutats romanes?
En les noves ciutats s’hi van instal·lar les aristocràcies iberes, que moltes vegades eren els mateixos que vivien en el poblat ibèric del costat. A alguns els van donar el dret de ciutadania romana; no a tots. I van repartir les terres. Altres vegades hi havia aportació de colons vinguts d’Itàlia o de Roma, cosa molt freqüent, sobretot a partir de Cèsar, cap als 50 aC, i amb August, els quals prometien als soldats dels exèrcits un tros de terra en llicenciar-se. I és quan els van assentar en aquests territoris.
“Barcelona és una típica colònia romana fundada per August. Es va fundar de bell nou sobre la plana; els poblats ibèrics eren a Montjuïc i Santa Coloma de Gramenet, llocs elevats. Els romans van fundar la ciutat a la pura plana, en el Pla de Barcelona”
De fet, hi ha ciutats de la península que es van fundar així, no? Saragossa…
… i Barcelona, també! Barcelona és una típica colònia romana fundada per August. Es va fundar de bell nou sobre la plana; els poblats ibèrics eren a Montjuïc i Santa Coloma de Gramenet, llocs elevats. Els romans van fundar la ciutat a la pura plana, en el Pla de Barcelona, un lloc molt fèrtil i molt ric per a l’agricultura. Ara ja està tot molt construït.
Com és la quadrícula de Barcelona?
Coneixem la centuriació. Torrent de l’Olla és l’eix nord-sud. La Travessera de Gràcia és l’eix est-oest. A partir d’aquí es distribuïa la quadrícula. Evidentment, els personatges més importants rebien els lots de terra més grans i millors. La tropa rebia lots més petits. I així seguia fins a la cua.
En realitat, la Travessera de Gràcia continua per la Travessera de les Corts. Té aquesta continuïtat est-oest.
Sí, sí.
Al Maresme ens diuen que el Camí del Mig és la Via Augusta. És cert?
Sí, és veritat. Aproximadament. Perquè, és clar, han passat 2.000 anys. Pot haver-se desplaçat una mica amunt, una mica avall. Però sí, sí. És tan clar que fins i tot van trobar la porta d’entrada a la ciutat de Badalona, quan el Camí del Mig travessava Baetulo. I d’allà tenia continuïtat.
Si alguna cosa caracteritza també la civilització romana són les infraestructures, els aqüeductes, les carreteres…
A part d’haver desenvolupat el dret d’una forma fantàstica, els romans també eren molt bons enginyers. L’enginyeria els interessava molt des del punt de vista militar. És a dir, totes aquestes xarxes immenses de carreteres —perquè la Via Augusta és una xarxa de carreteres—, fonamentalment es van construir per al control militar. Després va fer-les servir tothom per comunicar-se, per al comerç, per a tot el que vulguis. Però la primera necessitat va ser el control del territori i era militar. I eren els militars els que les van construir, enginyers que formaven part de l’exèrcit.
Els aqüeductes són bàsics, sense l’aigua no hi ha vida.
I tant. Construir un aqüeducte no és una cosa tan simple perquè, és clar, ha de tenir una inclinació molt constant, que no es passi ni en manqui, ha de dur un gradient molt exacte i constant, i construir amb tanta exactitud no és fàcil. Ha d’estar molt ajustat. I, de vegades, els conductes tenen quilòmetres i quilòmetres. Venen de lluny de la ciutat.
“A gran diferència entre les ciutats del món grec i romà democràtic respecte de les altres ciutats de l’antiguitat que no tenien tots aquests edificis d’ús públic. I també per al gaudi de la gent, els edificis dels espectacles. El teatre, l’amfiteatre, el circ”
I les construccions dins la ciutat?
El fòrum romà era molt important, era el centre de la ciutat. Els temples… A Barcelona, al Centre Excursionista de Catalunya hi ha les columnes, que són restes del temple d’August. És on hi havia el Fòrum de Barcelona, el temple, edificis de la cúria, la basílica… és a dir tots els edificis propis de l’autogovern a la ciutat. És bonic de veure, perquè és la gran diferència entre les ciutats del món grec i romà democràtic respecte de les altres ciutats de l’antiguitat que no tenien tots aquests edificis d’ús públic. I també per al gaudi de la gent, els edificis dels espectacles. El teatre, l’amfiteatre, el circ.
A Tarragona s’han mantingut unes restes espectaculars.
I tant. L’amfiteatre de Tarragona és fantàstic. I les muralles, que són molt antigues, es van construir entre el 218 I el 200 aC, justament amb l’arribada dels romans, durant la Segona Guerra Púnica.
I encara aguanten.
Sí, sí. També hi ha el circ, que actualment és la plaça de la Font. On hi ha l’Ajuntament era justament l’arena del circ. I, el que eren les graderies del circ, estan embegudes dintre les cases que envolten la plaça de la Font. Eren una construcció tan sòlida que es van aprofitar per fer-ne cases i encara hi són.
Seria fantàstic tenir un visor per veure com era Tàrraco enrere en el temps.
Es pot fer avui en dia! A través de codis QR veus recreacions; la realitat augmentada permet veure els carros corrent per l’arena i els espectadors cridant-los. Justament allà, a la plaça de la Font. El teu mòbil descodifica els codis QR i, a mesura que enfoques, vas veient el que hi havia al mateix lloc però a l’època romana.
Dels romans també tenim la llengua, que va anar evolucionant fins al català.
A veure, de l’iber no ens en queda res.
No ens queda l’escriptura, que no interpretem?
Sabem llegir els textos ibers però no els sabem entendre. En la nostra cultura parlem llatí, un llatí transformat. Els colonitzadors la van dur aquí i arreu del seu imperi. La van imposar. Bé, no; en una part del seu imperi, no; a l’Orient de la Mediterrània, on es parlava grec. Perquè no només a Grècia es parlava grec sinó pràcticament a tota la regió oriental, el grec va romandre com la koiné, la llengua culta internacional. Allà, a més de llatí també es parlava grec, la llengua culta de l’època. Convivien les dues llengües; el grec no va desaparèixer perquè tenia un prestigi i una cultura. Quan les classes altes romanes havien de formar els joves, els enviaven a estudiar a Atenes i a l’Orient, Alexandria. O sigui, en grec. Un romà culte, sabia llatí i sabia grec.
Com deuria saber-ho també Juli Cèsar.
És clar, perquè ell venia de casa bona.
Tornem a les restes arqueològiques, Marta. Què ens podries recomanar en una visita a les restes romanes de Tarragona?
A Tarragona hi ha molt per veure. La primera cosa que faria és anar a veure la maqueta de la Tarragona romana, perquè et situes molt bé. I, a partir de la maqueta, ja vas a veure les diferents restes: l’amfiteatre, les muralles, el fòrum… De fet, a més, a Tarragona hi havia dos fòrums i ambdós es poden visitar. El fòrum de la part alta, que diuen els tarragonins, i el de la part baixa. El fòrum de dalt era el fòrum provincial, on hi havia els edificis per al govern de la província de la Hispània Citerior, que ocupava la meitat nord-oriental de la península Ibèrica.
“L’Imperi romà era un imperi molt descentralitzat, les colònies tenien una alta capacitat d’autogovern”
La Tarraconense, es deia així, era la província més gran de l’Imperi Romà. El fòrum de baix era el fòrum de la Colònia, on hi havia els edificis per a l’autogovern de la ciutat. L’Imperi romà era un imperi molt descentralitzat, les colònies tenien una alta capacitat d’autogovern. Evidentment que hi havia un control imperial important, però hi havia molt autogovern.
Algun altre jaciment?
Un altre jaciment que aniria a veure és Empúries, naturalment, on pots veure primer la ciutat grega i després la ciutat romana. Com que no s’ha construït al damunt, Empúries és fantàstic. Com a vil·la romana, recomano visitar la vil·la romana dels Munts, a Altafulla, que té uns mosaics fantàstics. O la vil·la de Centcelles, a Constantí. El museu del Baix Camp, a Reus. A Premià de Mar es visita la vil·la de la Gran Via – Can Ferrerons. A Mataró, la vil·la de Torre Llauder. I el museu romà de Badalona.
A Barcelona es pot visitar el museu de la ciutat, les excavacions sota la plaça del rei. Un passeig molt bonic és resseguir el recorregut sencer de la muralla de Bàrcino, que està molt conservada. I després, el que hem comentat abans, les columnes del temple d’August al centre excursionista de Catalunya, per fer-se el càrrec d’on era el fòrum.
El fòrum era l’actual plaça de Sant Jaume?
La plaça de Sant Jaume era el fòrum de la ciutat; sí, és clar.
Marta, tu ets arqueòloga, com va néixer el teu interès per l’arqueologia i, en particular, per l’època romana?
Doncs, d’una forma molt natural, no ho sé. Penso que els meus pares hi van tenir molta influència. Eren unes persones amb molts interessos culturals de tota mena. Quan anàvem pel món sempre anàvem a visitar tot el que es podia visitar; excavacions i jaciments d’arqueologia; monuments medievals, castells i monestirs i esglésies; museus… I, el que m’agradava de l’arqueologia era la feina de camp. No és una disciplina només d’arxiu o de biblioteca, no; es fa molta vida al camp per recollir les mostres.
Marta, has mencionat els teus pares. No puc no mencionar-los, ni cap biòleg que ens estigui llegint m’ho perdonaria. Perquè els teus pares eren genetistes. El teu pare, Antoni Prevosti, va ser crucial per als biòlegs. Va ser el primer catedràtic de genètica de l’Estat. De fet, un dels edificis de la facultat de biologia, d’on surto jo i tants altres, duu el seu nom. La teva mare estava amb ell. Investigaven tots dos. Explica’ns alguna cosa de la seva recerca junts.
El meu pare era una persona molt dedicada a la seva feina, a la genètica. I sí, va ser un dels introductors de la disciplina al nostre país, quan aquí no s’estudiava. Ell va anar a laboratoris estrangers per a aprendre les tècniques d’investigació de genètica de poblacions, l’especialitat que va triar. Va anar a Escòcia, a treballar amb Conrad Waddington; a Itàlia, amb Marco Marchi i Adriano Buzzatti-Traverso. Va fer bastants viatges als Estats Units, on va aprendre de Theodosius Dobzhansky.
Grans noms de la teoria evolutiva del segle XX. I ta mare, Maria Monclús?
La meva mare, com va tenir fills, es quedava a Barcelona, i no va seguir fent carrera professional, però sí que va seguir tota la vida treballant —normalment al costat del meu pare— en sistemàtica d’insectes.
Van treballar junts amb Drosophila, i tenen un treball preciós sobre la distribució de D. subobscura al continent americà. És una mosca originària d’Europa que va arribar a Sud-amèrica a principis del segle XX, probablement a través del comerç internacional, i es va començar a estendre gradualment cap al nord. L’estudi que van fer els teus pares va destacar les adaptacions locals de les poblacions americanes en comparació amb les europees durant l’expansió.
I també hi ha un parell de drosòfiles que porten el nom de la meva mare, que les va classificar per primera vegada. Les va descobrir ella, em penso que era la Drosophila madeirenensis, en un viatge que vam fer a l’illa de Madeira. Jo era joveneta i recordo que també hi anava.
Per a algú que fa sistemàtica d’insectes ha de ser molt emocionant trobar una mosca nova, encara que soni estrany! Abans d’ella ningú no va veure que era diferent!
Exacte. Va ser la primera que la va classificar.
Ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, Marta Prevosti i Monclús.
Podeu escoltar l’entrevista en aquest enllaç.
