Publicitat

Nacionalismes i nacionalistes

Hi ha qui utilitza el mot nacionalista com un insult, cosa que jo no faria mai amb ningú, escriu Miquel Saumell

spot_img

Publicat el 12.3.2024 5:00

Opinió

Miquel Saumell

El de Sarrià-Sant Gervasi és l’únic dels deu districtes de la ciutat de Barcelona on un partit nacionalista (o independentista) disposa de la majoria absoluta del Consell Plenari del Districte. Aviat està dit, deu consellers de dinou; no passa enlloc més.

Publicitat

No m’he definit mai com a nacionalista, ja que reivindicant-me com a sarrianenc (barri), barceloní (ciutat), català (país) i europeu en tinc ben bé prou, sense cap necessitat d’afegir-hi més etiquetes. Però no crec que el terme nacionalista sigui un insult, encara que alguns assegurin que definir-se com a nacionalista és gairebé un fet delictiu, o sense el gairebé.

Publicitat

“Els unionistes espanyols també són nacionalistes, encara que amb aquesta definició ells no es reconeixen com a tals”

Actuant al marge dels principis bàsics de la democràcia, alguns intenten criminalitzar el desig de molts catalans d’independitzar-se de la metròpoli que encara controla les nostres vides i patrimonis. No de tots els catalans, és clar, ja que actualment els independentistes només som el 52% dels votants. El temps ha demostrat que ens mentien quan ens deien que en política, sense violència, es podia aconseguir tot.

Els unionistes espanyols també són nacionalistes, encara que amb aquesta definició ells no es reconeixen com a tals. Vist des del punt de vista espanyol, hi ha un nacionalisme simpàtic —el nacionalisme espanyol— i uns nacionalismes antipàtics —el basc, el català i el gallec—.

“Hi ha qui utilitza el mot nacionalista com un insult, cosa que jo no faria mai amb ningú”

Tal com ens passa a molts catalans, als espanyols tampoc els agradaria ser governants des de l’estranger, des de Lisboa o París, posem per cas. Els nostres veïns només admeten ser governants des de la seva capital, Madrid, i en aquesta reivindicació tenen tota la meva simpatia. Té tot el sentit que ho defensin, tot i que tampoc s’ha d’oblidar que, per a les coses importants, qui realment ens governa no es troba ni a Barcelona, ni a Lisboa, ni a Madrid, ni a París, sinó una mica més al nord, a Brussel·les.

Deixant de banda les enquestes interessades i basant-nos en els vots de les eleccions al Parlament, el 52% dels catalans són independentistes, tot i que per als ciutadans unionistes votar en clau independentista és perniciós. Hi ha qui utilitza el mot nacionalista com un insult, cosa que jo no faria mai amb ningú, ni tan sols amb els nacionalistes espanyols que tant ens perjudiquen.

Com dèiem abans, i amb perspectiva espanyola, a l’Estat espanyol conviuen ciutadans de dos tipus. Uns, els nacionalistes espanyols que no es reconeixen com a tals, formarien part del nacionalisme diguem-ne respectable. Els altres —bascos, catalans i gallecs— serien els nacionalistes “que volen trencar Espanya”, i, per tant, “se’ls ha de combatre”. Però qualsevol demòcrata sap que només s’ha de combatre qui impedeix que els ciutadans puguin decidir democràticament quin ha de ser el seu futur. És així de senzill, se’n diu democràcia.

Miquel Saumell es dedica al comerç exterior

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"
spot_img

Un viatge inèdit pel món de les begudes pairals

Fra Valentí Serra presenta "Begudes pairals i conventuals", un recull de les begudes de la tradició mediterrània

Neix un nou club de cúrling… ara a Sarrià

Un grup de sarrianencs recull el guant del Cúrling Vallvidrera i crea un club; com no hi ha pista de gel on entrenar, discuteixen tàctiques al Bar Nou Patum

L’Institut Tècnic Eulàlia arrenca la celebració del seu centenari

Exalumnes, familiars i mestres es retroben en un emotiu acte que marca el tret de sortida a un any de commemoració

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí