Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

Quatre cases al carrer Carrasco i Formiguera

Les façanes tenen elements d'arquitectura neoàrab, popular, modernista i romànica

Publicat el 30.7.2021 7:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

L’any 1905 l’arquitecte Josep Arnau i Piera va construir quatre habitatges contigus situats als números 15, 17, 19-21 i 23 del carrer Carrasco i Formiguera. Es tracta d’un carrer sense sortida que dona accés al col·legi dels Jesuïtes de Sarrià, el Sant Ignasi. Josep Arnau va ser també l’autor de la reforma de la casa Grasses, situada al carrer Major de Sarrià, un edifici que es distingeix per les seves grans dimensions.

Aquest conjunt de quatre cases consta, cadascuna, de planta baixa, planta primera i un petit jardí a la part interior. Són habitatges d’estils diferents, però, no obstant això, defineixen un conjunt unitari. De cadascuna de les cases, en destaquen una tribuna a la planta primera, formes i materials diferents, que van des de les realitzades en fusta fins a la més treballada d’una d’elles construïda en obra.

Publicitat

Les façanes estan projectades de manera simètrica i amb estils diferents, com una que presenta un concepte amb connotacions d’arquitectura neoàrab fins a una expressió de l’època del món oriental. Una altra, amb reminiscències de l’arquitectura popular, en què la senzillesa en defineix l’estètica, destacant els òculs rodons sota coberta. La intermèdia, d’estil modernista, la més treballada en els seus detalls ornamentals de pedra, i amb les balconades a cada costat de la tribuna en ferro forjat d’una plasticitat estètica notable. I l’última, amb influència de l’estil romànic, en què es distingeix l’arc de mig punt que remarca la porta d’entrada. Aquesta diferenciació formal es tradueix també en el coronament de cadascun dels edificis, des d’un ràfec en voladís revestit amb ceràmica vidriada de remat de la coberta fins als dos habitatges intermedis, que es rematen amb formes arrodonides que n’endolcen el conjunt.

Il·lustració de les cases de Carrasco i Formiguera © Jaume de Oleza

Tenen un nivell de protecció com a bé amb elements d’interès tipus C. Hi predomina, a la façana d’una d’elles, l’acabat en estuc imitant un encoixinat de pedra. Uns habitatges que, tot i no ser de grans dimensions, dibuixen un conjunt harmoniós gràcies a la seva diversitat d’estils. Una proposta on l’autor va fugir de forma intencionada de la repetició del que bé es podria entendre com quatre habitatges adossats i iguals.

Jaume de Oleza és arquitecte a cwork

 

Notícies relacionades

El convent de les monges Mercedàries, un tresor arquitectònic de Sant Gervasi

L’antic convent i col·legi de les Mercedàries Missioneres conserva un destacat conjunt historicista vinculat als arquitectes Joan Martorell, Joan Baptista Pons i Trabal i Bernat Pejoan

Edifici Mas de Miquel: característiques i curiositats

Situat a l'avinguda Diagonal, destaca exteriorment per la seva grandiositat; va ser construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras i promogut pels marquesos de la Pobla de Claramunt

Casa al carrer de Pomaret, 14: característiques i curiositats

El carrer santgervasienc conserva un conjunt de cases modernistes construïdes per l’alta burgesia catalana entre finals del 1800 i principis del 1910

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat
spot_img

Ressenya: «Los umbrales»

A mig camí entre la novel·la d'aprenentatge i el relat de dol, el llibre fuig dels gèneres tancats per explorar com viure una bona vida a través dels petits plaers que ens ajuden a portar el drama de la fragilitat humana

La Sindicatura de Barcelona proposa aplicar excepcions perquè la Casa Orlandai pugui continuar celebrant activitats a l’exterior 

La defensoria obre una actuació d’ofici per supervisar l’actuació municipal en la preservació de les activitats de cultura popular i tradicional i avançar cap a criteris homogenis en tots els districtes de Barcelona

Barcelona planifica la reobertura de Collserola

L’Ajuntament prepara una proposta per flexibilitzar les restriccions per la pesta porcina africana, mentre la Generalitat preveu una reobertura gradual del parc a finals de novembre

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí