Publicitatspot_img
spot_img

Que cada dia sigui Sant Jordi

Perquè avui és Sant Jordi encara que no ho sigui, cada dia pot ser Sant Jordi, cada dia ens hauríem de regalar llibres

Publicat el 24.7.2020 11:31

El Racó del Veïnat

Pere Equisoain

Quan escric això, 23 de juliol, és la Diada de Sant Jordi perquè vull, perquè volem, perquè no deixarem que el bitxo ens guanyi.

Fa un parell de dies vaig recuperar, arraconat i menystingut en una lleixa, un llibre que em vàrem regalar el 2003 per Sant Jordi, llavors sí, a l’abril. Confesso que no l’havia llegit. No tenia gaire temps aquells anys. La feina, els fills, la vida… Ja sabeu, part de veritat i part d’autoindulgència. L’autor és japonès i té un cert prestigi. La temàtica és universal: matrimoni, tradicions, incomunicació, desig, autorepressió heretada i acceptada… M’ha enganxat i donat que sóc un lector lent havia pensat que ja tenia novel.la per a uns dies. D’entrada ja m’ha ensenyat que, malgrat les diferències culturals, tots tenim molt en comú.

Publicitat

Però avui, és Sant Jordi, encara que no ho sigui, i toca comprar un llibre. Per mi mateix i sobretot pels autors, llibreters, editors, els que fan la maqueta, els impressors, les distribuïdores, els agents, els clubs de lectura, els scouts literaris i el quiosquer de la cantonada (que no ven tants diaris com abans). I ho he fet. Un llibre col·lectiu d’onze autors coneguts. Són relats curts, camp en el que m’estic endinsant i ja n’he “perpetrat” alguns amb altres companys d’aventures literàries. Potser després de llegir la nova adquisició ho faci una mica millor.

Hem passat un dur confinament i ara vivim temps d’incerteses. L’angoixa podria fer estralls en alguns de nosaltres i per això recordo amb emoció un escrit d’una amiga rebut al final de la desescalada. Va redactar una veritable carta d’amor a la literatura, on explicava que havia vençut la por i la soledat d’aquests darrers mesos, gràcies al que ella definia com refugis de paper. Quan llegim o escrivint, viatgem a un món paral·lel on deixem fora els nostres fantasmes.

Per què he escrit això? Perquè avui és Sant Jordi encara que no ho sigui, cada dia pot ser Sant Jordi, cada dia ens hauríem de regalar llibres. Llegir ens ajuda a entendre als altres i a nosaltres mateixos. També, després de cada llibre podem ser una mica millors i estar més preparats per enfrontar-nos a les dificultats de la vida. Sí, no tinc dubtes, hem de fer de cada dia un Sant Jordi. Ah! Se’m oblidava dir que llegir és un grandíssim plaer.

Notícies relacionades

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"
spot_img

Una ruta pel Farró recupera el barri desaparegut de la infància de Mercè Rodoreda

L'activitat de Vil·la Urània, emmarcada en el cicle Traces Literàries, va exhaurir les 15 places disponibles i va deixar més de 20 persones en llista d'espera

El Turó del Putxet renova l’àrea d’esbarjo per a gossos del carrer de Manacor

Els treballs de remodelació integral van començar dilluns 16 de novembre i inclouen la substitució del paviment, la renovació de la tanca perimetral i la instal·lació de nou mobiliari urbà

El Teatre de Sarrià reivindica les compositores catalanes amb l’inici del cicle Dones i Compositores

El Duo Singular va inaugurar diumenge la XIII edició del cicle amb un recorregut musical per obres d'autores dels segles XIX, XX i XXI

2 COMENTARIS

  1. Pere, me parece una reflexión maravillosa, y además creo que lo que cuentas tiene muchos sentimientos y deseos comunes. Yo sentí lo mismo. El día de Sant Jordi, el tradicional, el de abril, «hice» un Sant Jordi «descafeinado» (regalé un libro). Este día del libro «de pega» también «he hecho» un Sant Jordi «descafeinado» (regalé libros). Pero ni paseé entre paradas, ni visité librerías, ni hojeé libros, ni hablé con otros lectores, libreras y otros curiosos de los libros. Y me queda la espinita. Lo compensa que también vivo como si cada día fuera Sant Jordi, a lo que hay que sumar el placer que me proporciona la lectura. Muchas gracias, otra vez, por compartir tu sentimiento, que es común.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí