Naturalment curiosos
Neus Mestre i Marc Talló
Per buscar informació, per parlar amb les amistats i la família, per orientar-nos, per saber les notícies, per accedir a les xarxes socials, per escriure, per llegir, per treballar, per fer càlculs, per distreure’ns… Les pantalles són un element ben present al nostre dia a dia, però això no era així fa uns anys. Recordeu quan a casa es deia: “No estiguis molta estona davant del televisor que si no tindràs el cap quadrat!”? Des de llavors ens hem vist en un món tan ple de pantalles – amb els mòbils, ordinadors i tauletes – que les hores davant del televisor semblen ara insignificants. Com reacciona el nostre organisme davant les pantalles? Som conscients de com ens afecten? Us intentarem explicar tres efectes que són ben comuns.
D’una banda tenim la sequedat de l’ull. Constantment estem parpellejant per tal que l’ull quedi cobert per una capa humida. Ara bé, quan estem concentrats mirant quelcom amb atenció deixem de parpellejar. Mirar les pantalles requereix atenció per veure-les i deixem de fer aquest reflex tant important. Per solucionar-ho, podem intentar de parpellejar a consciència o simplement intentar desviar la vista de les pantalles freqüentment.
D’altra banda, la llum emesa per les pantalles ens pot provocar una alteració del son. Durant el matí i migdia, la llum que ens arriba del sol és una llum blava (veiem el cel blau). En canvi, cap al capvespre la llum es va tornant més taronjosa a causa de la posta de sol. Com a conseqüència, el nostre cervell identifica la llum blava com una llum que ens fa estar amb activitat i la llum taronjosa com una llum que precedeix el repòs nocturn. Les pantalles tant del mòbil com de l’ordinador tenen llums led, que emeten una llum més aviat blavosa. Això provoca que, en mirar les pantalles abans d’anar a dormir, el nostre cervell ens mantingui actius i que sigui més difícil adormir-nos. Actualment, els mòbils tenen l’opció de pantalla nocturna. Si l’activem, la pantalla emet una llum taronja a partir de la posta de sol, amb la qual cosa evitem l’efecte activador.
Finalment, s’ha documentat que l’ús que fem de les pantalles, sobretot amb els mòbils, ens pot generar una addicció. Normalment, al mòbil hi rebem molta informació: quan aquesta ens agrada (una conversa que ens fa sentir bé, un vídeo, una foto, veure que ens posen “m’agrada”…), al cervell s’allibera dopamina, que ens genera una sensació agradable. Hi ha moltes situacions diàries que també ens provoquen aquesta sensació. Per exemple, menjar o abraçar algú. El problema amb els mòbils és que aquestes sensacions agradables poden arribar a ser molt més freqüents que les que estem acostumats, fins al punt que a algunes persones els pot acabar generant addicció. Aquesta addicció, sobretot en infants i adolescents, pot causar canvis en la manera de relacionar-nos. És interessant saber que la majoria de famílies amb pares o mares que treballen a Apple, Google o altres companyies del sector intenten evitar al màxim que les seves criatures estiguin exposades a les pantalles.
Nosaltres creiem que, com passa amb moltes coses, cal trobar un equilibri: aprofitem els avantatges que ens ofereixen les pantalles, però sense oblidar-nos d’aixecar el cap per veure què i qui tenim al costat.
