Esports
Carlos Ticó
Hi ha històries que, tot i ser petites i desconegudes, valen molt la pena d’explicar. Fill de Sarrià, Barcelona, el Pablo Espinós té 24 anys i aquest desembre en farà 25. Porta una vida sencera al barri: és on ha viscut durant molts anys, on ha estudiat, i també avui juga encara a futbol, concretament al Sant Ignasi Club Esportiu. Ara, ha arribat a la xifra dels 50 gols amb la samarreta del primer equip.
Això va passar el cap de setmana passat contra el Prat. Pablo va fer el gol de penal i la pilota va entrar amb potència per l’escaire. El partit va acabar en victòria del Sant Ignasi (2-3). A més, ho fa en un context il·lusionant i que el motiva molt, ja que a la següent jornada el seu equip rep el CP de Sarrià en el derbi.
Una vida arrelada al barri
Ara ha fet història, però això ve de molt enrere. “Porto tota la vida jugant al Sant Ignasi, des de la categoria de benjamí, quan tenia vuit anys. Ara fa 17 i aquí continuo”, afirma el Pablo. “He viscut sempre al costat de l’escola, hi ha un sentiment de pertinença al barri i al centre molt important”. A més, recorda una etapa molt especial dels seus inicis: “En el meu segon any vaig fer una escapadeta a l’Escola Barça, però vaig tornar i des d’aleshores hi he jugat tota la vida”.
L’equip del Pablo competeix a Segona Catalana, una categoria força exigent que requereix un compromís important i, tot i que permet compaginar l’esport amb la feina, el temps lliure per a altres activitats és limitat. Però, més enllà de l’aspecte esportiu, el que realment fa que valgui la pena és la relació d’amistat entre els membres de l’equip. “Jugar a futbol amb els teus amics ho és tot; els entrenaments i els partits son també una oportunitat per estar amb ells”, explica. El Pablo treballa en un banc, és la seva prioritat, però la seva afició compromesa és jugar a futbol i vol fer-ho durant molts anys.
“Jugar a futbol amb els teus amics ho és tot; els entrenaments i els partits son també una oportunitat per estar amb ells”, Pablo Espinós
El Sant Ignasi, més que un equip i una escola
“Jugar al Sant Ignasi és fascinant. En aquesta categoria, molts futbolistes ja cobren per jugar-hi, i nosaltres paguem al centre per posar-hi el nostre gra de sorra. És el tret diferencial de jugar a aquest equip, que al cap i a la fi és una escola”, detalla Pablo. És una escola, però l’equip és federat en diverses seccions i és un dels clubs amb més història de la ciutat. El Sant Ignasi ofereix fins a dotze modalitats esportives diferents, on participen uns 1.750 infants, adolescents i joves.
“Jugar al Sant Ignasi és fascinant. En aquesta categoria, molts futbolistes ja cobren per jugar-hi, i nosaltres paguem al centre per posar-hi el nostre gra de sorra”, Pablo Espinós
A més de jugar-hi, ha estudiat des de la primària fins al batxillerat als Jesuïtes de Sarrià – Sant Ignasi. Un centre tradicional, centenari i que pertany a la companyia de Jesús. Té la responsabilitat de transmetre valors molt importants als nanos, com el treball en equip, l’esperit de grup, la col·laboració i la disciplina. Com deia Sant Ignasi de Loiola, ‘en tot servir i estimar’. Un lema que fa referència més al col·lectiu que a l’individu. En Pablo ho ha viscut en primera persona: “Crec que aquests valors s’ensenyen també en l’esport. Ens ensenyen a ajudar el company, a no deixar ningú enrere, a ser un equip”. I afegeix: “Crec, a més, que son valors que pots aplicar a qualsevol aspecte de la vida, això és maco”.
“Al Sant Ignasi ens ensenyen a ajudar el company, a no deixar ningú enrere, a ser un equip”, Pablo Espinós
“No sé ben bé com funcionen els altres equips de la divisió, però està clar que nosaltres fem les coses d’una manera diferent”, afirma. Altres equips donen els seus jugadors un incentiu, com un pagament o una prima. Els esportistes del Sant Ignasi, en canvi, no reben res. “Nosaltres ens exigim i ens posem pressió perquè volem i perquè és el que hem après”, comenta Espinós.
El Pablo no s’oblida dels seus companys i altres jugadors històrics: “Jo ara he fet 50 gols amb el primer equip, on hi jugo des de fa cinc anys, però hi ha molts altres golejadors que estan per sobre, com Carlos Rodrigo, que amb quasi 40 anys encara juga, o el Marc Collado, entre altres”. Entre riures, el Pablo reconeix que això el va agafar per sorpresa: “No tenia ni idea que havia arribat a aquesta xifra, em vaig assabentar per una publicació d’Instagram. Em fa molta il·lusió seure a la mateixa taula que ells”.
“No tenia ni idea que havia arribat a aquesta xifra, em vaig assabentar per una publicació d’Instagram. Em fa molta il·lusió seure a la mateixa taula que ells”, Pablo Espinós
La intenció del Pablo és seguir-hi molt temps: “Vull doblar aquesta xifra”. La vida dona moltes voltes i això ell ho sap. “Jo m’ho he de compaginar amb la meva vida laboral, si em sorgeix una oportunitat fora… no sé què faria”. No hauria de ser-ho, però reconeix que “sentimentalment” el futbol és la seva prioritat. Son disset anys competint-hi cada cap de setmana, i la seva idea és no aturar-se aquí. El següent pas, no és cap altre que donar guerra al CP, l’altre equip del barri amb el qual hi ha una rivalitat sana, però de molta tensió.
