Publicitat
spot_img

Modificar el sistema immunitari per curar càncers

Ja s’han anunciat els Premis Nobel del 2018. Si coneixeu algú que s’ha curat d’un càncer en estadis avançats, li podeu dir que, en part, és gràcies als Nobels d’aquest any

Publicat el 5.11.2018 9:00

Naturalment curiosos

Neus Mestre i Marc Talló

El Premi Nobel de Medicina o Fisiologia s’ha atorgat a dos científics que han descobert mecanismes claus per desenvolupar la teràpia immunològica contra el càncer. Què complicat sona! Anem a pams, les cèl·lules del sistema immunitari estan recobertes de receptors, unes proteïnes que reconeixen l’entorn per saber si el que hi ha és propi (de l’organisme) o forà, com bacteris i virus. Us ho podeu imaginar com si aquestes cèl·lules fossin com els expositors de “chupa- chups”. Cada piruleta seria un receptor diferent, amb un gust únic. Doncs bé, el mateix passa amb les cèl·lules immunitàries, cada receptor detecta una cosa diferent. Quan detecten virus o bacteris s’inicia la resposta immunitària contra aquests.

Molts grups de recerca han estudiat que el sistema immunitari, de forma natural pot ajudar a combatre el càncer, però com que alguns receptors detecten que són cèl·lules del mateix organisme, la resposta s’atura.

Publicitat

James P. Allison va descobrir un receptor encarregat de frenar la resposta immunitària que lluita contra les cèl·lules canceroses. Amb el seu grup de recerca van fer una sèrie d’experiments inhibint aquest receptor en ratolins amb càncer i van veure que d’aquesta manera aconseguien que el sistema immunitari podia combatre el càncer. Paral·lelament, Tasuku Honjo va descobrir un altre receptor que frena el sistema immunitari i que ha resultat ser encara més important per tractar el càncer humà.

Avui dia, la majoria de gent que té càncers avançats es tracten combinant l’acció de la quimioteràpia i la teràpia immunològica, que sembla que augmenta la supervivència dels pacients de càncer. Però aquesta teràpia no hauria sigut possible sense el Premi Nobel de Química, que s’ha atorgat a tres persones (Frances H. Arnold, George P. Smith i Gregory P. Winter) que han estudiat com modificar proteïnes amb l’objectiu de crear noves funcions amb aplicacions industrials o farmacèutiques entre d’altres. Per exemple, per inhibir la funció dels receptors que fan de fre del sistema immunitari.

Per acabar, volem comentar que els premis Nobel de Física també s’han atorgat a descobriments que han tingut un impacte positiu en el camp de la salut. Aquests descobriments han permès tenir làsers molt potents i precisos per fer operacions, per exemple, per corregir la visió. A veure quins altres descobriments ens ajudaran a millor la nostra salut!

Podeu fer propostes de temes aquí.

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys

Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens

Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra

Els primers artesans: quan els humans van començar a construir eines?

És amb l’aparició d’Homo habilis —que va viure fa uns 2,4 milions d’anys— quan podem parlar per primera vegada d’una producció sistemàtica d’eines lítiques
spot_img

Nadal, un temps per cuidar i empatitzar

Un gest senzill, com una mà que acompanya, una mirada amable o simplement una veu coneguda, pot proporcionar més calma que qualsevol rutina formal a les persones amb malalties neurodegeneratives

El cas de Rosario Endrinal o la pobresa amb rostre femení

El Sindicat d’Habitatge de Cassoles, Arran i l’Assemblea de Joves de Sarrià han commemorat el vintè aniversari de l’assassinat i n’han assenyalat l’aporofòbia institucional com a principal responsable

Pas endavant en la connexió ciclista entre Esplugues i Barcelona per la Diagonal

El nou carril bici, que estarà construït per a la primavera-estiu 2026 transformarà l’entrada a Barcelona per la Zona Universitària

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí