Publicitat
spot_img

Modificar el sistema immunitari per curar càncers

Ja s’han anunciat els Premis Nobel del 2018. Si coneixeu algú que s’ha curat d’un càncer en estadis avançats, li podeu dir que, en part, és gràcies als Nobels d’aquest any

Publicat el 5.11.2018 9:00

Naturalment curiosos

Neus Mestre i Marc Talló

El Premi Nobel de Medicina o Fisiologia s’ha atorgat a dos científics que han descobert mecanismes claus per desenvolupar la teràpia immunològica contra el càncer. Què complicat sona! Anem a pams, les cèl·lules del sistema immunitari estan recobertes de receptors, unes proteïnes que reconeixen l’entorn per saber si el que hi ha és propi (de l’organisme) o forà, com bacteris i virus. Us ho podeu imaginar com si aquestes cèl·lules fossin com els expositors de “chupa- chups”. Cada piruleta seria un receptor diferent, amb un gust únic. Doncs bé, el mateix passa amb les cèl·lules immunitàries, cada receptor detecta una cosa diferent. Quan detecten virus o bacteris s’inicia la resposta immunitària contra aquests.

Molts grups de recerca han estudiat que el sistema immunitari, de forma natural pot ajudar a combatre el càncer, però com que alguns receptors detecten que són cèl·lules del mateix organisme, la resposta s’atura.

Publicitat

James P. Allison va descobrir un receptor encarregat de frenar la resposta immunitària que lluita contra les cèl·lules canceroses. Amb el seu grup de recerca van fer una sèrie d’experiments inhibint aquest receptor en ratolins amb càncer i van veure que d’aquesta manera aconseguien que el sistema immunitari podia combatre el càncer. Paral·lelament, Tasuku Honjo va descobrir un altre receptor que frena el sistema immunitari i que ha resultat ser encara més important per tractar el càncer humà.

Avui dia, la majoria de gent que té càncers avançats es tracten combinant l’acció de la quimioteràpia i la teràpia immunològica, que sembla que augmenta la supervivència dels pacients de càncer. Però aquesta teràpia no hauria sigut possible sense el Premi Nobel de Química, que s’ha atorgat a tres persones (Frances H. Arnold, George P. Smith i Gregory P. Winter) que han estudiat com modificar proteïnes amb l’objectiu de crear noves funcions amb aplicacions industrials o farmacèutiques entre d’altres. Per exemple, per inhibir la funció dels receptors que fan de fre del sistema immunitari.

Per acabar, volem comentar que els premis Nobel de Física també s’han atorgat a descobriments que han tingut un impacte positiu en el camp de la salut. Aquests descobriments han permès tenir làsers molt potents i precisos per fer operacions, per exemple, per corregir la visió. A veure quins altres descobriments ens ajudaran a millor la nostra salut!

Podeu fer propostes de temes aquí.

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.

Així vivien (i sobrevivien) els humans durant l’edat de pedra

De caçadors nòmades a agricultors sedentaris: un viatge pels orígens de la humanitat i la revolució que ho va canviar tot

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys
spot_img

Carnaval a Sarrià – Sant Gervasi 2026: totes les activitats

Una programació diversa i descentralitzada que omplirà els barris de festa, música, disfresses i activitats per a totes les edats

“Naturalistes morts”: una recerca íntima i persistent d’Anna Aguilar-Amat sobre el seu avi

Una novel·la suggerent i difícil de classificar, on ciència i narrativa s’entrellacen de manera natural i estructurada

El mill i la camamilla: propietats i usos

Un recorregut per la tradició alimentària i remeiera d’un cereal antic i d’una herba molt estimada per la medicina popular

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí