arts i lletres

Marina Barraso

Coberta original de la novel·la de Juan Marsé.
Coberta original de la novel·la de Juan Marsé.

Considerat per molts un dels millors escriptors de la narrativa contemporània, Juan Marsé descriu amb mà superba, precisa i d’un realisme extrem, la Barcelona de bona part del segle XX. A més del Carmel i el Guinardó, el seu barri natal i el de la majoria de les seves novel·les, Marsé també trepitja en els seus llibres els feus de la burgesia barcelonina (Sarrià, Sant Gervasi o Pedralbes) amb una mirada distant, escèptica i, sobretot, irònica.

Últimas tardes con Teresa, una de les obres mestres de l’escriptor, relata la història del Pijoaparte, un charnego de Ronda, i de Teresa Serrat, una jove universitària de Sant Gervasi, amb idees (o fins i tot fabulacions) progressistes tan intenses i utòpiques com pedants i passatgeres. L’inici de la novel·la se situa en una festa estiuenca als jardins de la torre de la família de la Teresa. Allà, Manolo Reyes, el Pijoaparte, coneixerà Maruja, la guapa criada dels Serrat, amb qui iniciarà un idil·li tòrrid i breu. A través d’ella, el murciano (com l’anomenen els seus amics) intentarà fer-se pas cap a Teresa, símbol de l’abundància, el luxe i de tot allò que des del Carmel, el barri que l’acull, només es pot somniar. Aquest mateix model es repetirà després a La oscura historia de la prima Montse, on l’atractiu Paco Bodegas, també andalús, es cola en la vida de les germanes Claramunt, residents a la part alta de la ciutat.

La noche del 23 de junio de 1956, verbena de San Juan, el llamado Pijoaparte surgió de las sombras de su barrio vestido con un flamante traje de verano color canela. Su intención, esa noche, era ir al Pueblo Español, pero a mitad de camino cambió repentinamente de idea y se dirigió hacia la barriada de San Gervasio. Con el motor en ralentí, respirando la fragante noche de junio cargada de vagas promesas, recorrió calles desiertas, flanqueadas de verjas y jardines.1

En una entrevista d’Enrique González en la revista cultural Jot Down l’any 2012, i en múltiples declaracions, Marsé admetia que Teresa, com les germanes Claramunt, pertany a una burgesia catalana que ell no ha conegut. Quan se li preguntava pel rerefons dels seus llibres, per allò que volia transmetre (fàcilment interpretable com una crítica a certs sectors de la societat), Marsé revelava el veritable motiu de la polaritat entre els seus personatges, de l’encreuament de móns oposats que regna en les seves novel·les: No he tenido ninguna relación sentimental con ninguna chica de la burguesía catalana con una torre en el barrio de Sant Gervasi, ¡ya me habría gustado! I és que, de fet, las ideas se van, lo que perdura son las emociones.

1Últimas tardes con Teresa. Juan Marsé, 1966. Editorial Seix Barral.

Peu de fotografia: Juan Marsé l’any 1991. Fotografia d’Elisa Cabot

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here