Opinió
Rodrigo Martínez-García (Valents)
Can Raventós ha estat un dels punts de discòrdia del districte més present els últims anys. Conflicte d’interessos entre veïns, administracions i inversors. Això forma part del funcionament habitual d’una ciutat, on són molts els interessos i voluntats que no sempre coincideixen i el treball de tothom ha de ser per arribar sempre a acords que puguin satisfer totes les parts.
En tot conflicte tenim unes regles de joc i aquestes s’han de respectar. És molt lícita la manifestació d’un veïnat que vol ampliar les àrees verdes del seu barri, com és lícita la compra d’un terreny i construcció de pisos. Avui, aquest conflicte, té dues solucions: deixar que el pla urbanístic de construcció continuï endavant, o convertir l’espai en públic, aprofitant-lo per crear espais d’atenció veïnal en un barri deficitari en aquests tipus de serveis.
En el primer cas, si continua endavant amb el projecte privat, els inversors es trobaran amb el repte de conservar una finca qualificada amb la més alta categoria de protecció patrimonial. Trobar un projecte que garanteixi la conservació d’aquest patrimoni i augmenti el nombre d’habitatges al districte és un aspecte positiu a considerar.
En el segon cas, si l’equipament passés a propietat pública, en primer lloc, hem de tenir en compte l’alt preu a pagar. Els diners amb què pagarem la compra i la rehabilitació sortirà de les nostres butxaques. Tal com hem vist en el cas de la Casa Buenos Aires, l’Ajuntament va cedir i va acabar expropiant un edifici de titularitat privada per una partida pressupostària molt més necessària per a altres urgències del districte. En el cas de Can Raventós, la utilitat d’uns jardins i un equipament al cor de Sarrià és una oportunitat a valorar.
No és un conflicte d’interessos amb una solució senzilla, però sempre defensarem que la llibertat, el consens, i el respecte a les lleis i les normatives han de ser els pilars de resolució i la base de la convivència, al districte i a tota la ciutat.
