Política
Carme Rocamora
De petita creia que el seu carrer, Manacor, era l’últim de Barcelona. Era “una mena de selva, hi havia el turó i no hi veies més enllà”, recorda. Exalumna de l’escola Lys, la Mercè Amat, actual consellera portaveu d’ERC al districte, es va iniciar en el món de les llengües anant a l’escola Panda —al carrer Ferran Puig— i amb només nou anys va viure uns mesos a Estats Units, on anava a una aula d’acollida d’una escola de Califòrnia. Amb tot, va decidir estudiar Traducció i Interpretació a la UAB, i parla català, castellà, anglès, francès, portuguès i alemany. Va ser fa ja 21 anys que va entrar a militar a ERC, i des de llavors ha estat força vinculada amb el dia a dia del casal de Sarrià – Sant Gervasi. No ha estat fins l’any 2019, però, que ha entrat en la política municipal a nivell institucional.
Com recordes el barri de petita?
Amb l’escola anàvem al Parc del Putxet un cop a la setmana, no va caldre la covid per sortir a jugar a altres llocs. També anava a fer música a l’ARC, al carrer del Camp. El barri, en algunes coses, ara està millor i té carrers més bonics, però hi ha menys torres que han anat caient perquè no estaven prou protegides. El paisatge ha canviat molt: el cinema Atenes ara és un Massamara, l’ABC és el Consum i el Colmado de la Fina i el Rafa, que era un autèntic centre neuràlgic, ara és un local on no s’hi fa res…
Per què vas decidir estudiar Traducció i Interpretació?
M’agradaven els idiomes i sobretot m’agradava la comunicació amb altres idiomes i altres cultures.
Arran d’aquests estudis, has viscut molt a l’estranger?
I tant! Treballava els estius per poder-m’ho pagar: des dels 15 anys per ajudar a pagar-ho feia classes d’anglès i cangurs als veïns. També vaig fer de recepcionista a un hotel de la Costa Brava i així intentava nançar els estudis a Alemanya, Anglaterra, Portugal…
I ara segueixes estudiant…
Sí, Dret, perquè serveix per a tot. És el que ens ordena com a societat i el que en principi ens ha de garantir els drets, però això evidentment està bastant qüestionat actualment.
“De Sarrià – Sant Gervasi m’agrada que tingui tantes zones diferents”
El teu fill ha tornat a l’escola, finalment. Estàs tranquil·la com a mare?
L’escola ens ha donat molta confiança i també ens posa “deures”, perquè al final els resultats depenen sobretot del que fem a fora.
Què és el que més t’agrada del districte?
Que tingui zones tant diferents… Tenim la part de Galvany, que és més quadriculada tipus Eixample, després zones molt de poble com el centre de Sarrià i el Farró, també zones de molt verd com el turó del Putxet i els barris de muntanya… I tot i que això a vegades és un problema perquè la gestió s’ha d’adaptar molt, crec que també és bonic perquè hi ha molts nuclis amb identitats diferents i moltes per recuperar, com ara a Tres Torres o de zones de Sant Gervasi.
I el que menys t’agrada?
La dificultat que tenim de poder-nos relacionar els veïns i les veïnes pels carrers “expulsavianants” que dificulten trobar-nos i pels pocs equipaments que hi ha a moltes zones, que impedeixen que hi hagi espais de trobada.
Per què decideixes entrar a ERC?
A casa meva sempre hem estat molt polititzats, i el meu germà feia poc que hi militava i un dia em va dir que anés amb ell al casal. Vaig entrar sense saber molt bé on em ficava però sí que tenia la necessitat de significar-me i vaig trobar unes sigles que m’identifiquen: les tres lletres em representen.
“A ERC vaig trobar unes sigles que m’identifiquen”
Vas treballar a l’Ajuntament com a assessora, com acabes sent consellera?
Havia estat presidenta durant cinc anys del casal, quan no teníem conseller de districte. Havia anat acumulant coneixement i quan va caldre substituir el Guillem Casals —conseller d’ERC l’últim mandat— em van preguntar si podia sortir a la palestra. Mai havia pensat ser consellera, però m’hi vaig trobar i vaig decidir entomar el repte.
En les últimes eleccions ERC va passar d’un a quatre consellers al Districte. Com valores aquest canvi?
Primer vam estar vuit anys sense conseller, i després quatre anys amb un, el Guillem. Crec que llavors se’ns va poder visibilitzar més i demostrar que era una opció possible. I també perquè vam fer una candidatura molt potent, una excel·lent alternativa al Govern dels darrers quatre anys i la mostra és que vam guanyar les eleccions.
“Hem demostrat ser una opció possible a Sarrià – Sant Gervasi”
Com és coordinar-vos quatre consellers amb perfils tant diversos?
M’encanta. Mai havia gestionat un grup tan divers, amb interessos diferents i que ens uneix l’amor pel barri i el districte, i per mi ha sigut i és una oportunitat. Parlem molt dels desacords que tenim, no m’amago de dir que de vegades he canviat d’opinió perquè com a portaveu pensava que un tema s’havia d’enfocar d’una determinada forma i després d’un debat, fins i tot encès, he canviat de parer.
Com valores la feina d’aquest any?
Vam fer una primera fase de conèixer el territori, de presentar-nos, i ara estem en fase de treball. Intentem treballar molt les propostes, parlar-les amb els col·lectius perquè tinguin sentit. Volem que almenys la preparació de la proposta ja tingui sentit, no només recollir el que et diuen sinó treballar-ho sobre el terreny. Un treball que ens serveixi per créixer, guanyar confiança, conèixer millor el que passa…
Què creus que està sent el millor del mandat d’Albert Batlle?
Reconec que té un compromís amb el districte, i malgrat que té altres responsabilitats sent tinent d’alcalde, penso que s’ha cregut el territori i això no només és qüestió presencial, sinó també internament crec que fa una defensa de Sarrià – Sant Gervasi amb més o menys èxit. Això li valoro perquè seria molt fàcil ser un regidor desaparegut sent tinent d’alcalde, i no ho és.
“Seguim comptant poc pel Govern municipal”
I el pitjor?
Malgrat aquest compromís, seguim comptant molt poc pel Govern municipal. No tots els districtes tenen el regidor executiu tinent d’alcalde, i tot i això, no aconseguim que el Govern assumeixi el nostre districte en el seu relat, seguim sense comptar.
S’han anunciat reprogramacions, com en el cas de la biblioteca de Sarrià, haurien de ser una prioritat malgrat la covid?
És una prioritat perquè fa 20 anys que està pendent. A vegades pensem que invertir en un barri és només per aquell barri, quan ampliar la xarxa de biblioteques és bo per a tothom. És necessari i no oblidem que també ha d’acollir les noves oficines del districte.
“Creia que algun partit més votaria en contra de construir pisos a Can Raventós”
Vau ser l’únic partit que va votar en contra de la construcció de pisos de Can Raventós…
Creia que algun partit més hi votaria en contra, perquè el vot era polític més enllà d’urbanístic. Era un vot per dir quin barri volem. Nosaltres no volem un barri que se segueixi elititzant. I evidentment, això no ho podem solucionar a cop d’expropiació, té raó Janet Sanz, però aquí demostra que no hi ha una planificació. La gràcia que té la ciutat són la diversitat dels barris i necessitem preservar els elements que ens expliquen què van ser.
Un consell per al Govern del Districte.
No puc donar consells, seria una mica pedant. Mirem de fer crítica constructiva, intentem ser dialogants i esperem que intentin fer-ho el millor possible. I el dia que governem nosaltres, fer-ho encara millor.
