Crònica
Juanjo Compairé
Quan en un lloc públic -per exemple, una festa- una dona rep proposicions de tipus sexual, quan s’entén que hi consent? Quina és la diferència entre “abús sexual” i “agressió sexual”? Què es pot fer des de les entitats per prevenir i evitar els assetjaments? N’hi ha prou amb els protocols que en algunes festes, en alguns barris, s’estan aprovant? Aquestes són algunes de les preguntes que s’han plantejat la nit del 14 de novembre a la casa Orlandai.
“Només sí és sí”
Les tres ponents han estat Carla Vall, de Dones Juristes i d’Irídia (Associació per la defensa dels drets humans); Elisa Covelo, d’Hèlia (Associació de suport a les dones que pateixen violència de gènere) i Blanca Valdívia, del Col·lectiu Punt 6 (cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes amb perspectiva de gènere). El debat s’inscriu en el cicle “Les veus de la República” (que ateny ja el número 50) i també dins de la Biennal del pensament i del “Novembre violeta” que impulsa la comissió feminista de la casa Orlandai. Marta Masats n’ha fet les presentacions, davant d’una trentena de persones, dones la major part (un cop més hom veu que aquest tema, que hauria d’interpel·lar als homes, no els interessa).
Casos recents de violacions (dels quals el més recordat és sens dubte el de la “Manada”) han posat en qüestió les distincions que fa el nostre Codi Penal entre “abús” i “agressió”. A més, el judici ha deixat al descobert, ens diu la Carla, la mentalitat masclista amb la que molts jutges menystenen la paraula de les dones víctimes i les fan objecte d’una doble victimització. Més enllà, tot plegat posa sobre la taula què s’entén per consentiment. D’aquí el títol del debat: cal passar del “No és no” al “Només sí és sí”.
Protocols de prevenció
L’Elisa ha posat l’accent, més enllà del que diuen les lleis i l’aparell judicial, en què diuen els grups de dones i les entitats. Ha posat exemples de diversos protocols de prevenció de situacions de violència, aprovats al Poble Sec, a la Sagrada Família o a Donosti. El més important, ha remarcat, més que els resultats en sí, més que el document que en surt, és el procés participatiu: que les entitats hi intervinguin, que les dones i els homes que les formen se sentin implicats, que reflexionin sobre aquest problema. La Marta conclou: aquí a Sarrià hauríem de fer-ho d’aquesta manera.
Al col·loqui posterior, molt animat, s’ha parlat de l’educació sexual dels nois i dels homes. Una educació sexual que, en gran part, ara fa la pornografia (travessada per la violència). També dels espais urbans, que han de ser replantejats amb perspectiva de gènere – així ens ho ha explicat la Blanca – per fer que les dones se sentin segures.