Articles d’Opinió
Marta Royo
Parlant la gent s’entén… Ho hem sentit tota la vida. I si tota la vida ho hem sentit, com és que, segons com, encara no ens entenem? La dita és una arrelada creença en la nostra cultura, que ho pressuposa, i així anem fent… No només en català la trobem, aquesta dita: feu una ullada al web del Centro Virtual Cervantes i podreu comprovar la quantitat de llengües que l’incorporen en la seva parla quotidiana.
Parlant amb la gent del barri m’he adonat que sovint costa comunicar-nos amb els de més amunt, amb els qui ens manen. L’altre dia, en una d’aquestes converses de barri que sovint tinc, amb un avi nonagenari, vam recordar els monòlegs del Capri i en va sortir un de concret: “Vivendes (avui, habitatges) protegides”, on en Capri fa d’alcalde i es dirigeix als ciutadans d’un poble de muntanya prometent-los la construcció de 200 habitatges. Abans de començar a adreçar-se al poble, l’alcalde, en la veu del Capri, li diu al seu secretari: “Avui, si parles massa, corres el risc que t’agafin…”.
Han passat els anys i moltes coses (massa) no han canviat, i mira que ara en tenim força, de maneres de comunicar-nos amb els nostres polítics, més enllà dels discursos al carrer…
Per què als polítics sovint els costa comunicar el que fan de manera clara i directa? Deu ser que no fan el que diuen que faran i, per tant, no saben què comunicar?
Els darrers quatre anys ho hem comprovat en més d’una (i de dues) ocasions… Facin o no facin, aquí et deixo quatre pistes (de franc) que ofereixo al nou Govern de Sarrià – Sant Gervasi, liderat pel regidor Albert Batlle, pel que fa a la comunicació amb el veïnat (aprofito per recordar que, tot i que no és de Barcelona en Comú, governa amb ells, amb el govern que durant quatre anys s’ha oblidat del tot del nostre districte):
Comunicar (bé) cada acció que posi en marxa. I comunicar no vol dir enviar aquells butlletins digitals més llargs que un dia sense pa quan tot està dat i beneït. Comunicar vol dir, primer, investigar i empatitzar i, després, demanar opinió al poble i fer-lo partícip. Poso l’exemple del ‘Porta a Porta’ de l’anterior mandat com allò que no s’ha de fer: impulsar un projecte tan complex sense un bon estudi de les necessitats veïnals. Els veïns són qui més en sabem, de les necessitats del barri!
Respondre els correus electrònics. El polític està al servei del poble, per tant, fa un servei públic. No s’haurien de trigar més de 24 hores a respondre un correu electrònic amb una demanda o una queixa. Entenc que a banda del regidor i els consellers municipals, que potser no tenen temps, hi ha un equip de tècnics que fa seguiment de les demandes.
Ser present de debò a les xarxes socials, també amb les mencions o els comentaris que reben els polítics. Hom no pot fer el sord davant el soroll que pugui generar una acció a les xarxes socials. Tot polític hauria de fer un seguiment de les xarxes i donar resposta al que se li demana. Les xarxes socials avui són un mitjà de comunicació tan potent com fa uns anys ho podia ser el telèfon.
Oferir reunions amb les entitats, sí, però també amb els veïns de manera individual. A voltes, el veí no sap què fer ni on anar quan té un problema. Estaria bé fer una trobada periòdica, bimensual o trimestral a veïns per escoltar demandes i queixes. Fora del protocol del ple, d’una manera més informal i espontània.
Govern de Sarrià – Sant Gervasi, comuniqueu-vos amb nosaltres per terra, mar, aire i també pel carrer. Som molts els veïns que estem esperant un canvi al districte, i el canvi passa perquè ens comuniquem bé entre tots nosaltres. Potser he parlat massa? Espero que, per parlar massa, en ple segle xxi ja no es corri perill.
Marta Royo Espinet és publicista de Mosaiking Comunicació
