Publicitat

Més d’un centenar de veïns es manifesten al Monestir de Pedralbes en contra el trasllat de les monges

Els protestants critiquen la decisió de l'orde religiós: "Formen part de l'ànima de Barcelona"

spot_img

Publicat el 29.1.2025 21:31

Societat

Natalia Avellan

Més d’un centenar de veïns s’han concentrat, el 29 de gener, al Monestir de Pedralbes en una manifestació pacífica. La protesta té l’objectiu d’evitar el trasllat de les monges clarisses, que habiten a l’edifici des de fa gairebé 700 anys.

Publicitat

Després de la mort de l’abadessa del monestir, Montserrat Casas, el maig de 2024, la congregació de les clarisses de Pedralbes va quedar reduïda a tres monges, sor Pilar, sor Immaculada i sor Isaura. Per tal de constituir una comunitat i fer viable el manteniment de l’orde a l’emplaçament, haurien de ser, com a mínim, cinc monges clarisses. Davant d’aquesta situació, sor Clara, la superiora de la federació de Santa Clara, va ordenar reubicar a les tres germanes al monestir que té la congregació a Vilobí d’Onyar, a la província de Girona. De moment, està previst que l’última missa al monestir de Pedralbes se celebri el 9 de febrer i el trasllat definitiu de les monges es faci el 15 de febrer.

Publicitat

“Elles tenen un vot d’obediència i callaran i no diran res, però nosaltres no tenim aquest vot i protestarem”, explica Sarai Román, una de les organitzadores de la manifestació. Els manifestants reclamen la voluntat de les germanes de quedar-se al monestir i proposen la solució de portar altres monges, procedents de la congregació de Girona. Aquesta mateixa petició és la que li han fet arribar, a través d’una carta, els organitzadors de l’acte al cardenal-arquebisbe Joan Josep Omella i al papa Francesc. Tanmateix, la responsable de les clarisses i abadessa de Vilobí d’Onyar s’ha negat a donar explicacions i a enretirar l’ordre.

Manifestació pacífica al Monestir de Pedralbes contra el trasllat de les monges @ Sílvia Molina

La marxa de les tres monges que queden suposaria la fi de la vida monàstica a Pedralbes. “Volem que es continuï fent missa els diumenges!”, reclama una de les manifestants. És per això que Román també s’ha encarregat d’obrir una petició a la pàgina de Change.org, que ja ha recollit més de 1.000 signatures de suport a les religioses. “Formen part de l’ànima de Barcelona”, afegeix Román.

La convocatòria també té la voluntat de reflectir la gratitud dels veïns de Sarrià a la reina Elisenda de Montcada i Pinós, qui va fundar el monestir l’any 1327. Des d’aleshores, ha estat ocupat, ininterrompudament, per la comunitat de monges clarisses.

Situats darrere una pancarta que diu “Conservem el llegat humà i històric de les clarisses a Pedralbes”, els veïns presents fan cinc minuts de silenci en homenatge a les germanes. A continuació, il·luminats per les espelmes, canten una cançó festiva de reivindicació. “Ai clarisses, no marxeu, toquen les campanes, us quedeu”, diu el clam.

Tot i que la zona del museu -que conté gairebé 6.000 peces donades per l’orde de Santa Clara- continuarà oberta al públic, ara per ara, no se sap quin serà el futur del monestir. Tanmateix, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, afirma que vol mantenir la tradició centenària de la visita institucional a Pedralbes, el 12 de febrer, en el marc de la diada de Santa Eulàlia. Els defensors de la campanya per a la permanència de les monges ja han fet una crida a aprofitar l’ocasió per insistir un cop més.

Notícies relacionades

Reivindicació veïnal, composicions musicals i el darrer mató artesanal per acomiadar les monges de Pedralbes

Collboni es compromet a mantenir el llegat, la missa dels diumenges i la visita anual al monestir durant la diada de Santa Eulàlia

Què està passant amb les monges clarisses del Monestir de Pedralbes?

Després de gairebé 700 anys amb presència a l’històric edifici, la decisió de trasllat de l’orde de Santa Clara indigna alguns veïns

Mor Montserrat Casas, abadessa del Monestir de Pedralbes

Tenia 90 anys i en feia onze que ocupava el càrrec, en una comunitat religiosa que ha passat de 50 germanes el 1955 a sis amb el seu traspàs

L’hort medieval del Monestir de Pedralbes, reconegut a Europa com una iniciativa exemplar

Es valora la promoció del patrimoni cultural fent front als reptes locals i desafiaments globals com la transformació verda de les ciutats
spot_img

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

Els jardins de Ca n’Altimira, de finca luxosa a residència per a monges

Al llarg dels anys, el terreny ha acollit una escola del Liceu, un refugi subterrani i uns jardins municipals

El veïnat de Sarrià fa pinya perquè Can Raventós sigui un refugi climàtic i espai per a la cultura popular

La Plataforma Defensem Can Raventós prepara accions i mobilitzacions que compten amb el suport d'una trentena d'entitats i la majoria dels partits de l'oposició

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí