Opinió
Jordi Bigues
Les Amigues i Amics del Parc de l’Oreneta demanen a l’Ajuntament de Barcelona que aturi el projecte de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (IMPJ) de construir uns barracons i uns magatzems d’eines i de vehicles a un hort històric del parc. Junt a la casa del porter, on hi ha la porta històrica construïda el 1909 i patrimoni singular catalogat, hi ha un esplanada on hi havia l’hort més gran de la finca. Des de fa dècades aquest hort està abandonat i actualment és un atapeït herbassar i canyissar, tan atapeït que no permet ni tan sols caminar. La seva recuperació com hort és factible, possible i aconsellable per esdevenir un hort comunitari.
Per aquest motiu s’ha presentat un recurs i un informe tècnic de les irregularitats observades. A l’esborrany de l’anomenat Pla Director del parc no figura la construcció d’aquest barracons que requeriran una plataforma de formigó, l’entrada de camions, la retirada de terres per instal·lar uns barracons i magatzems d’eines i vehicles.
Una de les singularitats històriques del Parc de l’Oreneta és el seu caràcter agro-forestal. La finca comprada per la família Tous i Sant l’any 1880 va inaugurar el seu castell l’any 1897. Es va anar reforestant, plantant arbres autòctons i arbres fruiters com ametllers, figueres, pomeres, garroferes, pins pinyoners i oliveres. Els horts estaven a diferents cotes en bancals fets amb murs de pedra seca que aprofitaven l’aigua pluvial i la subterrània. La cota superior és a 200 metres sobre el nivell del mar i l’inferior, a 140 metres.
L’acurat aprofitament de l’aigua es va anar deteriorant, primer pel seu abandonament a la postguerra i després per l’intent d’urbanitzar i pavimentar el parc forestal. Les mines del parc estan tancades, les basses rebentades, els canals abandonats i el sòl desprotegit i erosionat. L’únic que ara preocupa no és l’aprofitament de les aigües pluvials sinó que s’encaminin cap els col·lectors i les clavegueres urbanes.
Podem dir que des de que és un parc públic, des de l’any 1978, l’aspecte agrícola no s’ha recuperat mai. Més aviat s’ha intentat esborrat. La primera intervenció per inaugurar el parc de l’Oreneta va ser una estassada descomunal i la recuperació d’alguns camins impracticables per la vegetació.
Durant la Guerra Civil el Castell de l’Oreneta fou pastura de les flames en dues ocasions, obra d’incontrolats, i deteriorat per les tropes republicanes en reculada. Així i tot, va viure una intensa activitat d’una comunitat naturista que conreava els horts i practicaven el nudisme. El promotor era el Comitè Revolucionari de Sarrià. Els caps de setmana, un seguici de sarrianencs i barcelonins acudien a les conferències i les activitats gastronòmiques vegetarianes que tenien lloc a l’entorn del hort, on ara es volen construir els barracons. Arran l’entrada de l’exèrcit d’ocupació franquista a Sarrià, el 26 de gener de 1939, tot el material escrit que hi havia a la casa del porter va ser confiscat i traslladat a Salamanca.
Ara, la política de fets consumats, el més contrari a la bona governança, malmetrà aquest patrimoni si no s’atura el projecte. De tot això no se n’ha pogut parlar, s’ha ocultat i s’espera imposar-ho sense protestes.
