6.8 C
Sant Gervasi
| Divendres 04 de desembre de 2020 |

‘No s’ha Foss’, natura en estat pur al Teatre la Gleva

"Tot el que envolta aquesta obra de teatre forma part d'una bombolla d'aire purificat que qualsevol pot anhelar"

Marta Trius Chassaigne
Periodista especialitzada en temes culturals i de voluntariat social. He treballat com a responsable de comunicació corporativa a empreses com Larousse editorial i Henkel Ibèrica. Així com a premsa turística i de viatges (Editur) i en agències de comunicació (BPMO Edigrup i premsa Intercomarcal). Col·laboro com a voluntària en temes de comunicació i d'altres, amb diverses entitats socials sense ànim de lucre.

Cultura

Marta Trius

Plantes que parlen entre elles i un personatge que va més enllà de la realitat per mostrar la importància de la naturalesa i tot el que ens pot aportar. El discurs de l’actriu i cantant Irene Jódar en l’obra No s’ha FOSS deixa un rialler i amarg missatge en tothom qui la va a veure al Teatre La Gleva, del barri del Farró.

Inspirada en el viatge real que la mateixa Irene Jódar va fer a Islàndia, l’obra exposa la necessitat de cuidar el planeta i acabar amb la destrucció dels paisatges naturals com a part fonamental i imprescindible del món en el qual vivim.

El joc es desenvolupa entre llums i música: deu cançons inèdites a través de les quals l’espectador es va compenetrant més i més amb el missatge ecologista. Les llums van i venen, i fins i tot s’atreveixen a deixar la sala pràcticament a les fosques en algun moment. I la projecció de fotografies de Iceland, o Islàndia com diem per aquí, no sols ajuden a captar l’essència de l’obra sinó que provoquen més d’un riure entre els assistents quan paren esment a les descripcions que fa l’actriu.

Irene Jódar © Marta Mas Girones

Irene Jódar es mou per l’escenari com peix a l’aigua, entre plantes, cadires i instruments musicals: un vaivé que a vegades la fa estirar-se i somiar en un cel estrellat o en una vida lluny de les grans ciutats i la pol·lució, i és quan es repeteix a ella mateixa “ara soc com soc.”

Aquí no hi té cabuda res més que no sigui real, genuí i fidedigne. Tot el que envolta la Irene Jódar i al seu company d’escenari, el guitarrista Roger Cantí, forma part d’una bombolla d’aire purificat que qualsevol pot anhelar. I aquí la tenim a ella, llançant aquest crit sord en contra del capitalisme sota la direcció de Clara Manyós que li dona la força necessària perquè les paraules no siguin en va.

Irene Jódar © Marta Mas Girones

L’oba es representarà a la Gleva fins l’1 de novembre.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.