El Racó del Veïnat
Pere Equisoain
Quan escric això, 23 de juliol, és la Diada de Sant Jordi perquè vull, perquè volem, perquè no deixarem que el bitxo ens guanyi.
Fa un parell de dies vaig recuperar, arraconat i menystingut en una lleixa, un llibre que em vàrem regalar el 2003 per Sant Jordi, llavors sí, a l’abril. Confesso que no l’havia llegit. No tenia gaire temps aquells anys. La feina, els fills, la vida… Ja sabeu, part de veritat i part d’autoindulgència. L’autor és japonès i té un cert prestigi. La temàtica és universal: matrimoni, tradicions, incomunicació, desig, autorepressió heretada i acceptada… M’ha enganxat i donat que sóc un lector lent havia pensat que ja tenia novel.la per a uns dies. D’entrada ja m’ha ensenyat que, malgrat les diferències culturals, tots tenim molt en comú.
Però avui, és Sant Jordi, encara que no ho sigui, i toca comprar un llibre. Per mi mateix i sobretot pels autors, llibreters, editors, els que fan la maqueta, els impressors, les distribuïdores, els agents, els clubs de lectura, els scouts literaris i el quiosquer de la cantonada (que no ven tants diaris com abans). I ho he fet. Un llibre col·lectiu d’onze autors coneguts. Són relats curts, camp en el que m’estic endinsant i ja n’he “perpetrat” alguns amb altres companys d’aventures literàries. Potser després de llegir la nova adquisició ho faci una mica millor.
Hem passat un dur confinament i ara vivim temps d’incerteses. L’angoixa podria fer estralls en alguns de nosaltres i per això recordo amb emoció un escrit d’una amiga rebut al final de la desescalada. Va redactar una veritable carta d’amor a la literatura, on explicava que havia vençut la por i la soledat d’aquests darrers mesos, gràcies al que ella definia com refugis de paper. Quan llegim o escrivint, viatgem a un món paral·lel on deixem fora els nostres fantasmes.
Per què he escrit això? Perquè avui és Sant Jordi encara que no ho sigui, cada dia pot ser Sant Jordi, cada dia ens hauríem de regalar llibres. Llegir ens ajuda a entendre als altres i a nosaltres mateixos. També, després de cada llibre podem ser una mica millors i estar més preparats per enfrontar-nos a les dificultats de la vida. Sí, no tinc dubtes, hem de fer de cada dia un Sant Jordi. Ah! Se’m oblidava dir que llegir és un grandíssim plaer.
Pere, me parece una reflexión maravillosa, y además creo que lo que cuentas tiene muchos sentimientos y deseos comunes. Yo sentí lo mismo. El día de Sant Jordi, el tradicional, el de abril, «hice» un Sant Jordi «descafeinado» (regalé un libro). Este día del libro «de pega» también «he hecho» un Sant Jordi «descafeinado» (regalé libros). Pero ni paseé entre paradas, ni visité librerías, ni hojeé libros, ni hablé con otros lectores, libreras y otros curiosos de los libros. Y me queda la espinita. Lo compensa que también vivo como si cada día fuera Sant Jordi, a lo que hay que sumar el placer que me proporciona la lectura. Muchas gracias, otra vez, por compartir tu sentimiento, que es común.
Mónica, he intentado responderte agradeciendo tu comentario. Habré hecho algo mal, pues no veo lo que te he contestado. De nuevo, gracias.