La Mirada Jove
La contrapartida de @elenabulet
Contribueix a la igualtat
Els defensors de l’uniforme argumenten que evita les diferències entre alumnes, sovint generades per les marques de roba. Les tendències de la moda poden arribar a ser molt cruels entre infants i crear discriminacions.
L’uniforme permet situar tothom en un mateix pla “estètic”, ja que la vestimenta és comuna. A més, facilita l’estalvi de diners a les famílies, que no necessiten tanta varietat de roba. Una altra de les raons per defensar l’uniforme és la de generar un sentiment de pertinença al centre, a la comunitat. Aquest fet facilita la integració dels infants en el grup.
Si bé la majoria de centres amb uniforme són privats, també hi ha iniciatives com la de l’Escola Màrius Torres, a l’Hospitalet. Un altre centre és l’Escola Goya de Terrassa, que el 2017 va establir un uniforme unisex pels seus alumnes. Es tracta d’un polo blanc, una dessuadora blava i uns texans.
Dificulta l’expressió personal
Ara bé, no tot el que implica portar uniforme són avantatges. La vestimenta és un element creador d’identitat. Quan impedim als infants escollir la seva roba, estem negant la seva personalitat. Per què no poden expressar-se, ser creatius, originals, sentir que el que vesteixen els representa? Per què totes les persones han d’anar iguals?
Trobo molt encertada la reflexió que feia una lectora de El Periódico, que en una carta el 2017 explicava que el problema està “a l’hora de distingir entre igualtat i homogeneïtat”. Si considerem que l’uniforme elimina les desigualtats, escrivia, assenyalem “la igualtat com a refutadora del pluralisme, la tolerància i la diversitat”. I precisament són aquests valors els que les institucions educatives pretenen fomentar.
Les diferències entre alumnes també s’observen en elements com les sabates o la motxilla. Així que encara que establim una vestimenta comuna, no eliminem totalment les desigualtats. A més, tampoc acaba sent una vestimenta comuna, perquè sovint nens i nenes tenen uniformes diferents.
