Opinió
Max Cahner
Fa uns dies, vam saber a través d’El Jardí que el Jordi i l’Elena, el Francesc i tres llogaters més del bloc de Bonaplata 20 van haver d’abandonar casa seva, on havien viscut durant dècades. Hi faran pisos turístics. El barri de Sarrià perdrà veïns i guanyarà visitants, una dinàmica que pateix el conjunt dels barris de la ciutat que veuen com augmenta el nombre de persones que viuen als seus blocs no per fer vida a Barcelona, sinó per consumir-la.
La regidora del Districte, Maria Eugènia Gay, es va limitar a afirmar que “tot estava correcte”, que no hi havia res a fer, que es complia amb la normativa. Aquesta manera de gestionar, que no pas governar, com si els polítics fossin gestors d’interessos sense ideologia, és la versió més descarada d’un Ajuntament que ha decidit no intercedir en els interessos especulatius que assetgen el mercat de l’habitatge i tenen els veïns com a principals víctimes.
“És la versió més descarada d’un Ajuntament que ha decidit no intercedir en els interessos especulatius”
Fa uns anys, eren els propietaris els que veien com es rescataven els deutes de la banca, mentre perdien les seves cases, a causa del deute hipotecari. Tal va ser l’escàndol que va ser un dels desencadenants, juntament amb el Procés, del major terrabastall polític de la darrera dècada, el 15-M. Orfes d’idees per invertir en capital productiu i àvids d’acumular beneficis, un cop xuclat tot el benefici del sector hipotecari, els interessos rendistes fa anys que tenen els queixals posats al mercat dels lloguers.
“Els interessos rendistes fa anys que tenen els queixals posats al mercat dels lloguers”
Davant d’aquesta problemàtica que està parasitant tots els barris de la ciutat i amenaça les vides de tants veïns, no és acceptable que l’actual govern del PSC s’ho miri com si fos un espectador neutre. L’anterior consistori de Barcelona en Comú va dotar la ciutat d’un Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que va permetre posar ordre a un model de barra lliure d’allotjaments turístics que havia permès l’anterior alcalde, Xavier Trias. Fins a 7.474 ordres de cessament van ser emeses i 2.159 pisos van ser recuperats.
“Si l’habitatge es dedica de manera permanent a un ús turístic, deixa de ser habitatge”
“Com a ciutadà de Sarrià i de Barcelona, em sento francament maltractat”, deia un dels veïns forçat a abandonar casa seva. Normal. És inacceptable que el govern municipal i el govern del districte de Sarrià – Sant Gervasi no faci res davant del procés d’hotelització del parc residencial als nostres barris. Cal parlar clar i dir les coses pel seu nom. Si l’habitatge es dedica de manera permanent a un ús turístic, deixa de ser habitatge. Tampoc val que la regidora del Districte es parapeti en el que diu actualment l’ordenança. Sovint no tot surt a les normatives, també cal voluntat política. Tal com recordava aquest diari, l’anterior govern de Barcelona en Comú va aconseguir aturar la concessió de 69 de les 120 llicències turístiques que hi havia projectades per a pisos on hi havia famílies vivint.
L’Associació Veïnal de Sarrià ha posat sobre la taula dues actuacions de caràcter urgent: aprovar una moratòria immediata en la concessió de llicències de pisos turístics i procedir a la retirada de totes les llicències de pisos turístics actuals a Sarrià, perquè no es tornin a repetir més episodis com el de Bonaplata 20. Si el barri de Sarrià, o qualsevol dels barris del districte està sota l’amenaça de l’especulació financera cal posar els interessos del veïnat per sobre dels interessos econòmics i més quan els nostres barris pateixen d’una greu manca d’habitatge públic i un dels principals problemes dels joves del districte és no poder accedir a un habitatge digne i han de marxar.
Max Cahner és politòleg, ha treballat de cooperant, consultor i és exconseller de Barcelona en Comú a Sarrià-Sant Gervasi
