Turó Parc
Jesús Mestre Campi
La tarda era insegura, amb nuvolades jugant amb el sol i alguna ventada nerviosa i amenaçant. Finalment, una estona abans de l’inici de la Diada Pau Casals – Ciutat de Barcelona, la pluja va començar a caure. Era la tarda del 16 de juny i molta gent ja havia ocupat bona part de les cadires que s’havien posat a la part alta
Fotografia de Javier Sardá
del Turó Parc, on també hi havia un gran escenari que havia d’encabir els 39 violoncel·listes que s’havien convocat per homenatjar el mestre. Pels entorns, sota els arbres, també estava ple de músics, molts d’ellscarregant un violoncel que finalment no van poder tocar.
Els paraigües ocupaven tota l’escena, quan representants de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació Pau Casals comunicaven que es veien obligats a suspendre el concert perquè les condicions ambientals no permetien als músics tocar els instruments. Però que intentarien mantenir els parlaments previstos —o no— en el programa. I aleshores, sota un
paraigües, va sortir Marta Casals Istomin. La seva determinació i el seu posat valent potser van fer escampar la pluja però a poc a poc els paraigües es van tancar i, amb un català excel·lent, aquesta dona nascuda a Puerto Rico va fer una exaltada i al mateix temps molt ben documentada semblança de Pau Casals, el seu marit, i la seva vinculació amb la ciutat… sobretot el 16 de juny de 1934 quan la ciutat va declarar Casals fill adoptiu. Per aquest motiu es vol que cada any, per aquesta data, es faci un acte d’homenatge al mestre, i al Turó Parc.
Fotografia de Javier Sardá
El parlament de Marta Casals va animar a la gent allà reunida: havia valgut la pena anar-hi. I tot seguit va sortir Martí Carnicer i Vidal, alcalde del Vendrell, ciutat on va néixer Pau Casals i seu de la Fundació. I tot seguit, tot i que no estava previst en el programa, va parlar Ada Colau, en la seva intervenció pública com a nova alcaldessa de Barcelona. Colau va sentir-se molt còmode parlant d’un activista com a Pau Casals, fundador de l’Orquestra Obrera de Concerts que, més endavant, va acabar sent l’Orquestra Ciutat de Barcelona. I es va comprometre a treballar perquè es mantingui la Diada. Tot seguit, els Nens del Vendrell van aixecar una torre castellera, i un quartet de violoncels van interpretar El Cant dels Ocells, una música íntimament vinculada al mestre. L’acte va acabar amb l’ofrena floral al monument de Pau Casals, a l’avinguda de Pau Casals.
Fotografia de Javier Sardà
