Opinió
Gemma Miravet
A la majoria de la gent, quan sent la paraula Alzheimer, els ve al cap la pèrdua de memòria. I és cert que és així, però la malaltia provoca molts altres símptomes, com podrien ser els trastorns de conducta (agressivitat, agitació, eufòria excessiva) o canvis d’estat d’ànim com ara angoixa, ansietat, apatia, entre molts altres. Sense una ajuda per part dels professionals (neuròlegs, educadors, psicòlegs, cuidadors…), la malaltia pot provocar sobrecàrrega emocional als familiars i als cuidadors, i també malestar general als malalts, que no tenen controlada la malaltia.
El primer que s’ha de fer en cas de presentar símptomes és posar-se en mans d’un neuròleg, que és qui farà un diagnòstic exhaustiu sobre la patologia. Tenir una pauta de medicació adequada ajuda molt a aplacar els símptomes. Els fàrmacs tenen com a objectiu preservar les habilitats de la persona afectada, minimitzar els trastorns de comportament, alentir la progressió de la malaltia i mantenir la qualitat de vida. Ara bé, és important saber que la medicació mai farà que es curi el malalt, tenint en compte que és una malaltia neurodegenerativa i que avui en dia encara no hi ha una cura.
D’altra banda, per tal d’evitar la pèrdua de les capacitats cognitives és molt recomanable exercitar el cervell fent exercicis d’estimulació cognitiva. Exercitar el cervell augmenta l’autoestima del malalt, evita la desconnexió amb l’entorn i manté l’autonomia; i permet treballar totes les capacitats cognitives: memòria, atenció, orientació, comprensió, llenguatge, raonament… A la Fundació Uszheimer estem especialitzats en l’estimulació cognitiva. El primer que fem és una exploració neuropsicològica: d’aquesta manera, sabem quin deteriorament presenta el malalt i podem adaptar al màxim possible l’espai, el treball en petits grups, treball individualitzat (depenent del cas), l’horari que més li escau, el nivell sociocultural… Una de les principals consignes en la metodologia de treball és que el malalt se senti a gust, còmode, que es diverteixi a l’hora de fer l’estimulació cognitiva.
Per altra banda, les rutines diàries també ajuden a fer que el malalt estigui més estable. La rutina genera certs beneficis:
– Mantenir les funcions tant físiques com mentals augmenta la probabilitat de mantenir les habilitats en el pas del temps
– A la persona amb demència, tenir rutines li genera menys ansietat i es pot sentir més còmoda i segura si sap el que li espera
– També ajuda a disminuir l’estrès del cuidador, ja que li permet tenir el dia més organitzat i probablement disminueix la possibilitat de comportaments desafinats.
– I per últim, també permet una certa independència: les activitats que es practiquen amb regularitat poden augmentar l’autoestima i la confiança perquè la persona la pot fer de manera independent. Especialment en les primeres etapes de la demència, en què hi ha certa consciència dels dèficits cognitius, la independència d’una tasca pot ser un estímul positiu per a ells.
La medicació, l’estimulació cognitiva i la rutina són essencials perquè el malalt estigui estable. I si hi afegim l’estima per part dels familiars més propers, dels cuidadors principals, o de les persones que tenen al costat en el seu dia a dia, afavorim que el malalt estigui de més bon humor, l’estat anímic millori. Tot això arrodoneix una bona qualitat de vida.
Gemma Miravet és educadora social de la Fundació Ushzeimer
