Diumenge 23, juny 2024
20.6 C
Sant Gervasi
20.5 C
Sarrià
Publicitat

L’addicció és com anar en bici, mai s’oblida

Les memòries implicades en l’addicció són les mateixes que utilitza el teu cervell per anar amb bicicleta, explica Blanca González

Publicat el 12.4.2023 6:00

Salut

Blanca González

Publicitat

Un dia una persona molt propera em va dir “quan bec alcohol em sento acompanyada, em fa sentir més forta.” Intentes deixar de consumir, la substància que sigui, però sents tanta inquietud, ensurt, agitació i estrès que et segresta la força de voluntat i tornes a caure. Et repeteixes: “soc incapaç d’estimar-me!” 

Publicitat

Sortir-se’n SOL d’una addicció és una tasca summament complicada, i en aquest article entendràs per què. En qüestió d’addicció, voler no és poder (aprofito per recomanar-te un gran llibre: Voler no és poder, de Washton i Boundy). Necessites quelcom més que voluntat, és necessari un acompanyament integral i conscient.

Mai t’has preguntat per què després d’anys de no anar amb bici pots pujar-te’n en una i pedalar com si fos ahir l’última vegada que vas muntar? 

El que anomenem addicció no deixa de ser un procés d’aprenentatge per recompensa. La substància o la conducta (p. ex. els m’agrada en xarxes socials o el sexe) segresten el circuit de recompensa del cervell i el fan deixar de ser funcional, l’espatllen. Com? En el procés de sentir i rebre plaer intervenen principalment les neurones del nucli accumbens, que reben dopamina i, en aquell moment, l’amígdala avalua la recompensa prevista.

La part prefrontal del cervell processa la informació, compara opcions i decideix lliurement la resposta a donar. Alliberada la dopamina, no està molt de temps entre neurones per equilibrar el teu estat i evitar que estiguis o molt eufòric o molt deprimit, d’aquí l’entrada dels inhibidors de dopamina. 

Les drogues trenquen l’equilibri de la dopamina: augmentant la producció o fent que romangui més temps a l’espai de connexió neuronal. En el cas de la nicotina, aquesta estimula directament les neurones productores de dopamina. El cànnabis, la morfina i altres opiacis impedeixen l’alliberament de l’inhibidor GABA. 

L’alcohol i altres substàncies redueixen els receptors naturals de la dopamina que romanen a nivells baixos, fins i tot després d’un any de deixar el consum. Aquesta funció és la que provoca que cada vegada necessitis consumir més quantitat.

No et converteixes en addicte d’un dia per l’altre. Hi ha gent que triga anys, i arriba un dia, que l’abús de la substància creua una barrera de no retorn, el cervell s’espatlla i perds literalment el control del consum. Les memòries implicades en l’addicció són les mateixes que utilitza el teu cervell per anar amb bici: encara que hagis passat 40 anys sense pujar a una, saps com es fa. 

Deixar de consumir no és un acte de voluntat; en matèria d’addiccions, voler no és poder. El consum regular i progressiu de la substància fa que un dia qualsevol la part prefrontal del teu cervell ja no compleixi amb la seva funció de filtre; no pot calibrar ni sospesar, no pot triar què fer, està malmesa. Perds literalment el control de tota la part prefrontal, et quedes sense lliure elecció. Et trobes obligat a consumir, no tries fer-ho. Tens instal·lats automatismes i compulsivitats.

I, després de tot això, si faig teràpia per trencar el consum i deixar la substància, podré tornar a consumir? M’encantaria dir-te que sí, però encara no conec ningú que després de recuperar-se i rehabilitar-se d’una addicció pugui consumir només una copa, o un cigar o un consum -de la substància que sigui- i parar. Fer això pot portar-te a un procés molt dolorós. Per rehabilitar-te necessites una teràpia que vagi més enllà del tractament conductual i cognitiu. Tallar o modificar la conducta i aprendre algunes tècniques de psicologia positiva no és suficient per garantir una rehabilitació permanent. Necessites transformar el teu ego en un de sa i conscient, que et permeti recuperar la teva llibertat. Un jo transpersonal, humil, honest i expansiu. No és el mateix ésser abstemi que ser sobri. Jo, fins que no vaig accedir a la teràpia transpersonal (que inclou l’espiritualitat i el mindfulness), no vaig aconseguir l’autèntica llibertat. T’acompanyo perquè recuperis la teva?

Blanca González és terapeuta a Blangio

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.