Política de barri
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
La Mercè Escofet va néixer ara fa 35 anys a Sarrià, on hi ha viscut tota la vida amb els seus pares i des de fa cinc anys sola. Va anar al Sant Ignasi i després va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, a més a més d’un màster en comerç internacional a l’ESCI. Des de llavors, s’ha dedicat a l’exportació en diverses empreses i actualment és consellera del districte per Ciutadans.
Com et descriuries?
Sóc una persona bastant prudent i discreta. També sóc molt familiar i m’agrada molt estar amb els meus amics, passejar, llegir i el cinema.
Quin lloc t’agrada més de Sant Gervasi?
És molt agradable la zona de la Biblioteca de Joan Maragall i els Jardins de Vil·la Florida.
Per què vas estudiar Ciències Polítiques?
No sabia que fer, tenia molta varietat de coses dins el cap…. Vaig fixar-me que polítiques tenia molt renom a llocs com França i vaig veure que era una carrera molt completa ja que estudies economia, història, sociologia i moltes branques de la teoria política.
Com entres en la política de partit?
Sempre he tingut moltes inquietuds, per això vaig estudiar polítiques. Va ser veure Ciutadans just al naixement, fa 10 anys i em vaig apuntar de seguida. Tot i així, per temes de feina no tenia temps suficient per dedicar-li i ho vaig mig deixar, però fa 3 anys em vaig tornar a reincorporar. És un projecte molt il·lusionant i em suposava un aire fresc enmig del desencant, per això vaig tenir molt clar que aquest era el meu partit. Així em vaig introduir al districte, vaig començar a anar als actes i a les reunions i vaig començar a portar les xarxes socials de l’agrupació del districte. Van veure que tenia molta il·lusió, que feia molta feina, que sóc molt formigueta… I em va sorgir l’oportunitat de substituir a l’últim conseller que va marxar a viure a Girona.
T’agrada ser consellera?
M’encanta perquè el barri m’apassiona. Considero que estic aquí per millorar el districte en tots els àmbits, per veure les problemàtiques i escoltar als veïns i les seves inquietuds i això és una molt bona sensació. A més a més amb l’equip tenim molt bon ambient de treball, ens complementem molt.
Què en penses del paper de la dona a la política?
Crec que la igualtat s’aconseguirà quan no sigui necessari que hi hagi òrgans com el Consell de la Dona perquè voldrà dir que ja estarem en igualtat de condicions, fet que no treu que admiri el consell de la dona, on hi ha dones molt compromeses. Considero que en la societat actual les dones estem molt ben preparades però tot i així sempre hem de demostrar més que els homes: al partit mai m’he sentit així però si en alguna empresa he hagut de demostrar més que els homes que jo em mereixia el lloc.
Què passarà amb el bus de barri? Realment el govern no pot fer res?
Per mi tot el que fa el govern és un “prenem nota”, a part d’una falta de respecte continua. I a més a més, no donen suficient informació als veïns. Per mi la política municipal és gratificant perquè veus els efectes immediats i els efectes positius a la gent i la veritat no entenc ara que està passant, perquè no donen explicacions suficients als veïns.
Ara mateix, quines prioritats hi ha sobre la taula pel vostre partit?
Per mi la falta d’equipaments del barri: llars d’infants, centres per gent gran, pel jovent… També solucionar la brutícia, trobo que el barri està molt deixat i això és el que em transmeten els veïns. El districte no ha d’estar a la cua d’inversions; aquí ens tenen com la renda per càpita més alta, però hi ha molt pobresa oculta al barri i no pot ser.
Què en penses dels processos participatius?
He anat a diversos processos participatius i són uns processos manipulats, les decisions que es prenen no estan legitimades perquè les dinamitzadores ja et van encarant, és a dir, que ja parteixen d’una base preestablerta i condicionada.
Què feu durant el dia a dia?
Intentem identificar problemes a peu de carrer i fem reunions amb associacions i entitats que necessiten ser escoltades per a que a través nostre puguin canalitzar les seves inquietuds, ja que moltes vegades queden silenciades.
