Publicitat

Per què ens costa parlar altres idiomes?

Publicat el 29.5.2015 9:00

Naturalment curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

Ahir a la nit sopant a un restaurant xinès, com sol passar, quan vam demanar “arroz con tres delicias” el cambrer ens va respondre: “Aloz tles delicias y algo más?”. Aquesta pronúncia és comuna en la comunitat asiàtica, però no us heu preguntat pas, per què passa això?

Publicitat

Per nosaltres, acostumats al so de la R, ens pot semblar fins i tot estrany que algú no sigui capaç de pronunciar aquest so. Però no ho és tant, tot té la seva explicació. Hi ha una àrea del cervell, anomenada còrtex auditiu, que s’encarrega de processar els sons. Ens podem imaginar aquesta àrea com un piano, amb moltes tecles; cada vegada que sentim un so s’activa una part del cervell, com si toquéssim diferents tecles. Així, en funció de les tecles que es vagin tocant, anirem formant les paraules i després d’escoltar-les les podrem reproduir (d’això se n’ocupa una altra àrea del cervell). El secret està en què aquest piano no és igual per a tothom. Tots tenim un piano, però les tecles són diferents: hi ha qui en té més, d’altres menys. Aquestes diferències depenen de l’experiència.

Anem a pams. Quan naixem tenim un piano amb una única tecla molt llarga, que s’activa davant de tots els sons. Durant els primers mesos de vida, en funció dels sons que escoltem, anirem dividint aquesta gran tecla en d’altres de més petites. De manera que quan escoltem un so, ja no se’ns activarà tota la regió, sinó només una part d’aquesta. Aquestes divisions ens permeten distingir els diferents sons. Per tant, si un nadó sent uns 100 sons diferents durant els primers mesos, el seu cervell tindrà 100 tecles per poder distingir aquests sons. Però si només en rep 30, llavors només en tindrà 30.

Un cop som adults el nostre cervell perd aquesta capacitat de canviar (de dividir les tecles en altres de més específiques per a un so), de manera que si escoltem sons nous, no els podrem distingir… però tot i així se’ns activarà alguna tecla a l’escoltar nou sons, sons més o menys semblant. I això és el que els passa a molts asiàtics. Quan senten la R, se’ls hi activa la tecla L ja que de petits no han estat exposats al so R, de manera que el seu piano encara té les tecles d’ambdós sons juntes. Això resulta que al reproduir el so R, el pronuncien com a L.

Ep! Però això no és exclusiu dels asiàtics, segur que a tots vosaltres us ha passat alguna vegada. Molts de nosaltres quan repetim paraules amb anglès que ha dit una persona nadiua, ens diu que no les diem bé però nosaltres les sentim igual, això és degut a què uns sons que nosaltres no hem diferenciat, ells sí que ho han fet. Un altre exemple serien els sons vocàlics dels portuguesos.

Els nadons de famílies bilingües tenen un avantatge, ja que senten més sons que altres nadons, però no només aquests; s’han fet estudis que demostren que els nadons que escolten música clàssica amb diverses tonalitats també tenen una major capacitat de discriminar sons!

Però ara no ens obsessionem! Els nadons cal que facin altres coses, a part d’escoltar música i sentir parlar diferents idiomes. A més a més, la diversitat lingüística és ben bonica!

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans

propostes a naturalmentcuriosos@gmail.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea

L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits

De la pedra al ferro: l’alba de les civilitzacions

Amb l'arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l'eina principal, els excedents de l'agricultura i la ramaderia van permetre l'especialització d'artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.
spot_img

El Suprem confirma 10 anys de presó per al mestre de la Salle Bonanova que va agredir sexualment un alumne

El pederasta Víctor Planas serà engarjolat i haurà d'indemnitzar amb 40.000 euros a la víctima, que també havia sigut el seu fillastre

Barceló, Renom i Masó porten a escena els pensaments del poeta Foix al Teatre de Sarrià

L'espectacle de lectura dramatitzada "L’Instant i les deixes del somni: Foix per ell mateix" s’estrenarà el 19 de maig

Les mels més beneficioses per a la salut i les plantes d’on provenen

Fra Valentí Serra de Manresa explica les propietats terapèutiques de diverses mels elaborades a partir de plantes mel·líferes presents a la península Ibèrica, com l’ametller, la ravenissa blanca, l’acàcia o el bruc

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí