Opinió
Jaume Clotet
El districte de Sarrià-Sant Gervasi és curull de noms de carrers i places que no només no tenen cap relació o nexe amb la nostra realitat, sinó que tot sovint han estat imposats pel Govern espanyol amb una clara connotació nacionalista espanyola. En aquest i altres articles ens referirem a alguns d’aquests noms artificials de carrers i places, però ara voldria limitar-me al cas de la vila de Sarrià. De fet, arran de la commemoració del centenari de l’annexió il·legítima de la vila de Sarrià a Barcelona (celebrada de manera indigna per l’Ajuntament amb una pancarta on queda ben palès qui va guanyar i qui va perdre) he conegut, en part mitjançant l’esplèndid blog Històries de Barcelona, alguns d’aquests casos.
Just abans de consumar-se l’annexió, l’Ajuntament de Sarrià va donar nom a 66 carrers, o bé va rebatejar-los, precisament amb la intenció que l’Ajuntament de Barcelona no imposés un nou nomenclàtor a Sarrià sense cap relació amb la història de la vila. Tot i així, els nous noms van durar poc: la dictadura de Primo de Rivera, començada el 1923, va modificar el nou nomenclàtor sarrianenc i va imposar una sèrie de noms de carrers i places d’inspiració nacionalista espanyola.
Molts noms que tenien tot el sentit del món van ser eliminats i substituïts per d’altres sense cap vincle, no només amb Sarrià, sinó ni tan sols amb Catalunya. Alguns sobreviuen encara. Per exemple, el carrer dedicat al poeta i historiador Adolf Blanch va ser rebatejat amb el nom de Milanesat, possessió italiana de la monarquia hispànica entre els segles XVI i XVIII. Un altre vial és el conegudíssim carrer d’Osi, dedicat ni més ni menys que al bisbe Osio de Córdoba, que va prendre-li el carrer a Bederrida. El carrer de Nicolau Travé, autor del retaule de Sant Vicenç de Sarrià, va ser substituït per Avió Plus Ultra, el primer aparell espanyol que va creuar d’Espanya a Amèrica del Sud l’any 1926. Un dels seus pilots, per cert, era Ramon Franco, germà del dictador i que posteriorment va bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil.
Un cas que s’ha pogut corregir fa poques setmanes, si bé no de manera del tot justa, ha estat el carrer dels Reis Catòlics, a Vallvidrera. El nom original era carrer de Francesca Saportella, abadessa de Pedralbes del segle XIV. Ara ha estat rebatejat amb el nom de la mestra Elisa Moragas. No em sembla malament, si bé el nom original em fa més el pes.
Però això no és tot. A la zona coneguda com a Sarrià Nou, entre la plaça Artós i el carrer Manuel Girona, hi ha un parell de carrers petits amb noms de caràcter colonial espanyol. Són el carrer Ifni (dedicat a l’excolònia espanyola de Sidi Ifni) i Riu de l’Or (una de les zones que formen el Sàhara Occidental). Amb el pas del temps, estem familiaritzats amb aquests noms, però no deixen de reconèixer l’empremta colonial espanyola, que no té res a veure amb Sarrià. També seria hora que ambdós carrers fossin rebatejats.
Però això encara no és tot! En algun article futur em referiré a alguns carrers, més enllà de la Vila de Sarrià però encara dins del districte, amb noms imperialistes, esperpèntics o directament ultres. No deixa de sorprendre que, quatre dècades després de la suposada democratització i transició de l’Estat, una part del nomenclàtor de tota la ciutat de Barcelona fos decidida per governs no democràtics i per dictadures militars.
