Opinió
Max Cahner (Barcelona en Comú)
Aquests darrers dies estem assistint a un intens debat entorn de la mobilitat de la Via Augusta, a causa de les obres del carril bici que entrarà en funcionament al llarg de les setmanes vinents. En plena època preelectoral, tot un seguit de candidatures busquen fer-se notar en un tema tan seriós com és el model de mobilitat de la ciutat de Barcelona, obviant el rigor i la complexitat que mereix.
Crec que ningú pot qüestionar que el canvi climàtic obliga a totes les grans ciutats a replantejar la seva mobilitat cap a pràctiques més sostenibles. Això implica canviar hàbits adquirits i genera resistències, sobretot de la part més privilegiada com és la indústria automobilística. Sense entrar a valorar el nivell d’arguments absurds, com ara afirmar que ets millor o pitjor persona si agafes el vehicle privat, el que s’observa en les diverses afirmacions és l’individualisme extrem amb el qual s’aborden aquests temes, amb una gran incapacitat de pensar més enllà dels casos particulars. Cap argument en termes col·lectius.
La ciutat de Barcelona ja fa 8 anys que fa un canvi en la seva mobilitat, cosa que les dades comencen reflectir. És la ciutat de l’Estat que menys fa servir el vehicle privat per anar a treballar o estudiar, segons l’Institut Nacional d’Estadística, amb un 24% en enfront del 40% que té la ciutat de Madrid.
Sovint, la ciutadania, els partits i els opinadors obvien que existeix una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea contra l’estat espanyol per incomplir la directiva europea sobre la qualitat de l’aire a les ciutats de Barcelona i Madrid. A la sentència s’insta a prendre mesures dràstiques i urgents per a reduir la contaminació atmosfèrica.
La implantació durant els últims anys del model Superilla, amb les pacificacions de carrers, i la Zona de Baixes Emissions té resultats clars: avui creuen la ciutat 65.000 cotxes menys al dia que el 2015. Això vol dir que el trànsit global a la ciutat s’ha reduït un 11%, i que gràcies a totes les mesures preses, la contaminació per NO2 s’ha reduït un 30% des del 2015. Com deia l’Oriol Nel·lo, d’aquí a uns anys, les crítiques desaforades que avui reben els projectes de reducció de la contaminació i l’ús de l’automòbil ens semblaran forassenyades.
Per tot això, tornant a la qüestió del carril bici de la Via Augusta, des de Barcelona en Comú, no solament no traurem cap carril bici, sinó que ens comprometem a continuar ampliant la xarxa de carrils bici creant una malla d’infraestructura ciclista segura i confortable, especialment la que dona accés als centres educatius i que connecti tot el districte amb la resta de la ciutat i també amb Vallvidrera, a través del túnel de serveis. Mereixem viure en ciutats més saludables. No podem fer marxa enrere.
