Blanca González
Per què se separen les parelles que s’estimen? Aquesta pregunta em va obrir les portes a viure actualment una relació conscient de parella, i és per això que m’agradaria compartir amb tu aquest contingut des de Blangio per ajudar-te en l’assumpte que estiguis transitant ara amb la teva parella.
Probablement, avui dia, i per això m’estàs llegint, els conflictes amb la teva parella són més habituals del desitjat, sigui perquè els teus fills t’ocupen el temps més gros d’atenció, i si no tens fills, doncs persones a càrrec o altres tasques, o perquè la conciliació laboral i les exigències us priven de disposar d’un espai de comunicació.
Aquesta dinàmica fa que transitis amb la teva parella situacions desagradables on imperen els retrets, les reclamacions, un se sent abandonat, un altre se sent asfixiat i un llarg etcètera. A mi em va passar, i no em considero especialment diferent de la resta, així que pot ser que tingui una solució diferent de la que tu creus.
Sincerament, cal acceptar com a fet inevitable que la relació de parella és l’espai on hi ha més conflictes i incomoditats. Això és així perquè la teva parella és amb qui més temps convius i perquè és qui té l’objectiu i el projecte de vida (encara que sigui inconscientment) d’estrényer totes les parts de tu, que justament t’estàs esforçant a tapar i rebutjar. És inevitable tenir una etapa a la parella on es transiti una crisi o una situació de transformació i evolució. Queda’t tranquil o tranquil·la, és normal, no és que tu especialment siguis el problema o la teva parella, és que la mateixa convivència i missió que té qualsevol relació de parella és travessar túnels de desenvolupament personal molt intensos.
Sí, és correcte, et falta temps per cuidar-te i et falta temps per comunicar-te amb la teva parella. En un altre article et parlaré del tema estrella de la interferència dels sogres en la comunicació de les parelles. I sí, la solució pot ser oferir aquest temps i espai per a una bona comunicació, augmentant la confiança, la seguretat i permetent que els temes no siguin de carreró sense sortida. Pots continuar fent la teva cita setmanal de dinar junts els divendres, o de tenir un cangur periòdic per anar a sopar, això ajuda.
Ajuda, però funciona com un pegat o un dissimulador. Vull compartir un tema que a mi em va ajudar moltíssim i em va permetre seguir avançant en aquest camí de parella. No sé si algun dia acabaré estant sola o amb una altra parella, no sé quina serà la meva situació, el que sí sé és que gràcies al que vaig descobrir a les meves sessions amb el meu terapeuta vaig obtenir una oportunitat única per ampliar la meva consciència i deixar de viure una relació irreal, fingida i inconscient.
“L’origen del conflicte amb la teva parella està en els patrons apresos a la teva família”
El tema és que les persones que s’estimen es separen perquè aproximadament el 66 % dels conflictes de parella tenen el seu origen en allò que s’anomena la part sistèmica, és a dir, l’origen del conflicte amb la teva parella està en els patrons apresos a la teva família d’origen. El tipus i qualitat del vincle amb te mare i teu pare marcarà de forma directa i irrefutablement les teves relacions futures de parella. La ciència en el camp psicològic així ho ha estudiat i validat.
Abans d’escollir deixar la teva parella o d’escollir seguir estant malament i incòmode amb ell o ella (o de buscar un amant), et pots permetre revisar el teu interior per veure si formes part d’aquest 66 % i si exerceixes el teu dret a transformar-te i, per tant , a transformar la teva relació de parella per viure una relació ara sí, amb comunicació conscient i fluida.
Et demanaré que facis un breu exercici
Vols comprovar aquesta afirmació que el 66 % dels problemes amb la teva parella tenen una relació directa amb la teva manera de relacionar-te amb els teus pares? Et demanaré que facis un breu exercici: aixeca’t i pren un paper en blanc i un bolígraf. Pren 2 respiracions profundes amb els ulls tancats, obre els ulls i apunta fins a 3 aspectes de la teva parella que no suportis o et treguin de polleguera, que siguin els retrets constants que li fas. Després, tanca els ulls, prens novament 2 respiracions, i apunta fins a 3 fets que reclames o esperes rebre del teu pare i/o de la teva mare. Ningú ho llegirà, així que et pots permetre ser radicalment honest o honesta. Amb els ulls tancats pregunta’t: cap a qui va dirigit en realitat el que rebutjo de la meva parella? Qui en el meu clan familiar em recorda això que fa la meva parella? La resposta t’arribarà quan la puguis rebre, estigues atent. Amb aquest exercici has obert la porta perquè hi pugui entrar.
“Si davant d’un conflicte decideixes deixar la teva relació, la resposta que rebràs és que la teva nova parella serà igual que l’anterior”
El meu 66 % em va concedir el dret de trencar amb inèrcies ocultes i lleialtats internes que m’agradaria compartir amb tu. I t’explico un gran secret, si davant d’un conflicte decideixes deixar la teva relació i esperar canviar de parella per un altre millor, la resposta que rebràs és que la teva nova parella serà igual que l’anterior i, a sobre, incrementat en 10 punts l’energia de conflicte. El que permets, persisteix. Allò que ocultes, es repeteix. Totes dues són lleis universals.
Fins als 7 anys, com a nens i nenes, la nostra llar i tot el que s’hi desplega, és sinònim del concepte amor i marca les teves relacions adultes afectives. Si els teus pares es relacionaven amb faltes de respecte, competència, infidelitats, violència, absència, abandó o indiferència tu, de manera inevitable, creus i aprens que això és l’amor i el portes a la parella. I què fas en arribar a l’edat adulta? Doncs busques inconscientment algú idoni i apte per recrear aquest mateix escenari (no busques parella, atraus la parella perquè forci el teu aprenentatge). De vegades de forma subtil i, de vegades de forma molt clara, repeteixes de forma lleial i fidel tot el que vas viure dels teus pares i dels teus ancestres. És normal, no coneixes cap altra manera de fer-ho.
Ets un fractal o mirall dels teus pares: hi ha una informació que surt d’una matriu (els teus pares) i es repeteix en tu i reprodueix la mateixa informació del que estava contingut a l’inici una vegada i una altra, si ningú la canvia, perdura sempre igual.
Per tu, que és en realitat estimar? Pren-te uns minuts i pensa sobre això.
Si sents literalment que “la meva parella no em fa cas, mai soc la seva prioritat, arriba a casa per prendre la bossa del gimnàs i anar-se’n i just se’n va a dormir quan ja estic adormida” o, en cas contrari, “la meva parella m’asfixia, està constantment recriminant-me i exigint-me que li doni més atenció i amor, només vol sexe”, pots estar transitant en una relació de parella atrapada en el passat, pots estar replicant guions de vida dels teus pares. Un símptoma bastant clar de tot això es quan, per exemple, tens un fort rebuig (i fins i tot odi) cap a la teva sogra o sogre, inclosa la sensació que ocupes el segon lloc darrere seu.
L’equació llar = amor = parella dona com a resultat uns patrons de conducta apresos que es repliquen a l’època adulta en les relacions de parella de formes més o menys evidents. Són veritats incòmodes. Si et ressonen algunes o totes intenta acceptar-ho, no rebutjar-ho i, sobre tot, no et facis un boicot propi (p.ex. decideixes saltar el paràgraf, tancar la pestanya per deixar de llegir l’article o sentir dins teu “això a mi no em passa”):
- Per exemple, cada vegada que inicies una relació amorosa o, quan et cases, saboteges la relació a través de la infidelitat, de la gelosia excessiva o de la indiferència, perquè segons la teva programació sobre l’amor tota persona que diu que t’estima t’abandonarà tard o d’hora, així que prefereixes ferir-la, abandonar-la o rebutjar-la abans que ho faci primer. Vas patir la ferida de l’abandonament a la infància, sigui un abandonament físic o emocional.
- A la teva relació afectiva pots acabar intimidant la teva parella, o et deixes intimidar per ella, pensant que això significa estimar i, a causa de la por que et genera, et negues el dret de demanar a la teva parella el que en necessites: estima, comunicació, sensibilitat i intimitat. Per a tu amor és sinònim de violència, tensió i discussions, com a la infància. En aquest escenari, he vist com el recurs al consum de substàncies acaba sent l’única sortida que tens per assolir una pau falsa.
- A la teva relació afectiva o matrimonial sents molt escepticisme i desconfiança, gairebé estàs convençut que la paraula amor és una utopia o engany. I, encara que les dades objectives et proven el contrari, segueixes negant-te l’oportunitat d’estimar per la culpabilitat que sents de ser més feliç que els pares. Aquesta actitud acaba arruïnant qualsevol relació, malgrat el potencialment amorosa que fos. Des de petit vas captar la profunda insatisfacció del teu pare, de la teva mare o de tots dos a les seves vides com a parella.
- Si per a tu llar i amor significava criticar constantment l’altre membre de la parella, succeeix que en lloc que acceptis incondicionalment els teus éssers estimats (fins i tot fills) el que fas és sotmetre’ls a una pressió constant perquè modelin el seu caràcter d’acord amb el que penses que han de ser. Aquesta actitud fa que la teva parella tingui por de manifestar els seus sentiments i pensaments, fins a obligar-lo a viure sol o sola i aïllat, divorciat. I si els teus fills es crien en l’imperi de la crítica i el perfeccionisme extrem, moltes vegades es converteixen en persones addictes a criticar els altres i que, per por de ser criticades o rebutjades pels seus iguals, renuncien a ser ells mateixos, a la seva autenticitat, a escoltar el seu propi cor, o acaben venent la seva ànima, els seus principis o el seu cos, per sentir-se aprovats.
- Potser per a tu estimar significa donar coses materials i mantenir un estil de vida amb molts luxes, encara que això impliqui que hagis de treballar la teva o la teva parella o tots dos fora de la casa i deixar a una estranya la cura dels teus fills, i hagis de sacrificar la teva relació de parella, la teva relació amb els nens, la teva pau mental i la teva salut, per mantenir aquest estàndard de vida tan elevat. Donar més importància a allò material que a allò sentimental, tard o d’hora, et produeix uns buits molt dolorosos. Si iguales amor amb coses materials, et converteixes en una persona utilitària, manipuladora i superficial que jutges i valores la teva parella en funció del que té i del que et pot donar.
Quan estàs en una relació de parella travesseu la fase d’enamorament, aquest “xut” d’adrenalina on tot sembla meravellós i tot es sosté en total harmonia. Aquesta fase cau, igual que et passa quan surts amb els teus amics de copes a una discoteca, tot el que puja acaba baixant. Després de la fase d’enamorament, què en queda? Queda la fase de construcció de l’amor, una fase d’aprenentatge i descobriment.
“Fer una revisió de la relació de parella és un acte d’honestedat i amor”
Peter Bourquin afirma que la clau del bon funcionament d’una parella es fonamenta en quatre vèrtexs angulars: la presència, la responsabilitat, l’afectivitat i l’amor. Jo hi afegeixo una més: la voluntat o desig de canvi. Adonar-te de qui ets, quin rol jugues a la parella, així com a la teva família d’origen, adonar-te i conèixer el passat. Tot això dona a la teva relació de parella un aroma i frescor que no té preu. I encara que pugui semblar-te impossible un canvi, et puc explicar que moltes parelles després de fer, per exemple, una constel·lació familiar es miren diferent i deixen a part els retrets mutus perquè van aprenent i acceptant que la seva parella no és el seu pare o la seva mare.
Fer una revisió de la relació de parella és un acte d’honestedat i amor que dona uns fruits immensos. Una relació de parella és el laboratori per excel·lència on es planten les llavors d’una infantesa bona per als teus fills, d’una bona feina, d’unes veritables amistats i d’una òptima autoestima.
I a tu, et ve de gust revisar la teva relació afectiva? Et vols assegurar que el teu assumpte actual amb la teva parella no és una condemna del 66 %?
Creus que haguessis arribat fins al final de l’article si no creguessis profundament que si et pots canviar i transformar la relació?
Si vols donar-te l’oportunitat i que t’ajudi a aprofundir al teu interior i descobrir la teva veritat, t’animo que et posis en contacte amb mi. Si creus que encara no necessites ajuda, t’animo a llegir Per què crec que no necessito ajuda? al meu blog.
Gràcies per fer-ho possible i recorda que tots volem estimar i ser estimats.
Blanca González és terapeuta a Blangio
