Publicitat

Modificar el sistema immunitari per curar càncers

Ja s’han anunciat els Premis Nobel del 2018. Si coneixeu algú que s’ha curat d’un càncer en estadis avançats, li podeu dir que, en part, és gràcies als Nobels d’aquest any

Publicat el 5.11.2018 9:00 · Actualitzat el 6.11.2018 16:44

Naturalment curiosos

Neus Mestre i Marc Talló

El Premi Nobel de Medicina o Fisiologia s’ha atorgat a dos científics que han descobert mecanismes claus per desenvolupar la teràpia immunològica contra el càncer. Què complicat sona! Anem a pams, les cèl·lules del sistema immunitari estan recobertes de receptors, unes proteïnes que reconeixen l’entorn per saber si el que hi ha és propi (de l’organisme) o forà, com bacteris i virus. Us ho podeu imaginar com si aquestes cèl·lules fossin com els expositors de “chupa- chups”. Cada piruleta seria un receptor diferent, amb un gust únic. Doncs bé, el mateix passa amb les cèl·lules immunitàries, cada receptor detecta una cosa diferent. Quan detecten virus o bacteris s’inicia la resposta immunitària contra aquests.

Molts grups de recerca han estudiat que el sistema immunitari, de forma natural pot ajudar a combatre el càncer, però com que alguns receptors detecten que són cèl·lules del mateix organisme, la resposta s’atura.

Publicitat

James P. Allison va descobrir un receptor encarregat de frenar la resposta immunitària que lluita contra les cèl·lules canceroses. Amb el seu grup de recerca van fer una sèrie d’experiments inhibint aquest receptor en ratolins amb càncer i van veure que d’aquesta manera aconseguien que el sistema immunitari podia combatre el càncer. Paral·lelament, Tasuku Honjo va descobrir un altre receptor que frena el sistema immunitari i que ha resultat ser encara més important per tractar el càncer humà.

Avui dia, la majoria de gent que té càncers avançats es tracten combinant l’acció de la quimioteràpia i la teràpia immunològica, que sembla que augmenta la supervivència dels pacients de càncer. Però aquesta teràpia no hauria sigut possible sense el Premi Nobel de Química, que s’ha atorgat a tres persones (Frances H. Arnold, George P. Smith i Gregory P. Winter) que han estudiat com modificar proteïnes amb l’objectiu de crear noves funcions amb aplicacions industrials o farmacèutiques entre d’altres. Per exemple, per inhibir la funció dels receptors que fan de fre del sistema immunitari.

Per acabar, volem comentar que els premis Nobel de Física també s’han atorgat a descobriments que han tingut un impacte positiu en el camp de la salut. Aquests descobriments han permès tenir làsers molt potents i precisos per fer operacions, per exemple, per corregir la visió. A veure quins altres descobriments ens ajudaran a millor la nostra salut!

Podeu fer propostes de temes aquí.

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea

L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits

De la pedra al ferro: l’alba de les civilitzacions

Amb l'arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l'eina principal, els excedents de l'agricultura i la ramaderia van permetre l'especialització d'artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.
spot_img

Òmnium Cultural Sarrià – Sant Gervasi renova la junta i fixa els objectius per a aquest any

El nou equip, presidit per Jaume Prat, es marca com a objectius reforçar la presència de l'entitat al districte amb activitats culturals, projectes de cohesió social i la participació en les festes majors i la Flama del Canigó

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

El gaig blau: característiques i curiositats

És una de les aus més espectaculars que cria al nostre país, però l'ús de plaguicides i la pèrdua de cavitats naturals on nidificar ha limitat molt la seva expansió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí