Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
La família Craywinckel va comprar a mitjan segle XVIII la finca coneguda com del Frare Negre, que s’estenia aproximadament des de l’actual carrers de Teodora Lamadrid fins a l’avinguda de la República Argentina, on limitava amb can Gomis i els límits municipals d’Horta. L’any 1851 s’obrí un camí per unir el centre de Sant Gervasi amb Horta que va passar pel centre de la propietat i al peu de la casa pairal dels Craywinckel, també coneguda com la casa del Frare Negre. Aquí, punt de confluència dels torrents de l’Infern i de Maduixer, va caldre fer-hi un pont; a partir d’aquest punt, la riera prenia el nom de Sant Gervasi. Uns anys després, el 1865, seguint aquest camí, s’inicià la construcció de la carretera de Sant Gervasi a Horta, que després formà part de la carretera de la Diputació de Barcelona, coneguda com de Cornellà a Fogars de Tordera, que també passava pel passeig de la Bonanova.
La dècada de 1870 els Craywinckel van començar a urbanitzar part de la finca, sobretot la part més propera a la casa pairal, entre els actuals carrers de Folgueroles i Balmes, afavorint la construcció de grans torres, entre elles la del farmacèutic Salvador Andreu. El carrer es coneixia aleshores com Marquès de Huarte, tot i que a principis del segle XX va canvia a passeig de Víctor Hugo. El nom definitiu de passeig de Sant Gervasi és del 1927.
Fins als anys quaranta el passeig va contenir sobretot grans torres de la burgesia barcelonina amb extensos jardins, com ara el que encara es conserva a la Tamarita. Va ser després de la Guerra Civil, amb la definitiva obertura del carrer Balmes fins al passeig, quan s’empren la urbanització que li ha deixat l’empremta definitiva. S’enderroca la Casa del Frare Negre, l’antiga residència dels Craywinckel ara amb un estat de conservació lamentable, i es construeix un gran conjunt d’edificis entre el passatge Maluquer i Balmes, i del passeig al carrer de Moragas, també conegut com a Frare Negre. Va ser el punt d’inici de la urbanització del passeig, que va seguir en les dècades següents cap al barri de Craywinckel, el nucli més poblat de la zona.
A la fotografia, cedida per Rosa Castells, es veu la casa del Frare Negre a principis dels anys quaranta, quan estava molt deixada i poc abans de ser enderrocada.
