Naturalment Curiosos
Neus Mestre i Marc Talló
Quan algú que pateix un càncer es tracta i se li elimina el tumor, cal que segueixi fent controls periòdics per veure que no recaigui. Passat un interval de temps és quan es considera que el càncer està curat. Us heu preguntat mai per què és així, com és que el càncer pot tornar?
Hi ha molts tipus diferents de càncers, però tots tenen en comú un creixement descontrolat d’algun tipus de cèl·lula del nostre cos. Quan aquestes cèl·lules creixen, formen una massa, el tumor. L’objectiu dels tractaments per combatre el càncer és eliminar les cèl·lules que formen el tumor. En essència, hi ha tres aproximacions: la cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia, que alguns cops es poden combinar. Breument, en la cirurgia el que es fa és treure el tumor; en la radioteràpia s’irradia el tumor amb molts raigs X que maten les cèl·lules tumorals (en aquest tractament també s’utilitzen els raigs X, però en menor quantitat per evitar la toxicitat), i en la quimioteràpia s’administren medicaments que ataquen els punts febles de les cèl·lules cancerígenes.
Podem pensar que les cèl·lules són com una gran ciutat en una illa que ha crescut moltíssim gràcies als subministraments que venen d’altres països. Amb la quimioteràpia es busca tallar la ruta comercial més important i així evitar que la ciutat segueixi creixent.
Però després del tractament, què passa perquè torni el càncer? En la cirurgia es treu el màxim de tumor, però a vegades algunes cèl·lules amb capacitat de generar un nou tumor no s’aconsegueixen treure. Per solucionar-ho és molt comú irradiar la zona del tumor extret amb radioteràpia per matar les poques cèl·lules que hagin quedat.
Un altre motiu són les cèl·lules dorments cancerígenes. Tant la radioteràpia com la quimioteràpia afecten preferencialment cèl·lules que creixen molt ràpid, de manera que les cèl·lules sanes, que creixen més a poc a poc, no s’afecten (una excepció són les del cabell, que creixen molt ràpid, per això hi ha pacients a qui els cau). Dins el tumor, s’ha vist que algunes cèl·lules cancerígenes entren en un estat dorment: aquestes cèl·lules deixen de créixer però segueixen vives, de manera que no són afectades pels tractaments. Al cap de mesos o anys, aquestes cèl·lules es poden despertar i començar a créixer. S’ha vist que l’activació és deguda a contactes amb cèl·lules immunitàries o bé perquè les cèl·lules dorments viatgen a un altre lloc de l’organisme on s’afavoreix aquest despertar. Actualment s’intenta induir aquest despertar durant el tractament per tal que no quedin cèl·lules adormides.
De vegades, el càncer que torna apareix a un altre lloc del cos. En aquests casos, el que ha passat és que algunes cèl·lules s’han escapat del tumor abans de ser tractat i han aconseguit créixer en altres llocs. Finalment, pot ser que les cèl·lules hagin generat resistència al tractament de quimioteràpia. Tornant a la comparació amb la ciutat, encara que una ruta de subministrament estigui tancada, de vegades les cèl·lules consegueixen obrir-ne una de nova que no pugui estar afectada pel medicament (pacten amb un nou país).
És molt important conèixer i investigar aquests processos per poder pensar tractaments. Per sort, s’ha avançat molt en els últims anys i aviat veurem noves teràpies amb l’objectiu de reduir la recaiguda del càncer.
