Política de barri
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
L’Oscar Ramírez va néixer a Barcelona ara fa 43 anys i des de en fa 15 es mou pel districte de Sarrià-Sant Gervasi. Primer va viure a la zona del Putxet, al carrer Craywinckel i fa sis anys es va traslladar a la Vila de Sarrià. És llicenciat en Dret i Ciències Polítiques i va cursar un màster en Dret Immobiliari, Financer i Fiscal. Ha treballat en una assessoria fiscal, ha estat tècnic tributari, advocat i procurador dels tribunals de Barcelona. Ens trobem amb ell per conèixer una mica més com treballa en la política des de l’any 2003 i què en pensa el Partit Popular d’algunes temàtiques que preocupen als veïns de Sant Gervasi.
Per què vas entrar en política?
Sempre vaig sentir interès en l’estudi dels canvis socials que es produïen en la nostra societat, per això em vaig graduar també en Ciències Polítiques i de l’Administració. Més tard al 2003 vaig donar una passa endavant i em vaig afiliar al Partit Popular.
I com passes a dedicar-t’hi professionalment?
L’any 2004 em van fer conseller del districte i després vaig passar a ser conseller portaveu. A partir d’aquest moment, just abans de finalitzar el mandat 2007-2011, vaig assumir noves responsabilitats ocupant el càrrec de regidor durant un parell de mesos. Després vaig tornar a repetir com a regidor l’any 2011 i vaig decidir tancar del tot la meva dedicació a l’advocacia ja que la política municipal m’exigia una gran dedicació dia a dia.
Què t’agrada de ser conseller?
El tracte amb els veïns i veïnes i amb el barri. El més bonic de la política municipal és la proximitat amb el dia a dia i que amb les teves accions pots transformar la realitat. També és cert que té la part exigent d’estar sempre de cara al públic i que et demanin comptes de tot.
Com podeu vosaltres, com a Partit Popular, ajudar els veïns?
Com a corretja de transmissió entre les demandes dels veïns i la voluntat política del Govern Municipal, ens veiem obligats a complir el nostre deure de ser altaveus dels veïns fent arribar les seves demandes i exigint compliment al govern municipal.
Al passat consell de districte vàreu demanar que Casa Sagnier no sigui només per joves. Els joves no tenen lloc, per què aquesta proposta?
Des del govern municipal s’està gestionant que sigui un centre únic i exclusiu per joves, autogestionat per ells i nosaltres no ho compartim, però tampoc no estem en contra que hi hagi un espai per joves. Ara mateix, però, amb la manca d’equipaments a Sant Gervasi-Galvany és prou important mantenir els que hi ha. Entenem doncs que Casa Sagnier ha de seguir sent un espai interdisciplinari i intergeneracional on hi tinguin cabuda tots els col·lectius ja que no compartim que cap espai hagi de ser exclusivament per un col·lectiu concret.
Però la gent que utilitzava Casa Sagnier, pot anar a Vil·la Urània…
Sense dubte cadascú pot anar on vulgui, però entenem que per proximitat els veïns volen anar a la Casa Sagnier. A més a més, la gent té el costum d’anar a un equipament i fer que hagin de canviar-lo suposa un inconvenient: és com si canvies a la gent gran l’espai de Can Castelló: seria un fracàs i perdrien clients; als usuaris se’ls ha de facilitar tot.
Llavors no aposteu per un casal exclusiu per joves?
Si, perquè no? Però el que no volem és treure la gent d’un lloc per a donar-li a un col·lectiu concret i més en un barri en que hi ha una gran manca d’equipaments.
També vàreu demanar al Consell Plenari que hi hagi espais pels animals de companyia
La nostra demanda va enfocada al Turó Park: tots sabem que necessita una reforma, que està pendent. Són uns jardins romàntics que s’han de mantenir i que tenen un contingut cultural molt important i no es pot permetre que se’n faci un mal ús per part de cap col·lectiu, incloent la gent que passeja els animals de companyia i no respecta l’espai verd. Però si finalment no es deixa que els gossos passegin pel Turó Park i alhora es modifica l’espai de Piscines i Esports, no hi haurà cap espai per a la gent que passeja les seves mascotes.
Llavors mantindríeu l’espai que hi ha pels gossos al Turó Park?
Això es un debat que s’ha d’obrir amb els veïns. Nosaltres no estem en contra de res.
No es pot permetre que el govern
s’excusi amb el cost de les coses per no implantar-les,
dir que ho ha de pagar el districte
i llavors no tirar-ho endavant
Ara sabem que el bus de barri costa 300.000€ i que l’ha de pagar el districte. No hi ha res més a fer?
El govern del districte és el mateix que el de Barcelona i de l’àrea metropolitana. Per tant, si hi ha voluntat política es pot fer, es pot aconseguir que el pressupost passi per la ciutat, com seria lògic, ja que és una temàtica de mobilitat i de transport públic. A més a més, és un bus necessari i primordial per coordinar aquests tres barris que necessiten accedir al CAP. El que no es pot permetre és que el govern s’excusi amb el cost de les coses per no implantar-les, dir que ho ha de pagar el districte i llavors no tirar-ho endavant. Hi ha moltes línies que són deficitàries a tota la ciutat i no per això no s’han construït. Aquests tipus de serveis encara que siguin deficitaris són necessaris, bàsics i primordials.
Si estiguéssiu a govern ara mateix, en què invertiríeu més energia?
En el Pla de Mobilitat del Districte, que tot i que s’està treballant, està sent un procés massa lent. També en la reforma del Carrer Balmes i en equipaments pels nostres barris: l’espai per joves i també per la gent gran.
Com valores els mandats que has viscut estant en política?
És evident que tots els governs han fet coses i segurament moltes que han estat bones. I sempre que han estat bones nosaltres els hi hem donat suport, com va ser al mandat anterior amb els pactes d’inversions que vam acordar el Partit Popular i Convergència i Unió amb el Trias, on vam tirar endavant reformes molt importants com la reforma de Mitre entre Balmes i Mandri o bé l’Avinguda Diagonal. En canvi, amb el govern actual veiem que tot està molt parat, que falta impuls per tirar endavant projectes: no s’han assegut a negociar un Pla d’Actuació del Districte, no tenim Pla d’Equipaments definit i tampoc inversions. I sense totes aquestes eines és difícil arribar a consensos. Cal recordar que és el govern amb més minoria de tota la història del districte i aquest govern el que hauria de fer és arribar a consensos per tirar endavant projectes.
Què podem fer amb el problema del finançament al districte?
És una temàtica molt complicada perquè hi ha un deute històric amb el districte i sempre hem estat en la cua d’inversions. Però tot i ser complicat, sempre es pot fer alguna cosa i tampoc val l’excusa que no es té diners i no es poden tenir solucions, ja que amb petites coses que no requereixen molts diners es poden fer reformes temporals per solucionar algunes problemàtiques de Sant Gervasi.
