Gent del Barri
Sergi Alemany
Pablo Yglesias (39 anys) és un naturalista expert en conservació i reforestació de boscos tropicals. Nascut a les Tres Torres i criat al barri de Galvany, ha passat els últims set anys de la seva vida a la selva amazònica del Perú. Ara, des de Barcelona, ha posat en marxa una campanya de micromecenatge amb la idea d’ensenyar més gent a reforestar boscos. Vol crear l’associació Reforestacció, en una aventura on l’acompanyen l’Anna García-Abad i el Marc Perea. La seva oficina és l’espai de coworking de la Casa Sagnier.
Diuen que tornar sempre és la millor part de l’aventura.
Doncs en el meu cas he trobat alguna cosa a la selva amazònica que m’atrapa. Si no, no hi hagués viscut set anys sense electricitat.
Penses en instal·lar-te a la selva?
El nou projecte, l’associació Reforestacció, està enfocat per continuar-hi fent temporades llargues, tot i que en principi tornar-hi a viure està descartat. En un futur, viure al Perú, a la ciutat de Cusco, sí que ho contemplo.
Per què vas marxar?
Per la crisi. Quan se m’acaba la prestació d’atur de dos anys, decideixo que no vull continuar com estava. Era un freelance fent de tècnic d’audiovisuals. Havia treballat per La Cubana, La Fura dels Baus, el Cesc Gay, Bigas Luna…
Decideixes trencar amb l’entorn laboral.
Es van reduir sous i la gent s’abaixava els pantalons per treballar, així que me’n vaig anar a viure a un lloc on et despertes amb la sortida del sol i el cant dels ocells i te’n vas a dormir a les sis de la tarda, quan ja no hi ha llum.
Com és viure a l’Amazones?
La qualitat de vida és completament diferent a la d’aquí, començant per l’alimentació. Vaig marxar com a voluntari en un projecte de conservació de la selva sense saber si tornaria o no a Barcelona.
“Vaig decidir aplicar una una visió global. Restaurar ecosistemes, però també la societat”
I vas crear el teu propi projecte, la Reserva Tierra Linda.
El voluntariat em va semblar molt hippy, amb molt de fum -marihuana i festa- i on no es treballava gaire. Aleshores, vaig decidir aplicar una una visió global. Restaurar ecosistemes, però també la societat.
Com t’ho feies?
A banda de restaurar boscos plantant arbres, fèiem tallers d’educació ambiental als joves de les comunitats natives, classes d’anglès… i així durant set anys amb voluntaris d’arreu. Ara això s’ha acabat, entre d’altres motius, per pressions polítiques.
És perillosa la selva?
Als polítics i les grans ONGs europees de la zona no els agradava gens que tot sol tingués tanta estima per part de les comunitats natives. Per la resta, senzillament no facis bogeries. No vagis descalç per la selva, com aniries en una platja del Mediterrani.
Ara vols treballar des de Catalunya amb Reforestacció.
Ha de ser una associació sense ànim de lucre que ensenyi a estimar la natura en clau local i també a l’Amazones, que al final és de tots els habitants del planeta. A Instagram tothom ensenya fotos boniques enmig de la natura, però després l’estan destrossant amb les accions del dia a dia.
“La idea és fer educació ambiental i ajudar les empreses en la RSC”
Creus que aconseguirem salvar la natura?
La idea és aquesta. Fer educació ambiental en escoles, instituts i universitats, i oferir accions de veritat de responsabilitat social corporativa a institucions privades i empreses.
Res de rentar-se la cara.
Exacte. La gent es pensa que plantar un arbre és pagar 10 o 15 euros i llestos. Necessites una persona que conegui el terreny, el planti i faci el manteniment almenys els primers cinc anys. Tranquil·lament, la inversió per un arbre ronda els 100 euros l’any. Amb un pressupost de deu mil euros no compres deu mil arbres per plantar. Això no existeix o és un engany.
“Volem crear una escola de restauradors d’ecosistemes perquè neixin nous projectes”
Imagino que desconeixem moltes coses.
Es coneix molt poc l’Amazones. Com ara que la crema d’arbres en boscos secundaris és habitual cada estiu per tenir camps de conreus. El canvi global d’hàbits alimentaris també influeix, perquè tots els productes processats porten soja, i es cultiva allà. El mateix passa amb l’oli de palma i la carn de vaca. Mentre Bolsonaro sigui el president del Brasil, les notícies dels incendis seran una lluita política.
També hi ha petroli i minerals.
Només al Perú, l’últim any hi ha hagut cinc vessaments importants de petroli a l’Amazones per part d’una empresa que part del capital és espanyol. És un dels perills actuals pels activistes, per això els estan matant. Jo estic protegit per ser un europeu de pell blanca, però si el líder d’una comunitat nativa es posa enmig d’un tema ecològic, van a per ell.
Reforestacció és un projecte per al 2020, per tant?
Sí. Arrencar no és fàcil. De moment som tres persones, i estem fent la pàgina web mentre continuem buscant suports. Tenim en marxa una campanya de micromecenatge a la plataforma Go Fund Me, per a tothom que ens vulgui o pugui ajudar. Per ara, hem fet la primera activitat al corredor del Montnegre, amb joves d’un casal de Mataró.
“Ens cal generar una economia sostenible perquè la natura no hi surti perdent”
Per què a l’Amazones?
Allà he vist gent destinant els seus diners privats com a bojos per reforestar boscos. La idea és donar eines a les comunitats natives perquè es puguin defensar econòmicament sense pressionar l’ecosistema: tallar arbres, matar animals… Generar una economia sostenible perquè la natura no hi surti perdent.
No podeu treballar a Catalunya?
Aquí hi ha moltes traves burocràtiques però no ens tanquem a res. Si més endavant podem restaurar, per exemple, la vora del riu Llobregat, seria genial. A la llarga, volem crear una escola de restauradors d’ecosistemes que tingui el seu curs teòric i pràctic a la selva amazònica del Perú. Ensenyar a restaurar boscos tropicals a altra gent, perquè neixin nous projectes.
“Cal adaptar els boscos a l’augment de la temperatura que provoca el canvi climàtic”
Plantar un arbre a Collserola no deu ser possible…
No ho pots pretendre, d’acord. Ara bé, cal adequar els boscos de Catalunya a l’augment de la temperatura que provoca el canvi climàtic o això serà una bomba a nivell d’incendis. Hem de pensar que no són boscos originaris: si els talléssim ara i plantéssim un tipus de vegetació més adequat a la nova temperatura, no es cremarien.
Veus impossible quedar-te a viure a Sant Gervasi?
Per poder viure aquí, necessites treballar com un boig. Allà, si vols, en tens prou amb treballar 10 dies al mes. Això no és de ser una persona gandula: vull viure i no treballar per viure. És possible fer-ho d’aquesta manera.
Com és tornar al barri després de set anys?
Trobo la ciutat molt neta (riu) i observo molta mobilització ciutadana a les vuit del matí. Entrar dins l’Espai Jove Casa Sagnier m’ha fet veure que ara hi ha molts més serveis que abans no teníem. També he descobert a prop de casa l’ocupació d’una entitat bancària per part de La Tecla, i ho celebro.
L’adaptació és fàcil?
Segurament a casa em sobra el 80 % de tot el que hi ha. Això és una orgia de consum i descontrol. El que realment es necessita és un 80 % més de servei a la gent. És molt salvatge i em fa molta ràbia.
“El turisme massiu genera residus i contaminació, i així no es pot anar de defensor de la natura”
Has vingut del Perú amb els gos i aquí no hi ha la mateixa llibertat.
El tema dels espais prohibits és un canvi brutal que he notat. Cada matí he d’anar caminant des de Galvany fins al parc de Monterols o del Putxet per poder treure els meus gossos. Critico això i a la vegada trobo molt bé que Barcelona comenci a treballar per millorar el medi ambient. El turisme massiu genera residus i contaminació, i així no es pot anar de defensor de la natura.
S’ha instal·lat un tercer Punt Verd al districte.
Hi estic en contra. Està bé per recollir olis cremats o bateries, però al final tot això se’n va a parar una empresa que en fa negoci. Quan jo era jove, hi anava per agafar ordinadors que la gent deixava i donar-los una segona vida, fins que un bon dia em van dir que no en podia recollir més. És la meva experiència.
“Ens calen moltes més lleis ambientals. El problema no és dels ciutadans”
Aviat es començarà a multar a la Zona de Baixes Emissions.
Això és un engany perquè et compris un cotxe nou. El que s’ha de fer és prohibir els cotxes i amplificar el transport públic i fer-lo gratuït o a molt baix cost. Et diuen que el problema ets tu quan ho és l’Estat, el capitalisme de bogeria i les grans empreses. El problema no és dels ciutadans.
Per tant, no és un problema cultural?
En tot cas, cultural d’ara, perquè els nostres avis això no ho feien. Ningú ens educa per reparar. Abans es parlava de les 5 R (Reduir, Reparar, Reutilitzar, Recuperar i Reciclar). Ara, s’espatlla una cosa i aquí correm a comprar-ne una de nova. Amb una navalla i un matxet vaig construir un habitatge amb 20 llits a la selva.
“Hem de fer coses que ens agradin i canviar quan deixi de ser així”
Sort que la natura et provoca il·lusió.
De manera inconscient, sempre m’ha agradat. Era l’assignatura que millor se’m donava a l’EGB, per no dir l’única. A mi m’agradava estar a la muntanya i no tancat en una classe. Hem de fer coses que ens agradin i canviar quan deixi de ser així.
Reforestacció té ara mateix en marxa una campanya de micromecenatge www.gofundme.com/conservacion-bosques-tropicales-amazonicos
