Marc Talló i Neus Mestre
Tot comprant pel mercat l’altre dia vam sentir: “No agafis pas aquesta síndria, que segur que és un transgènic!”. El terme transgènic fa referència als organismes, ja siguin plantes, animals o bacteris, a qui s’ha incorporat de manera artificial un o més gens. També es poden anomenar organismes genèticament modificats. A Espanya només es conrea blat de moro transgènic i es comercialitzen aliments amb soja transgènica (per exemple, en galetes), però no tenim fruites ni verdures modificades.
Quines implicacions té, això de tenir un gen “artificial”? Com ja vam comentar fa temps, el conjunt dels gens seria com el nostre manual d’instruccions. Per tant, si afegim un nou gen a un organisme aquest pot adquirir una nova funció, seria com incorporar una nova pàgina al manual. De vegades el que es fa és substituir un gen que no funciona per un d’equivalent però que funciona bé. Els gens que s’introdueixen no són nous, sinó que són còpies de gens que tenen altres organismes. Per exemple, seria possible aconseguir que una poma fes olor de romaní tot incorporant els gens d’aquesta planta a la fruita. Però un transgènic com aquest no seria de massa interès.
L’interès en el desenvolupament d’aliments transgènics recau en la utilitat d’aquests. Per exemple, s’ha desenvolupat aliments transgènics amb gens que els fan ser resistents a les plagues que els ataquen. Així, es redueix l’ús dels insecticides, altament tòxics especialment per als pagesos. Ara bé, perquè hi ha molta gent que n’està en contra si el que es vol és aconseguir una millora?
Els transgènics són una eina,
per tant és important saber i decidir com utilitzar-la
D’una banda, es diu que els aliments transgènics poden ser perillosos per la nostra salut. Però no ho són, són tan perillosos com qualsevol altre gen que tenen els aliments de forma natural. A més a més, avui en dia hi ha tècniques que permeten introduir el nou gen exactament on es vol, seria com especificar concretament quina pàgina del manual volem canviar. Així es pot evitar interferir els altres gens.
D’altra banda, hi ha gent que defensa que els transgènics són una eina que tenen algunes empreses alimentàries per dominar el mercat. Per exemple, aconseguint llavors que no es reprodueixen, de manera que cal comprar cada any les llavors a la companyia. Aquest és un problema ètic (i molt important!) que depèn de la política de l’empresa i els seus objectius.
Els transgènics són una eina, per tant és important saber i decidir com utilitzar-la. Un mal ús pot tenir conseqüències negatives pel conreu de proximitat i pel medi ambient. Ara bé, si s’actua amb una base ètica sòlida poden ser un avantatge. Per exemple, es poden utilitzar plantes per produir substàncies mèdiques d’interès. Si això es fes seria com tenir fàbriques que enlloc de contaminar produeixen oxigen!
Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans i recolliran les propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com