Naturalment Curiosos
Marc Talló i Neus Mestre
Desgraciadament, una imatge típica de finals d’estiu és veure les bosses i altres objectes de plàstic que s’han acumulat al mar. Això pot portar a reflexions com la que vam sentir l’altre dia: “Crec que hauríem de reduir l’ús del plàstic i potenciar l’ús de materials biodegradables”.
Els materials biodegradables són aquells que es poden descompondre per un agent que trobem a la natura, com serien els bacteris. Per exemple, el cartró és un material biodegradable que si es llença al terra s’acabarà fent malbé per efecte de la pluja i el vent, i que finalment desapareixerà gràcies a l’acció dels bacteris. El més interessant és que els bacteris no ho fan de forma altruista, ja que s’alimenten del cartró i altres compostos per tal d’obtenir energia.
Pot semblar curiós, però nosaltres fem el mateix. La patata o la pasta estan compostos per midó. A molt petita escala, el midó és una cadena de molècules de glucosa unides entre si. Aquestes molècules de glucosa estan unides de manera que nosaltres les podem separar durant el procés de digestió i obtenir així l’energia de la glucosa.
La cel·lulosa, el component del cartró, també és una cadena de molècules de glucosa unides entre si, però estan unides per un mecanisme diferent que fa que nosaltres no puguem trencar-la. Seria com unir boles de plàstic amb diferents pegues. Si utilitzem cola de peix les podem desenganxar amb aigua, però si usem “Super Glue” no podrem, ja que la cel·lulosa està unida amb “Super Glue” i el midó amb cola de peix, de manera que només podem digerir el midó. Per contra, els bacteris també poden trencar les unions fortes (el “Super Glue”) i per tant, obtenir molècules de glucosa a partir de la cel·lulosa, que els proporcionarà energia.
Doncs bé, els materials biodegradables són aquells que es poden degradar per acció de la natura. Seria com dir que les molècules que els constitueixen (les boles) estan unides entre sí (la pega) de manera que hi ha organismes que les poden separar.
Quan es va començar a produir el plàstic es volia aconseguir un material molt resistent. I ho van aconseguir, tant, que no es podia biodegradar. Ara bé, fa poc es va descobrir un bacteri, anomenat Ideonella sakaiensis, que sembla ser que pot degradar el plàstic molt lentament. Així que podríem dir que el plàstic podria ser un material parcialment biodegradable. Potser en un futur hi haurà bacteris que el puguin degradar amb més eficiència, de moment però cal és reduir l’ús del plàstic, reutilitzar-lo i finalment reciclar-ho.
Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans i recolliran les vostres propostes de temes a gtractar al correu [email protected]
