Societat
El Jardí
A l’estat espanyol, al voltant de 3,4 milions de persones que presenten algun tipus de discapacitat (motora, sensorial o cognitiva) decideixen no viatjar en el seu temps lliure per la manca d’oferta turística accessible. Així ho afirma l’últim informe sobre turisme inclusiu de la Fundació Adecco, analitzat pel director de l’Àrea d’Accessibilitat de UIC Barcelona School of Architecture, Enrique Rovira-Beleta.
Segons Rovira-Beleta, molts establiments turístics (hotels, restaurants, càmpings, cases rurals, etc.) s’anuncien com a accessibles, però, en realitat, no compleixen els criteris d’accessibilitat. Aixo comporta que més de la meitat de les persones amb discapacitat a Espanya no viatgin perquè no troben destinacions que els garanteixin confort i seguretat. A més, considera que “el sector turístic no està aprofitant un nínxol de mercat que anirà augmentant en els pròxims anys a causa de l’envelliment progressiu de la societat.”
En aquest sentit, el professor suggereix la creació d’un segell de qualitat que permeti certificar el nivell d’accessibilitat dels establiments hostalers “de la mateixa manera
que la qualitat dels hotels es classifica en funció de les estrelles que acumulen.” Un segell que defensa que facilitaria, d’una banda, que les persones amb discapacitat i les persones d’edat avançada tinguin un criteri clar per triar la seva destinació i, de l’altra, donaria als establiments un plus respecte a la competència.
Assenyala, a més, que l’accessibilitat va més enllà de l’eliminació de les barreres arquitectòniques i que ha d’incorporar altres discapacitats com l’auditiva, la visual, la sensorial o la intel·lectual: “L’arquitectura del segle XXI és l’arquitectura de la gent gran.” Estem en la dècada de l’accessibilitat, la sostenibilitat i les noves tecnologies,
tres aspectes que definiran el canvi generacional de la nostra societat en aquest segle,
segons Enrique Rovira-Beleta.
Finalment, situa Barcelona com un exemple de ciutat accessible i, per tant, com a
destinació turística inclusiva internacional, entent que la ciutat disposa, en aquest moment, d’una oferta accessible en la via pública, en els mitjans de transport públics, a les platges i també als museus i edificis més emblemàtics. A escala europea, situa les ciutats de Berlín i Estocolm com a models d’accessibilitat.
