Arquitectura
Jaume de Oleza
L’any 1905 l’arquitecte Josep Arnau i Piera va construir quatre habitatges contigus situats als números 15, 17, 19-21 i 23 del carrer Carrasco i Formiguera. Es tracta d’un carrer sense sortida que dona accés al col·legi dels Jesuïtes de Sarrià, el Sant Ignasi. Josep Arnau va ser també l’autor de la reforma de la casa Grasses, situada al carrer Major de Sarrià, un edifici que es distingeix per les seves grans dimensions.
Aquest conjunt de quatre cases consta, cadascuna, de planta baixa, planta primera i un petit jardí a la part interior. Són habitatges d’estils diferents, però, no obstant això, defineixen un conjunt unitari. De cadascuna de les cases, en destaquen una tribuna a la planta primera, formes i materials diferents, que van des de les realitzades en fusta fins a la més treballada d’una d’elles construïda en obra.
Les façanes estan projectades de manera simètrica i amb estils diferents, com una que presenta un concepte amb connotacions d’arquitectura neoàrab fins a una expressió de l’època del món oriental. Una altra, amb reminiscències de l’arquitectura popular, en què la senzillesa en defineix l’estètica, destacant els òculs rodons sota coberta. La intermèdia, d’estil modernista, la més treballada en els seus detalls ornamentals de pedra, i amb les balconades a cada costat de la tribuna en ferro forjat d’una plasticitat estètica notable. I l’última, amb influència de l’estil romànic, en què es distingeix l’arc de mig punt que remarca la porta d’entrada. Aquesta diferenciació formal es tradueix també en el coronament de cadascun dels edificis, des d’un ràfec en voladís revestit amb ceràmica vidriada de remat de la coberta fins als dos habitatges intermedis, que es rematen amb formes arrodonides que n’endolcen el conjunt.
Tenen un nivell de protecció com a bé amb elements d’interès tipus C. Hi predomina, a la façana d’una d’elles, l’acabat en estuc imitant un encoixinat de pedra. Uns habitatges que, tot i no ser de grans dimensions, dibuixen un conjunt harmoniós gràcies a la seva diversitat d’estils. Una proposta on l’autor va fugir de forma intencionada de la repetició del que bé es podria entendre com quatre habitatges adossats i iguals.
Jaume de Oleza és arquitecte a cwork