Cuina de convent
Fra Valentí Serra de Manresa
El conreu de l’ordi (llat., Hordeum vulgare; cast., cebada) és antiquíssim ja des del temps del neolític, fa més de vint mil anys! D’ordi, n’hi ha de moltes varietats. És una planta força semblant al blat que fa unes espigues molt llargues i amb arestes i, a més de ser de molt bon nodriment –amb la farina d’ordi es feren els primers pans ara fa uns dotze mil anys–, és un cereal molt útil per a la vista i per a rebaixar la febre, tal com ho posaren de manifest els antics frares: “Con la cantidad de granos de cebada que se cogen con la mano, en dos veces, hervida en media azumbre de agua de fuente, se prepara una cocción muy a propósito para ser refrescante y alimenticia contra los estados febriles. Y con la misma cantidad que se coge con la mano, hervida con una cucharada de miel y el agua a discreción, se prepara también una loción y una medicina muy saludable para los ojos enfermos e infecciones de la vista” (BHC, Pócimas de capuchino, 50). A la Roma imperial alguns anomenaven els gladiadors Hordearii, és a dir “els menjadors d’ordi”, atesa la peculiar força que els donava la ingesta d’aquest cereal, que, segons alguns savis grecs, com ara Plató i Pitàgores, tenia també la beneficiosa capacitat de promoure l’art de pensar.
Estudis recents han posat de manifest que l’ordi contribueix a reduir els nivells de colesterol i també a alleujar les inflamacions osteoarticulars i les contractures musculars i és, alhora, molt beneficiós per a les malalties del cor, a més d’enfortir la melsa i el pàncrees i regular el bon funcionament de l’estómac i els budells. Tradicionalment, amb els grans d’ordi –de la variant Hordeum distichon—una volta germinats i torrats, fermentats juntament amb el llúpol, se’n fa la cervesa més coneguda. També, de la bullidura de l’ordi se’n prepara un beuratge conegut amb el nom d’ordiat (llat. Hordiate); amb tot, alguns, però, com a beuratge, prefereixen la “llet de civada” pel fet de ser la civada (llat., Avena sativa; cast., avena) un dels més poderosos antioxidants. A més, la civada contribueix a eliminar les toxines i, semblantment a l’ordi, també ajuda a rebaixar els nivells del colesterol nociu. Alguns científics han suggerit que la civada por contribuir positivament a prevenir els problemes de tiroides, ja que és un cereal que ajuda a controlar el bon funcionament d’aquesta glàndula, gràcies a la notable concentració de iode contingut en els grans de civada. A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, de les llenties i les seves nombroses propietats.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins.
